Llengua i país

Carles Bonaventura
Carles Bonaventura
Associat a Reagrupament

En un dels últims plens de l’Ajuntament de Girona, un dels consistoris que precisament tenen fama d’independentistes, vaig fer una sèrie de preguntes en matèria lingüística. Res de l’altre món, coses bastant elementals. Per exemple, que les plaques dels guals siguin totes en català.

A Girona, sorprenentment, encara es poden veure pels carrers distintius de fa molts anys a l’entrada d’alguns garatges particulars escrits en castellà i d’altres de més recents retolats en bilingüe, dels quals l’Ajuntament encara disposa d’un bon estoc. Doncs bé, malgrat el que caldria esperar d’un ajuntament adherit a l’AMI i presidit per un alcalde que es proclama independentista, la resposta del regidor de torn de l’equip de govern va ser que aquestes plaques –les escrites en castellà i les bilingües– estaven “autoritzades”, i no hi va afegir res més. 

Una lamentable resposta, francament, ja que la meva pregunta no anava per aquí. No es tractava de saber si les plaques dels guals escrites, encara, en castellà eren legals o no, ja ho sabem que a dia d’avui formem part de l’Estat espanyol, i que, per tant, la llengua castellana té plena validesa legal al nostre país. El que jo preguntava era si un ajuntament que no amaga el seu compromís amb el procés sobiranista es pot permetre tenir als seus carrers distintius de guals retolats en castellà o en bilingüe, la qual cosa, des del meu punt de vista és una contradicció flagrant. Igual de penosa va ser la resposta del govern convergent a la meva segona pregunta, o prec, en què m’interessava per l’absència, o la presència testimonial, de pel·lícules en català als cicles de cinema a la fresca que es fan a l’estiu a la ciutat. És un fet que es repeteix cada any, que alguns col·lectius ja han denunciat, i que sembla que aquest any tampoc tindrà solució, ja que la resposta de l’equip de govern va ser atribuir aquesta mancança a la falta de films en llengua catalana, la qual cosa no és certa, ja que avui dia es poden trobar un gran nombre de títols en català. Només cal consultar els experts en la matèria, com nosaltres hem fet. 

Aquests dos exemples, en podríem citar molts més, palesen que avui, la defensa de la llengua catalana, fins i tot entre els que són favorables al procés sobiranista, en molts casos no és una prioritat. Els independentistes hem estat tants anys batallant per trobar elements “transversals”, com ara el de l’espoli fiscal, per exemple, a favor de la independència i de l’estat propi, que poguessin atraure cap al front sobiranista sectors de la població que no se sentien motivats per les qüestions culturals o “identitàries”, que avui, com deia abans, la llengua catalana ja no és una prioritat per a alguns independentistes o per a força nouvinguts a l’independentisme. Tan sols cal veure les crides a favor del bilingüisme i de l’oficialitat del català i del castellà en una futura Catalunya independent que fan alguns líders polítics, moltes vegades per una simple qüestió electoralista. 

Malgrat tot, Reagrupament continuarà tenint la defensa de la llengua catalana i de la normalització lingüística en tots els sectors de la societat catalana com una de les seves prioritats. Per això, en l’últim ple de l’Ajuntament de Girona vam demanar al consistori que s’adherís a la mobilització de Somescola del 14 de juny a favor del model educatiu català i en contra de la llei Wert i de les quotes de castellà a les nostres escoles que imposa la justícia espanyola. 

7.822 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament