Votar amb garanties democràtiques

Una consulta il·legal no tindria legitimitat; en canvi, sí que la tindria el mandat d'unes eleccions en clau plebiscitària
Jordi Matas
Jordi Matas
Catedràtic de Ciència Política de la UB

Després de la tercera massiva manifestació de la Diada i que el Govern espanyol segueixi fent oïdes sordes, podem arribar a una doble conclusió: l'única solució és que els catalans votin, i per aconseguir la independència de Catalunya cal infringir l'actual marc jurídic. Els partits favorables a la consulta del 9 de novembre ja han fet tot el possible perquè aquesta sigui legal i tolerada pel Govern espanyol. L'últim pas ha estat l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries i el decret de convocatòria de la consulta.

La impugnació del Govern de Rajoy de la Llei de consultes i la immediata suspensió cautelar del Tribunal Constitucional obren dos escenaris per a la inajornable decisió dels catalans: desobeir i fer de totes maneres la consulta o convocar immediatament unes eleccions de lectura representativa i plebiscitària. En ambdós casos els catalans podrien votar, però celebrar una consulta il·legal no seguiria cap mandat popular, ja que els catalans no han estat preguntats mai sobre la possibilitat d'iniciar un procés de desobediència civil, ni oferiria unes mínimes garanties democràtiques, tant procedimentals com per la actitud previnguda de molts catalans davant aquest desafiament.

En canvi, unes eleccions interpretades en clau plebiscitària garantirien una deliberació popular sobre una declaració d'independència mitjançant un procés democràtic i participatiu, com requereix la resolució sobre la convocatòria de la consulta aprovada la setmana passada pels dos terços del Parlament. En altres paraules, si els representants polítics opten per la desobediència i la ruptura amb l'ordenament jurídic espanyol, han de tenir un mandat popular clar, expressat a través del vot, que així ho indiqui. Ara no existeix, però es pot obtenir amb unes eleccions autonòmiques plebiscitàries convocades pel president de la Generalitat.

El primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), de juliol de 2013, afirma que, en el cas actual d'un reiterat comportament contrari a la consulta per part de les institucions de l'Estat, "la via alternativa de les eleccions plebiscitàries és la més adequada per poder conèixer la posició del poble català sobre el seu futur polític col·lectiu ". Quins serien els trets essencials d'unes eleccions de doble significat representatiu i plebiscitari? El procés formal per convocar-les i realitzar-les seria el mateix de sempre, que a Catalunya, a diferència del que passa a la resta de comunitats autònomes, no és altre que l'aplicació de la normativa electoral espanyola. La representació parlamentària seguiria sent de 135 diputats elegits en les quatre circumscripcions catalanes i utilitzant la fórmula D'Hondt. El sentit plebiscitari, en canvi, s'hauria de concretar en tres aspectes: les candidatures, els programes electorals i la lectura dels resultats.

Les candidatures conjuntes o unitàries enfortirien més el caràcter plebiscitari, però també podrien presentar-se per separat formacions polítiques que compartissin explícitament un mateix objectiu sobre el futur de Catalunya. Per això, la clau estaria en les propostes electorals i en el ferm compromís d'alguns partits d'efectuar una declaració unilateral d'independència.

L'ideal per als electors i per a una interpretació diàfana dels resultats serien uns programes electorals breus, sense ambigüitats i amb el denominador comú de la declaració d'independència, tot i que també podrien incloure altres aspectes sobre el procés constituent o sobre el model de societat del futur Estat. Fins i tot podria formalitzar una mateixa redacció inequívoca i categòrica que serviria per identificar les candidatures favorables a declarar la independència.

Per considerar que la declaració d'independència aconsegueix l'aval democràtic dels electors, la candidatura o la suma de candidatures que la defensin haurien d'obtenir la majoria absoluta de vots i escons, és a dir, aconseguir el suport que s'exigeix ​​en els referèndums i la representació que assegura l'estabilitat governamental en els sistemes parlamentaris. Amb aquests resultats, el nou Parlament declararia la independència de Catalunya i el Govern, que podria ser monocolor o una gran coalició sobiranista, iniciaria les negociacions amb el Govern espanyol i amb les organitzacions internacionals. Si fallés alguna d'aquestes majories qualificades, no obtindria la legitimitat electoral suficient per poder proclamar la independència.

El CATN, que presideix un exvicepresident del Tribunal Constitucional, sosté que "la legitimitat política de les eleccions plebiscitàries es pot invocar amb els arguments de legalitat, eficàcia i respecte al principi democràtic". Es tracta, en definitiva, d'un instrument útil per legitimar democràticament que un nou Parlament declari la independència i iniciï el procés fundacional d'un nou Estat democràtic.

7.031 lectures

Comentaris (1)

El que diem des del principi a Reagrupament.
...just el que fa anys que des de Reagrupament diem... El nostre Pla de Ruta.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament