Primàries de parvulari

Primàries de parvulari

Aquests dies s'està parlant molt de la democràcia interna dels partits. Per una part, Solidaritat Catalana propugna confeccionar les llistes de forma assembleària. Diuen que han de sortir “des de baix”. A Madrid, la provincial del PSOE farà unes primàries per triar el candidat “oficial”. Aquests actes em recorden la gent que es perfuma per dissimular que no s'ha dutxat. Ja se sap, posats a fer pudor, que no sigui tan desagradable.

Anem a pams. A nosaltres, els contribuents, la democràcia interna dels partits ens importa molt poc. Si la democràcia no abraça tot el procés electoral, el tema esdevé una farsa endogàmica, com ara. És com si es volgués abillar de democràtica l'elecció del papa de Roma pel simple fet que els cardenals de tot el món (ep, de tot el món!) l'escullen d'entre ells. La missió dels partits s'ha d'assemblar a la dels exèrcits: estan per defensar la democràcia més que no pas per exercir-la. Vull dir que els beneficiaris finals de la democràcia no han de ser els militants de partit, sinó els electors.

No serveix de res fer referència al sistema de primàries americà (que no existeix com a tal, ja que el procés depèn de cada estat o comtat).

En aquest cas, en la selecció dels candidats no només hi participen els militants del partit. La contribució de la comunitat (persones d'un poble, districte o parròquia), que res té a veure amb el partit i que ajuda a determinar els candidats més idonis, juga un rol importantíssim. Lògic. Més tard, quan vinguin les eleccions a la legislatura de l'estat, o a la Cambra de Representants, és tota la població la que escollirà oficialment el diputat del districte. Per tant, els partits americans intenten saber quins són els candidats que més agraden a la gent. Com que de diputat només en pot sortir elegit un per districte, els partits han de presentar el candidat més atractiu per a l'electorat. Per això, la designació de candidats és importantíssima.

Ara, que els partits d'aquí vulguin fer veure que practiquen la seva  democràcia interna per, després, encolomar-nos una llista tancada d'una circumscripció aberrant, sembla una aixecada de camisa massa forta, no troben? Un diputat escollit en llista tancada a la circumscripció de la província de Barcelona, quins interessos representa? Els de la gent de la Pobla de Lillet o els de la gent de Sitges? Per tant, jo demanaria menys demagògia. Perquè apel·lar a la sacrosanta paraula democràcia  pel fet de representar el teatret de les eleccions internes és, un cop més, un insult a la intel·ligència.

Escoltin, partits: facin les llistes com més els interessi, perquè d'aquelles que vostès produeixin, els electors no podrem treure'n cap profit. Però, això sí, incloguin en el seu programa la reforma del sistema electoral. Jo vull elegir i conèixer la cara del diputat del meu  districte. Vull interpel·lar-lo a la seva oficina els caps de setmana. Vull saber que el seu partit l'escoltarà, perquè, si no s'escolta el que ell suggereix (pressionat per l'electorat del seu districte), pot ser que la propera vegada aquest electorat no el voti i, per tant, el partit haurà perdut un diputat (i ell la cadira). Això és democràcia. La resta, disculpin-me, són ganes de fer el tocatimbals.

12.951 lectures

Comentaris (7)

Deixem-nos de tirar pedres a casa
No se com anirà tot plegat, però jo demanaria que no ens fotem bufes entre independentistes. Sumem sigui com sigui, ja sigui unin partits, o unin després dels resultats). L'Objectiu és el mateix, la independència. Doncs a treballar plegats (com ja he dit, ja sigui units o cadascú amb el seu partit)

Som-hi!
Primàries i circunscripcions
Atenció: les circunscripcions unipersonals estan molt bé però sempre que la disciplina interna dels partits desaparegui perquè sinó acabaré tenint un diputat "meu" al Parlament que votarà segons el que decideixi el sanedrí del partit. I no em vingueu amb que cada quatre anys podré castigar qui ho faci perquè TOTS ho faran així. Que ja fa anys que ens coneixem.
Aquest article que repliqueu a la web de RCAT em sembla un dard directe a Solidaritat Catalana aixi com l'entrevista a Carretero. Una mostra de que les relacions no van bé entre dues formacions que S'HAN DE posar d'acord. No n'hi ha una altra, us heu de posar d'acord encara que no us caigueu bé.

Sobre el tema de les primàries, la interpretació de Xavier Roig em sembla molt subjectiva. La democràcia interna dels partits és absolutament necessària en la mesura que sigui possible. És a dir, cal dotar als militants de les eines per exercir la democràcia interna amb garanties de que la formació la digirim una mica entre tots. Fer uns estatuts, executiva, llistes, etc. etc. que després són ratificats en assemblea no és tampoc una gran mostra de democràcia interna, si no una manera acceptable de valorar el grau de confiança i obedència que les bases tenen vers la direcció. Res més. I això és el que ha estat fent RCAT fins ara.
parvulari
Exactament, "Primaries de parvulari" és el què preconitza Solidaritat Cat, en la seva demagògica propaganda. Xavier Roig ho encerta, els sortiran els "senyorets" de caps de llistes, però ells ja ho hauran dit, per qui vulgui creure-s'ho.
intel.ligencia.
Clar i català, a veure si comencem a entendre i saber explicar molt millor les coses.

Em sembla que aquest 18 d agost pujaré a la Cerdanya a sentir al Xavier Roig i al Dr Carretero, pot ser molt enriquidor, a mes encara no he sentit al nostre Presiedent jugant al seu camp, la muntanya.
Les llistes obertes
Es evident que necessitem una llei electoral pròpia, amb circumscripcions electorals individuals si pogués ser. Peró mentre l'independència arriba, hauríem de predicar amb l'exemple i fer llistes obertes, que mentre no es demostri el contrari, es el sistema mes democràtic, on totes les persones tenen igualtat d'oportunitats i de vot.

Tots sabem que fer una llista tancada es molt difícil, donat per trobar 135 homes i dones a parts iguals, procedents de tot el territori, si no es te el cens de militants es físicament impossible. Aquesta es la raó de que les llistes tancades només hi son a l'abast de les cúpules dels partits.
SAVIESA
Gràcies, senyor Roig. Deixa l 'esperit en pau, o si més no, sense tanta angoixa, quan la saviesa i el bon criteri, poden ser llegits entremig de tant insult a la intel.ligència. Sóc capaç de votar-lo com a diputat pel meu districte, encara que no es presentés. Ens fa molta falta, poder tenir referències com la vostra. Que Déu us acompanyi.

Total 7 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament