La fi dels socioaddictes

La fi dels socioaddictes

M’explica un alcalde que enguany hi ha hagut un cert enrenou a l’hora d’organitzar la festa major del poble. Resulta que el cost de la festa és d’uns 65.000 euros, aproximadament. Fins ara tot ho pagava l’ajuntament, però enguany, a causa de la crisi, només n’ha posat 40.000, d’euros. I saben què ha passat: que la festa major s’ha organitzat igualment i amb les mateixes característiques. Els organitzadors han buscat patrocinadors, s’ha cobrat una petita entrada per determinats actes i s’ha optimitzat la utilització dels diners.

I és que el nivell de dependència pública en la que hem viscut immersos fins ara, s’ha d’anar corregint. Hem arribat a una situació, aberrant, que ens ha portat a acceptar com a normal que l’administració pagui coses a tothom en lloc de discriminar i que només ajudi aquells que no tenen prou recursos.

El cas de la sanitat pública n’és el paradigma. El servei va empitjorant dia a dia i es pretén fer veure que no hi passa res. Tothom la utilitza a cor que vols, sense limitacions. Però la rifeta s’anirà acabant, també. Les solucions són diverses, des de demanar el pagament de determinats serveis, a fer pagar una quantitat per visita, o a posar multes per aquells que facin un mal ús dels serveis. Una campanya informativa per estovar els socioaprofitats, i l’opinió pública que els sustenta, seria útil. Per exemple, es podrien publicar quants morts de càncer per diagnòstic tardívol s’han produït en un any, i quina part de culpa (per malbaratament de recursos) tenen els que han mal utilitzat el servei d’urgències o el CAP de torn.

Amb la reducció de recursos econòmics públics que patiran les administracions espanyoles els propers anys, es fa necessari prioritzar i escollir: un correcte servei per als que ho necessiten, o un mal servei per a tots. Correm el seriós risc d’acabar tenint serveis públics de perfil baix: universals, però mediocres. Un sistema que pagarà la festa a tots, sense distincions, però que no cobrirà els requeriments d’aquells que veritablement tenen necessitats. 

9.995 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament