La independència financera, base de la independència política

Joan Llacuna
Joan Llacuna
Associat a Reagrupament

Fa unes setmanes vaig començar a rumiar com podia demanar a un col·lectiu de persones la seva col·laboració econòmica per a un projecte de gran magnitud: la independència de Catalunya. Es tractava de mirar de fer entendre la conveniència de la idea de ‘dèficit zero’ que la Junta de Reagrupament Independentista ha decidit que seguirà per finançar la campanya electoral mitjançant la venda de talonaris. Jo treballo a l’Àrea comercial d’una gran empresa i entenc que les coses s’han de ‘vendre’ d’alguna manera, l’embolcall és important. I vaig anar pensant en diferents arguments, potser obvis però vàlids: un resum de la història del projecte de Reagrupament, recordar que venim d’una manifestació com la del 10 de juliol, remarcar la urgència de la petició mostrant que no hi ha gaire temps fins a les eleccions, … Sí, està be, jo em deia, però em calia un argument potent, conclusiu.

I me’l va donar una entitat espanyola: el Tribunal de Cuentas . Cada any presenta els resultats econòmics dels partits polítics amb un petit compte d’explotació i un balanç. I a aquest balanç hi vénen detallats els deutes dels diferents partits amb el sistema d’entitats de crèdit. Les xifres que hi vaig trobar són, penso, esfereïdores:

    Deute Milions EUR
Convergència Democràtica de Catalunya   2,9
Unió Democràtica de Catalunya   9,0
Convergència i Unió   16,1
Total   28,0
     
Esquerra Republicana de Catalunya   3,7
     
Iniciativa per Catalunya Verds   9,1
     
Partido Popular   55,7
     
Partido Solialista Obrero Español   45,9
Partit dels Socialistes de Catalunya   21,5
Total   58,4
     
Altres   46,4
     
TOTAL   201,3

Cal destacar també que, tot i presentades aquest any 2010, les xifres es corresponen a l’any 2006. Sembla que el sistema de partits s’ha autodotat de la possibilitat de no haver de presentar les xifres de l’any anterior sinó que presenten les de quatre anys enrera.

Amb aquest quadre sinòptic es va fer molt fàcil passar el missatge als assistents als actes que és molt important poder assolir l’objectiu de finançar-nos sense quedar amb lligams ni hipoteques amb entitats que més tard poden demanar-nos ‘favors’ a canvi de la condonació de deutes com ha passat en altres ocasions.

Ara ja fa dies que aquestes xifres corren per diferents actes i presentacions que els membres de les llistes de Reagrupament fan diàriament per tot Catalunya i, com aquells primers als quals vaig mostrar les xifres, estic segur que tots entenen per què és tan important la independència financera per defensar la independència política.

8.456 lectures

Comentaris (4)

Gran comentari
ei Joan, gran punt de vista i "argument de venda" que desde Ciutat Vella utilitzarem.
La veritat
Les dades parlen soles.
Mans netes.
La raó de pes per a finançar Reagrupament
Joan Llacuna,

Sóc reagrupat, de Gràcia. Per descomptat ja tinc el meu primer talonari i n'he començat a ditribuir i col·locar butlletes. Realment, aquest és l'argument de pes que podem i hem d'usar en aquesta tasca i està excel·lentment recolzat per la taula amb les xifres de l'endeutament dels diferents partits. Aquesta agosarada iniciativa està nogensmenys molt ben pensada i té, entre d'altres virtuts, la d'explicar molt bé el projecte: independència i regeneració democràtica.

Vull aprofitar per a llençar ja des d'aquí una idea (que també miraré de fer córrer per altres vies): Quan en un parell de setmanes haguem col·locat una certa quantitat de butlletes, podríem convocar als que les hagin adquirit en algun emplaçament emblemàtic per a que hi assisteixin amb les seves butlletes a la mà i les mostrin i hi convoquem els mitjans per a captar la imatge o potser fer-ne un espot publicitari. Aquesta imatge té molta força!

Som-hi companys, a la feina. Ara és l'hora!
això també explica els peatges?
Sempre he pensat que els peatges de les nostres autopistes, les concessions de les quals es van allargant sempre any rera any, han tingut a veure amb aquesta hipoteca de tots els partits amb la CAiXA.
Quin és el principal accionista de les autopistes?
Si jo fos polític racional i just, llevaria els peatges de Mollet i Martorell.
Si jo jo no fos just, però fos un polític murri i volgués guanyar les eleccions, llevaria els peatges.
Si no ho fan, déu de ser perquè deuen favors, o deuen diners a la Caixa?

Salut i independència.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament