Una proposta

Faig una proposta per superar la situació de possible bloqueig a què ens podem veure abocats en el futur més proper.
Una proposta

Si vingués algun científic, politòleg o sociòleg a Catalunya interessat a estudiar l'estat del nostre país, podria arribar a unes conclusions amb les quals ben bé hi estaríem molts d'acord.

Al voltant de la meitat de la població adulta catalana vol que aquesta comunitat esdevingui un estat independent, mentre que un percentatge a l'entorn del 30% vol un canvi en profunditat de l'estatus actual que va des de l'estat confederal fins al federal asimètric, passant pel concert econòmic, i només prop d'un 15% no vol cap canvi. No cal dir que tot això, amanit amb els gradients i matisos propis de les voluntats humanes.

Altrament també descobriria que del 2009 ençà els fulls de ruta cap a la independència s'han anat homogeneïtzant i a dia d'avui no són cap escull insalvable perquè diferents partits i entitats cíviques arribem a acords.

Fins i tot, podria concloure que gairebé tothom qui vol la independència desitja que el camí definitiu cap a aquest objectiu no s'endarrereixi massa temps. Així com hauria comprovat que, en els darrers anys, res no porta a pensar que aquesta voluntat d'independència sigui passatgera o fruit d'unes vel·leïtats conjunturals.

Amb aquestes dades es podria asseverar que la independència ja és a tocar i que caurà com a fruita madura. De fet, hauria de ser així. Tanmateix, en aquests moments no es pot assegurar que aquesta situació d'energia ciutadana es transformi en acció política i condueixi, sense entrebancs, a la fita desitjada per la majoria.

Què dificulta i retarda la consecució d'aquesta preuada decisió democràtica de la ciutadania catalana?

Si observem factors endògens, es pot afirmar que hi ha grans dificultats objectives per arribar a acords en l'instrument polític que cal dissenyar i que només poden fer possible els partits hegemònics de l'actual Parlament. "Llista de País" o "3 llistes-paraigua"? "independents" o "polítics professionals ja coneguts"?

Aquests partits estan molt ben entrenats per fer eleccions, fabricar nous líders, composar relats o ampliar els seus espais de poder en el marc d'una comunitat autònoma on el risc i la responsabilitat de les decisions és ínfim, atès que les competències només són de gestió en un marc predeterminat per l'estat. Aquest fet no és per cap maldat intrínseca d'aquests partits, sinó perquè la realitat catalana, fins a dia d'avui, és aquesta.

Ara però, aquests partits/corporacions/empreses estan davant d'una situació inèdita, no prevista en el seu ADN ni en els seus aprenentatges posteriors, que ells no han liderat. Se'ls hi demana que renunciïn a competir per guanyar als seus adversaris i, a més, que cooperin amb els seus rivals per aconseguir un nou marc on el seu futur no està garantit.

És molt difícil que arribin acords d'aquest abast per ells mateixos i, com ja s'està veient, tots exposen les seves propostes reservant un espai pels seus legítims interessos corporatius i aconsegueixen que la ciutadania es vagi repartint a l'entorn d'aquestes manifestos.

Sense oblidar que hi ha centenars de milers de persones que tenim pressa per arribar a Ítaca, faig una proposta per superar la situació de possible bloqueig a què ens podem veure abocats en el futur més proper.

Caldria constituir un grup d'experts  conformat per sociòlegs, politòlegs, matemàtics/estadístics, juristes, economistes, empresaris, historiadors i d'altres, autènticament sense dependència política partidista  i amb la participació de 3 o 4 experts internacionals . Aquest grup hauria d'estar format per un màxim de 15 persones i comprometre's a tenir dissenyat en un màxim de 3 mesos l'instrument polític que hauríem d'utilitzar en les properes eleccions, que volem que siguin decisòries, i el full de ruta exacte i precís dels mesos posteriors.

És una gran obvietat que els partits que volen transformar les eleccions autonòmiques en el tret de sortida jurídic i polític de l'emancipació nacional han de participar en la composició d'aquest grup i han d'acceptar el seu paper mediador i, finalment, el seu veredicte.

Estic convençut que, si s'acceptés aquesta proposta, ens permetria avançar cap a les eleccions al Parlament sense tantes pors ni tantes prevencions partidistes, encara que entremig hi hagi eleccions municipals o d'altre caire que, inexorablement, enfrontaran aquests partits.

Joan Carretero Grau

6.908 lectures

Comentaris (4)

Estic d'acord
Estic completament d'acord...quan un conflicte s'instala d'aquesta manera i es planteja en un tu o jo, la meva manera o la teva, si es vol resoldre amb el compromís de que no hi hagi perdedors per tal de que la feian posterior inexorablement s'ha de fer de manera conjunta es ncesserai un arbitratge.

L'arbitratge en el cas català també podria servir tràmit les 3 , 4 o jo diria que fins a 5 personalitats internacionals ...per començara atrabar les bases del nostre reconeixement internacional pels altres pobles nacións i estats del món.

Carretero...deixa el que estas fent i parla amb la gent, un dia sí i un altre també..i l'altre i l'altre. De vegades no cal dir més coses només les mateixes un cop i un altre
Cal imaginació
Bona i imaginativa proposta. Caldrà molta imaginació i pressió per arribar a bon port.
Una molt bona proposta!!
El poble de Catalunya ha d'empènyer als partits quan aquests s'encallin en el procés. Si CDC i ERC no es posen d'acord, la societat civil ha de promoure un arbitratge!

La proposta és senzillament genial!
Per la llista de país que porposa el President Mas.
El Consell per la Transició Nacional ha proposat el full de ruta i les màximes derivades. Tenim una proposta que és de país i no partidista. El que ara tocaria seria acceptar-la o no, sobre tot perque la proposta és clara, independencia si o no. La pantalla dretes o esquerres per d'aqui 18 mesos. Una nova proposta no farà res més que enrederir el procés i els unionistes, ara si que s'han posat les pilas i Podemos serà i si no al temps el seu baluard.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament