El periodista d'El Mundo  destacat anualment en el Fòrum Econòmic Mundial, Carles Segovia, revela en la seva edició d'avui (02.02.2014 ) que, en una sessió que va tenir lloc el passat dia 23 de gener a Davos, hi va haver un xoc dialèctic entre el president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durao Barroso, i un servidor.

Més que argumentar, González va amenaçar. També va advertir que hi ha el perill de despertar el nacionalisme espanyol -amb conseqüències suposadament tràgiques que no va definir- i, finalment, va desenterrar els 300 mil morts dels Balcans per advertir el Parlament de Catalunya de les conseqüències de depèn quines declaracions unilaterals...

Aquest curs entrarà en vigor a l'Estat la Llei Wert, una llei que té com a objectiu acabar amb el nostre sistema educatiu, reduir, tant com sigui possible, la presència del català a les aules, suprimir els continguts curriculars que fan referència a la geografia, història, literatura i cultura nacional catalanes i retornar a l'escola autoritària que, en una societat digital i global com l'actual és garantia de fracàs per a molts.

Històricament, la Unió Europea s'ha mostrat partidària d'acceptar les mobilitzacions democràtiques i pacífiques (com les manifestacions massives a Catalunya durant les dues darreres Diades), respectar els resultats de les urnes (com les eleccions catalanes de 2012, en què 107 dels 135 diputats es van presentar en candidatures favorables a la convocatòria d'una consulta), conèixer l'opinió dels ciutadans a través de consultes democràtiques.

Seguidament l'ex-combatent, ferit i ofès, desenfundà la pistola que duia al cinto i li engegà un tret al front. La víctima restà sense vida abans i tot de caure, desmanegat, a la voravia. Ningú no sortí del bar, suposant que el cambrer ho hagués sentit. I el militar, no prou esbravat –i això sí que ho presenciaria a pocs metres d'ell i del cadàver– afegí a crits, vermell i colèric:

No sé com ens ho hem fet per menysvalorar una de les grans epopeies dels temps moderns: com un poble va ser capaç de resistir l’etnocidi. Els francesos, sense que la seva cultura estigués en perill, sense una guerra civil, amb una submissió humiliant a l’enemic alemany, han estat capaços de reinventar la historia de la seva resistència. Com és possible que nosaltres no?

Si la part espanyola no es vol moure i si se segueixen bloquejant per raons tècniques, o simplement s’ignoren, totes les propostes procedents de Catalunya caldrà alguna mena d’implicació de terceres parts per tal de desfer el punt mort. Els bons oficis d’actors externs podrien ajudar realment Espanya a arribar al seu punt d’inflexió.

Votar és la via. El 9 de novembre, els catalans podrem exercir el nostre dret a escollir el nostre futur com a poble. I de la manera més pacífica i més democràtica que existeix: votant. Si l'Estat espanyol ens ho impedeix, quedarà retratat davant Europa i del món, perquè cap constitució està per sobre de la democràcia. No es pot ser demòcrata i estar en contra del dret a decidir d’un poble.

En un article publicat a El País el passat dia 20 de Gener , Josep Borrell i Joan Llorach Mariné conviden els lectors que els expliquin on són els 16.000 milions d'euros de les balances fiscals catalanes.

El PSC ja ha decidit. Serà a la trinxera del PP i Ciutadans contra la voluntat sobirana de Catalunya. Navarro no vol cap referèndum. Iceta no vol dret de decidir. Lucena no vol sobirania catalana. Sí que volen continuar controlant el partit i apartaran del camí tothom qui els faci nosa. L'estratègia és aquesta: replegament. Tàctica d'autoprotecció i defensa davant l'amenaça. Més val pocs que no pas mal avinguts.