Joan Carretero: “Ni en els pitjors malsons no hem de pensar en una lliga ibèrica”

Carretero durant un acte recent a Caldes de Malavella

Falten vint-i-set dies per a la gran final de la temporada: les eleccions al Parlament. Aquest és el símil que va fer servir ahir, durant el seu discurs a Granollers, Joan Carretero (Tremp, 1955). El president de Reagrupament Independentista i cap de llista d’aquest partit a la demarcació de Girona va abandonar Esquerra Republicana el 2009 per fundar un nou partit polític independentista, que ara es presenta a les eleccions del 28 de novembre amb l’objectiu de proclamar unilateralment la independència. Segons Carretero, només la independència assegura poder tenir seleccions esportives pròpies.

Vostè ha estat president de dos clubs de futbol, del Barbens (Pla d’Urgell) i del Puigcerdà. Entenc, doncs, que es considera esportista…

Més aviat n’era, d’esportista. Ara faig sofà, miro com juguen.

Està al dia?

N’estava més abans de dedicar-me a aquesta conya de la política. Llavors llegia cada dia els diaris esportius, però ara no tinc tant de temps.

Ahir, la selecció catalana de corfbol va fer història en assolir la cinquena posició de l’Europeu. Sap què és el corfbol?

Sí, aquell esport semblant al bàsquet del qual estem reconeguts internacionalment. Encara no ho sabia, però ho trobo fantàstic. Anem pujant posicions.

Va seguir el mundial? Què li va semblar que la selecció espanyola guanyés amb tants catalans?

El vaig seguir una mica. El dia que siguem independents, el que faci Espanya em semblarà indiferent, però mentre no sigui així, no. Hi ha molta gent que només és de l’equip que guanya, però en d’altres casos el nacionalisme s’hi posa pel mig. En els campionats, hi ha símbols, banderes… Per tant, per a la nostra causa, no va ser gens bo que guanyés la selecció espanyola.

Seleccions catalanes:  “No ens faran un vestit a mida perquè poguem competir” 

Un dels avantatges que recull Reagrupament si Catalunya proclama la independència és que aconseguirà tenir seleccions esportives pròpies. Això vol dir que considera que l’oficialitat és una utopia mentre Catalunya no sigui independent?

Sí, evidentment. Els campionats els juguen els estats i als catalans no ens faran un vestit a mida. Per què ens l’han de fer a nosaltres i a la resta no? El que hem de fer és aconseguir un estat. Així, aconseguirem tot el que ve a continuació. Tindrem seleccions automàticament i no caldrà que anem a signar per anar a jugar. No ens podem equivocar d’objectiu, és a dir, no podem buscar els efectes directament, sinó que primer hem d’anar a buscar la font d’aquests efectes: l’estat propi.

Però les federacions són entitats privades…

Tot el que tu vulguis, però les federacions depenen dels estats i, per tant, a hores d’ara no hi tenim res a fer. Podem jugar el dia dels Sants Innocents, però més enllà d’això res més.

De totes maneres, creu que les federacions catalanes haurien de ser més valentes i demanar totes l’ingrés a la internacional?

Sí, però el que no podem fer és fer-li demanar al qui té menys força allò que no fem els que la podríem fer entre tots. Si volem tenir seleccions nacionals competint oficialment, la nostra llengua oficial o representació a la Unió Europea només ho podem aconseguir tenint un estat propi. A més, penseu que hi ha un senyor nascut a Catalunya, un tal Samaranch, que va aconseguir que el COI aprovés una norma, que abans no existia, segons la qual si no tens estat, no pots competir. Ens ha fet molt mal.

Això pel que fa al COI, però a la resta d’entitats internacionals la teoria diu que són independents i que cadascuna pot aprovar els ingressos que vulgui…

La teoria diu això, però, per exemple, quan la Federació Catalana de Patinatge va estar a punt d’entrar a la internacional, l’estat espanyol es va bellugar en dos dies per evitar-ho.

Per tant, les federacions internacionals estan manipulades…

Evidentment.

Si els polítics espanyols manipulen, per què els polítics catalans no contraresten aquesta manipulació?

Perquè tenen molt poca força. Internacionalment, cap. Tenen una capacitat de pressió molt limitada i, a més, covardies pròpies. De fet, fa uns anys vaig donar la meva signatura perquè el Parlament debatés el reconeixement internacional de les seleccions i les signatures s’han quedat en algun racó. No han tirat endavant per por dels parlamentaris catalans.

Creu que els governs anteriors han fet prou?

Rafael Niubó, quan era secretari general de l’esport, sí que s’hi va dedicar amb tot l’entusiasme que va poder, però insisteixo que la capacitat que tenim els catalans tendeix a zero.

Amb el tripartit al govern i amb Esquerra a la secretaria general de l’esport, s’han aconseguit més d’una desena de reconeixements…Els espanyols diuen “menos da una piedra”…

El cas és que si tu preguntes al carrer si Catalunya té seleccions pròpies, el 99% dels ciutadans et diran que no, perquè, amb tots els respectes, els esports reconeguts són molt minoritaris.

La setmana passada, CiU, ERC i ICV van donar suport a la proposta del PNB de reformar la llei espanyola de l’esport perquè les seleccions autonòmiques puguin ser oficials. Per què aquests tres partits, que a Catalunya són majoria, no fan pinya al Parlament a favor de les seleccions catalanes?

Perquè el panorama al Parlament de Catalunya és molt complicat: als socialistes, com a espanyols que són, ja els va bé la selecció espanyola; al PP i a Ciutadans ja no cal dir-ho; als convergents sí que els faria il·lusió, però, alhora, no volen posar res en risc per tirar endavant això, i als d’Esquerra, quan han estat al govern, alguns com Rafael Niubó sí que se n’han preocuat, però a la resta els era igual.

Sap que hi ha tres articles de l’Estatut que avalen el reconeixement internacional de les seleccions catalanes?

Sí, però a l’estat espanyol hi ha una premisa prèvia, que és molt genèrica i que la repeteixen molt: l’única nació és l’espanyola. A partir d’aquí, malgrat haver-se descuidat d’impugnar aquests articles, ells faran mans i mànigues igualment perquè Catalunya no tingui mai seleccions. Tal com està distribuit el món, si no tenim estat, no en tindrem mai. O entenem això o podem estar dos-cents anys fent volar coloms.

El baró Pierre de Coubertein, fundador dels Jocs Olímpics moderns, va dir que la geografia esportiva no sempre ha de coincidir amb la política…

Que jo sàpiga, el baró Pierre de Coubertein no era espanyol.

Però al Regne Unit, per exemple, la frase del baró es compleix…

Perquè el Regne Unit et pot agradar més o menys però té una llarga tradició democràtica. Sí que reconeix que hi ha nacions diferents en el seu estat. Aquí això no passa. Per tant, comparar-nos amb la Gran Bretanya no té res a veure. Els espanyols reiteren que nosaltres som una part de la nació i no una nació diferent.

Creu que, mentre l’independentisme creix cada vegada més, la reivindicació de les seleccions ha perdut força, que la gent ha perdut l’esperança?

Jugar un partit amistós de futbol cada any, pot fer il·lusió perquè és la porta que et permet jugar-ne un altre l’any següent, però quan portes molts anys fent només el partit de Sants Innocents desanima fins i tot als més animats.

Plataforma Pro Seleccions: “La feina de la Plataforma hauria d’arribar al Parlament”

Com valora la feina feta per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes?

Tot el que són moviments de resistència, de gent que, amb il·lusió i amb ganes, treballen en aquest cas pel reconeixement de les seleccions, són per treure’s el barret i intentar ajudar-los i encoratjar-los. Però si tota la feina es queda només en això, només ens ajuden a nivell interior per mentalitzar més gent i per tenir-la més estimulada, però no ens fa, per desgràcia, avançar en l’objectiu del reconeixement internacional i de tenir un estat propi. Si totes aquestes energies no es transformen en representació al Parlament, tenim un problema. Jo el que reivindico des de fa anys és que tot això es canalitzi al Parlament, perquè quan anem pel món a demanar, el primer que ens preguntaran és quants som al Parlament.

Per tant, encara que algú ho vulgui ignorar, és evident que política i esport van de la mà…

La gent més polititzada sempre va dient que l’esport i la política han d’anar separats, però una cosa és l’esport individual -el de córrer al matí- i l’altra és l’esport federat, de competició i de seleccions, que és política pura i dura. Fins i tot, a vegades, tot el component que tenien els exèrcits fa segles es trasllada a l’esport, a les seleccions i a la competició. No hi ha res més nacionalista que els campionats del món de futbol, on només veus banderes de països i gent amb les cares pintades dels colors d’aquestes banderes. Per tant, fins i tot l’imaginari guerrer que es pintava la cara s’ha traslladat a l’esport.

Creu que la subvenció d’1,2 milions d’euros que rep la Plataforma és excessiva?

En absolut. Si els poguessin donar més diners, encara millor. Com és que ningú no discuteix mai el que l’estat espanyol dóna a l’Instituto Cervantes i a tot allò que els convé a ells? O els diners que dóna per a les seves seleccions? El que no podem fer nosaltres és ser tan provincians que fins i tot critiquem tot allò que va a favor nostre. De totes maneres, això no obsta que sempre s’ha de demanar com s’han gastat els diners.

Després de la independència“Ni lliga espanyola ni lliga ibèrica: el futur és una lliga europea”

La pregunta del milió: si Catalunya esdevé un estat independent com vostè planteja a quina lliga hauran de jugar els equips catalans?

A la lliga europea, perquè és el que hi haurà. Avui per avui, veure un partit de la lliga espanyola que no sigui un Barça-Madrid o un Barça-València (si el València va bé) ja no és atractiu. Fa molts anys, el Barça jugava contra l’Europa, el Sants, el Júpiter, etc. Aleshores, això es va quedar petit i es va fer la lliga espanyola. Durant molt de temps, fins i tot un Elx-Sevilla ha tingut un cert interès, però ara només tenen interès els partits internacionals. A Europa hi ha molt de nacionalisme, però al final les televisions imposaran que la lliga que hi ha d’haver és l’europea, i si nosaltres hem de fer una lliga casolana per omplir el calendari, ja farem la catalana.

Però si el 28 de novembre hi ha majoria independentista al Parlament i es proclama la independència, a Europa no es dissoldran totes les lligues per crear, de cop, la lliga europea…

El problema no serà el que farem els quinze dies després de la independència. Si no hi ha lliga durant tres mesos, no es morirà ningú.

Una lliga catalana seria competitiva?

Sí, perquè al capdavall quina diferència hi ha entre jugar un Barça-Hèrcules o un Barça-Lleida, un Barça-Girona o un Barça-Tarragona?

Per garantir la competitivitat de la lliga, Joan Laporta va plantejar la possibilitat de crear una lliga ibèrica. Què li sembla?

Que ni en els pitjors malsons, els catalans no hem de pensar en una lliga ibèrica. Per a nosaltres, tot el que sigui reconstruir la il·lusió dels espanyols -de, fins i tot, quedar-se amb Portugal-, no ens interessa. Hem de pensar en el futur, que és Europa. Ens hem de fixar en les lligues americanes i no en les lligues regionals de la Península Ibèrica. Apostem per la lliga europea i, si en un futur, la nació catalana fos plena, una lliga de tots els Països Catalans, amb el València, el Vila-real o el Mallorca, no tindria menys valor que l’actual primera divisió espanyola.

Per tant, ja d’entrada descarta continuar a la lliga espanyola?

Sí, perquè no té futur. El futur és el món, és Europa. Tota aquella gent que mira cap al sud jo penso que no té visió de futur.

Joan Laporta: “Benvingut a la lluita per a la independència”

Veu Laporta com a futur president de Catalunya?

No, ni a curt ni a llarg termini. Però és una persona que diu que vol aconseguir un estat per a Catalunya i totes les persones que s’incorporen per treballar per a la independència són benvinguts.

Com valora la gestió de Laporta a la presidència del Barça?

Des del punt de vista esportiu, no hi ha discussió. Jo sóc molt culé i soci, i penso que han estat els millors anys de la història del club. Totes les victòries han estat fantàstiques. 

I la famosa due diligence?

Aquest és un altre tema. Som un país tan extravagant que hi ha gent que es queixa perquè hi ha transparència. Els socis tenim tot el dret del món de saber exactament quina gestió s’ha fet. Una cosa no treu l’altra. Cap culé pot renegar dels èxits esportius, però, alhora, als responsables públics se’ls ha de demanar que expliquin exactament en què s’han gastat els diners. Hem de poder aplaudir la gestió esportiva i, a la vegada, conèixer la gestió econòmica, encara que no s’hagi fet bé.

Ha vist bé que Laporta aprofités la seva condició de president del Barça per fer política?

Tot el que sigui treballar per a la independència del país, em sembla bé.

Gestió esportiva del dia a dia: “Els esports minoritaris s’han de difondre a les escoles”

Com valora la gestió esportiva del tripartit més enllà dels reconeixements que ha aconseguit?

Ha tingut aspectes positius, però també de negatius. Per exemple, deixant de banda les competicions, penso que hi ha hagut una manca de coneixement de Catalunya. S’han pensat tots els equipament esportius en clau de ciutat, de manera que s’ha exigit que tots els pavellons tinguin unes mides determinades, la qual cosa estaria molt bé si fóssim l’estat més ric del món. Però la realitat diu que hi ha pobles petits amb pavellons més petits que no caldria que fessin competicions oficials sempre. Per entendre’ns, no cal que es juguin els Jocs Olímpics a tot arreu, sinó que, simplement, s’ha de procurar que es pugui dur a terme la pràctica esportiva.

I la part bona de la gestió?

La feina de Rafael Niubó. És una persona que coneix molt la vida esportiva, té molt bona relació amb les federacions i ha pres decisions adequades. Va lluitar molt pel reconeixement de determinats esports. A l’actual secretària general de l’esport [Anna Pruna] no la conec tant i, per tant, no seria just valorar-la.  

Vostè és d’una vila on l’esport més important és l’hoquei gel, un esport que és minoritari a la resta del país. Quin suport hauria de donar el govern als esports minoritaris?

En el cas del Puigcerdà d’hoquei gel, el principal problema que té és que, a Catalunya, només pot jugar contra el Barça. Tota la resta són desplaçaments a l’estranger i això té un cost molt important. El que haurien de fer els poders públics de Catalunya, sobretot amb l’hoquei gel, és procurar que hi haguessin pistes de gel a més ciutats, la qual cosa faria que allà s’hi acabés creant un equip. Així podríem tenir una lliga catalana de prou nivell. Els esports minoritaris són com tot. Formen part d’un cercle viciós que com menys es veuen, menys es popularitzen i menys practicants tenen. Els altres esports, en canvi, en tenen més, perquè tenen més difusió. La feina més important, doncs, és la difusió, sobretot a les escoles, perquè per arribar a tenir elit, primer has de tenir una base.

I pel que fa a l’esport femení?

El mateix que en l’esport general. A l’escola s’ha de fomentar la pràctica de l’esport, tant masculí com femení, i si la gent comença a fer esport de petit, segur que en continuarà fent de més gran.

Aquest estiu hi ha hagut molts equips catalans que han tingut greus problemes per sortir a competir a causa de la greu crisi econòmica. Com es pot evitar?

Reestructurant-ho tot. Tal com he comentat abans, l’esport d’elit ha de ser l’esport europeu, tipus NBA. Després, hi ha d’haver lligues regionals potents, també a l’estil americà. En el cas del bàsquet, per exemple, s’hauria de potenciar una lliga catalana. Intentar que ciutats que havien tingut bons equips, com Lleida o Granollers, tornin a aparèixer. Sense anar gaire lluny, això significaria tenir menys despeses en desplaçaments. 

Per acabar, a vostè que és metge li proposo que ens faci el diagnòstic actual de l’esport català…

No està malament. Hi ha territoris que estan pitjor, tot i que actualment a Catalunya hi ha equips llegendaris, com el DKV Joventut, que tenen una crisi econòmica important i altres equips que havien tingut una llarga trajectòria, ara estan més avall. El que és evident és que o ets equip d’elit o tens problemes per competir. Per això insisteixo que hi ha d’haver una lliga globalitzada i la resta d’esport ha de ser de més proximitat.

El test dels candidats

Esport favorit: el futbol

Un altre esport:  el bàsquet

Equip favorit:  el Barça

És soci d’algun club? Sí, del Barça i del Puigcerdà

Ha practicat mai cap esport?  Sí, el futbol i el bàsquet

Un somni esportiu:  veure la selecció catalana competint en mundials de futbol

Un record esportiu:  les tres Champions del Barça

11.492 lectures

Comentaris (1)

el somni dessitjat !!
La lliga dels Països Catalans (barça, vilarreal, valencia, mallorca, etc.) que bonic !! i competitiu

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament