Puigcercós, Carretero i Laporta. Unitat? (I)

Puigcercós, Carretero i Laporta. Unitat? (I)

CiU, de la mà de Felip Puig, ha renunciat al sobiranisme en la propera legislatura, i torna al peix al cove, a manar i a l’estratègia de qui dia passa, any empeny. La responsabilitat del vot independentista en aquestes eleccions, doncs, és de Puigcercós, Carretero i Laporta. Tres persones molt diferents i amb graus de responsabilitat també molt diferenciats.
Puigcercós té al darrera un partit de 75 anys d’història, 21 diputats al Parlament, consellers al govern, diputats i senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel·les, més de 1.600 regidors i més de 150 alcaldes, així com dos presidents de diputacions i centenars de càrrecs públics, i de 9.000 a 10.000 militants cotitzant. Una potent tercera força política, tot i els problemes interns. Josep-Lluís Carod-Rovira, una dels artífexs de la normalització de l’independentisme, segueix de vicepresident del govern. Però l’estratègia del tripartit ha desgastat molt a ERC, tot i els aspectes positius de la seva aposta nacional per mantenir Catalunya com un sol poble. Cap enquesta els col·loca, de moment, per sota dels 12-15 diputats.
Carretero, veient el buit d’un independentisme de centredreta liberal, i després del decantament d’ERC cap a l’esquerra ideològica, va crear Reagrupament, que ha aconseguit una bona organització a pesar de les últimes escissions. 3.000 militants amb un aparell eficient i les candidatures proclamades el col·loquen en un segon bon lloc de la cursa independentista.
Laporta, el tercer en discòrdia, arriba molt fort,  amb tan sols unes desenes de militants en el seu partit, Democràcia Catalana, però amb vocació de lideratge mediàtic, i voluntat de manar i dirigir el país. Des de CiU se l’intenta dissuadir, i se li fa la guerra des de la Brunete, però també des dels mitjans que d’un temps ençà pretenen dirigir el país: La Vanguardia i El Periódico.
Però ell resisteix i incorpora en el seu projecte a dos rebotats de CiU i ERC: Alfons López Tena, pencaire, incisiu, però molt problemàtic, i Uriel Bertran, jove, amb ganes i amb voluntat d’arriscar-se. Aquests tres personatges singulars, però, tenen la gosadia de creure’s els líders de l’independentisme i decidir el seu futur i estratègia.
Des d’aquest Col·lectiu, ens preguntem: cal una sola candidatura independentista? Si ho preguntem a la majoria del que van anar a la manifestació del 10-J només obtindríem una resposta: “Sí”.
Però representen el mateix i tenen les mateixes potencialitats Puigcercós, Carretero i Laporta? Evidentment, no. L’últim considera un èxit treure el 50% dels diputats que les enquestes auguren a ERC sola, per posar un exemple.
Davant d’aquesta situació, cal que l’independentisme tingui sentit d’estat i no demani sacrificis impossibles. Volem i necessitem que a les properes eleccions nacionals l’independentisme avanci, però no tothom compta igual ni sacrifica el mateix. Calen, doncs, negociacions sense prepotències, messianismes, evitant les ferides del passat. Ara el que cal és posar primer a Catalunya, i després, els líders i els personalismes.

11.393 lectures

Comentaris (6)

AL LORO
Ningú es creu els motius que han exhibit el Bertran i el Lopez Tena per abandonar el seu partit. De mes importants n'han tingut durant molt temps i tan sols ho han fet quan el Laporta ha aparescut a l'escenari polític.
Al loro, Laporta. No et deixis embaucar. Amb el que et va passar al Barça, ja hauries de saber quin peu calcen els que abandonen el barco quan el vent no bufa a favor dels seus interessos.
Ara es hora de la gent que estima per damunt de tot Catalunya
Ara es hora de la gent que estima per damunt de tot a Catalunya.
Si en Carretero, Laporta, Uriel, Sanchez Tena, Puigcercos, i la resta de grups de gent independentista no fa un anàlisi profund del moment tant propici en que es troba el nostra país per assolir la independència i finalment no es fa una candidatura unitària, fracassarem de nou i serà un cop molt i molt greu pel nostra país.
La gent del carrer, tant si son de dretes o d’esquerres(i axó que importa ara) no ho entendrà mai.
Com es que estan ara un dels millors moments en quasi 300 anys, no es deixen els personalismes i es fa una coalició de moviments i persones per anar junts a les properes eleccions i fer axis possible una majoria parlamentaria per assolir Catalunya un Estat Propi ????
Si aquets politics que em anomenat no es posen d’acord, es que no son els que el nostra país necessita en aquets moments.
Si es axis caldria que ens fessin, es fessin, i fessin a Catalunya un gran favor: Que dimitissin pel be comú.
Hi ha gent preparada per liderar el nostre país.
Hi ha gent que si cal esta disposada a sacrificar-se fins a límits insospitats o sinó digueu-me, qui dels que anomenat estaria disposat a sacrificar tot i passar uns anys a les presons espanyoles pel seu amor a Catalunya i a la seva gent??
A Catalunya en manca un lideratge fort, gran i engrescador, ens ca un “UN MANDELA” català,si no el tenim cal fabricar-lo a corre-cuita.
Cal ser tant generós en el moment de fer una coalició de partits, moviments, independentistes que fins i tot caldria apartar-se del camí per donar pas a altre gent en mes coratge, mes capacitat de sacrifici i mes estimació pel país.
Qui estima al seu país (Catalunya) caldria que penses en aquella famosa sentencia del rei Salomó: La mare que estimava de veritat al seu fill, va preferir renunciar a ell abans de que el partissin en dos......................
Ara es hora de la gent que estima per damunt de tot a Catalunya
Quants l'hem llegit?
Cal llegir-se amb atenció el document "Organitzant el nostre Futur Lliure" i poder llançar-lo a la cara de qui ens digui que no tenin un programa. Molts "esquerrans" el voldrien.
Confusión de conceptos.
Ni aunque se repita mil veces, hay una gran mayoría de ciudadanos que no entienden que significa una Asociación política TRANSVERSAL. He llegado a la conclusión de que todos los grupos que no se mezclen con REAGRUPAMENT, es que no desean la INDEPENDENCIA para este SIGLO.
Díficil que una oportunidad histórica como la que atravesamos no se repetirá tan facilmente. Crisis económica sistémica, crisis de configuración del Estado espanyol, desmantelamiento de un Ejército con capacidad logística de represión masiva, la sentencia del Tribunal de La Haya sobre el derecho de autodeterminación y un largo etc.
Los intereses personales de los "profesionales" de la política y de los que quieren aprovechar su momento para encumbrarse en el caballo ganador, hacen que sea muy difícil la conquista de un deseo tan Transversal, como llevar a los ciudadanos con intereses tan dispares juntos, en el mismo tren.
O se aparcan las ideologías y los intereses personales hasta la conquista de la INDEPENDENCIA, o una gran noche sin porvenir le espera a CATALUNYA.
Ull!
Insistint en el comentari de l’Enric, té raó, d’on s’ha tret l’autor de l’article la capacitat per catalogar a Rcat com una força de centredreta liberal? Veig que no ha entès res. A més, aquest buit a omplir, com diu, seria bo per a una força amb sentit de govern, però el cas és que un cop assolida la independència Reagrupament es dissoldrà.
Reagrupament i això sí que pot ser utòpic, pretén aglutinar a tots els independentistes en una sola candidatura transversal, entenen que si no ho fem tots a l’hora no hi ha res a fer. Però com bé diu, el clam del 10-J era el d'independència i aquest clam és ara, a més, units. Aquí no es demanen sacrificis a ningú, més encara? Aquí el que es demana és voluntat per a ser el que volem: lliures, i això sí, això passa per desar pel dia de demà, qui ho vulgui, tots els protagonismes, prepotències i mals records del passat. Efectivament, primer és Catalunya, tot el demès pot esperar, formes apart, tot i que algunes són molt dubtoses, poden esperar com deia, i dels que no vulguin, desconfieu.
Quina mania!
Tots els comentaristes es limiten a escriure llocs comuns i frases fetes; és igual llegir un que llegir un altre, escoltar una emissora o una altra... Per posar un exemple senzill i entenedor: per què tothom segueix repetint que Rcat és una força de centredreta? Per què no es molesten a llegir el nostre programa aprovat en la segona assemblea? Això és com els d'E que no paren de repetir que ells són d'esquerres. Algú em pot esmentar UNA sola mesura realment d'esquerres (no socialdemòcrata) que hagi fet el tripartit en set anys? Jo no tinc res de centredreta, estic a Rcat i em sento molt a gust; ja arribarà el dia després i ja en parlarem... però de moment, tenim molta feina a fer i molt camí a recòrrer plegats. Aqui hi cap tothom!

Total 6 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament