Una llàgrima caigué a l’arena

Homenatge a Pere Pubill
Una llàgrima caigué a l’arena

La trista notícia de la mort de Pere Pubill Calaf, “Peret”, ha generat uns dubtes aquest matí del 27 d’agost de 2014 que m’han fet pensar en les morts anunciades abans d’hora. El mateix Peret té una cançó, titulada “El muerto vivo”, dedicada a un tal Blanco Herrera, personatge que, després de cobrar el sou, va marxar unes setmanes de gresca, va acabar perdent el coneixement i, com que no va tornar a casa, el van donar per mort.

És molt cèlebre la dita, falsament atribuïda a Mark Twain, segons la qual assegurava que  “les informacions sobre la meva mort eren exagerades”. Desgraciadament, la mort de Peret, finalment, ha estat confirmada i s’afegeix a la recent de Jaume Vallcorba, en un mes d’agost que ha acabat resultant lamentable per a la nostra cultura. Descansin en pau.

Així doncs, tornant a les morts anunciades abans d’hora, la versió anglesa de la viquipèdia ofereix un curiós llistat dels anomenats "obituaris prematurs". Un dels més famosos és el d'Alfred Nobel, que quan inicialment va ser donat per mort fou blasmat de seguida com a "comerciant de la mort". Aquest fet, precisament, va donar origen a la fundació dels prestigiosos premis Nobel, amb els quals el senyor Nobel volia netejar la seva mala premsa abans de morir de debò.

L'altre obituari prematur més famós s’ha produït aquest mes d’agost. No és cap persona sinó que és la voluntat del poble català. Segons la premsa més salvatge de Madrid (i també alguna de no tan salvatge), els catalans ja s’han atipat de reivindicar la seva llibertat, tot s’ha refredat. Ara, de cop, els catalans ja tornen a voler seguir a Espanya per viure en una llustrosa comunitat autònoma. Per això -expliquen a Madrid- les inscripcions a la manifestació de l’Onze de setembre s’han reduït (per cert, realment som singulars, ja que Catalunya és l’únic lloc del món que fem inscriure els que assisteixen a una manifestació amb document d’identitat i tot!).

Bé. La veritat és que jo no sé el que volen els catalans. Per això trobo que no és mala idea que permetessin demanar-nos-ho de manera clara i directa. No tinc la informació de la premsa animalística madrilenya, però no estic gaire segur que l’endevinin.
Sospito que l’inoblidable Peret, el “fill del mig amic”, com a la cançó, “no és mort, està de parranda, prenent canyes”. De la mateixa manera, el poble català, que és una mica rumber, també està de parranda, però em sembla que és agosarat donar-lo per mort.

6.916 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament