La independència de Catalunya no pot dependre de cap àrbitre espanyol, perquè no existeixen àrbitres a Espanya. A Espanya existeix Espanya. La independència de Catalunya només pot dependre dels catalans.

El vau veure l'altre dia, en Montoro? Aquesta gent està molt nerviosa. De fet, estan cagats de por! I no és pas gens estrany. Saben perfectament que no ens poden aturar. L'amic Quim Torra sempre recorda que és la primera vegada que no poden bombardar-nos, després d'haver-ho fet més o menys cada cinquanta anys.

El conseller Vila, ex alcalde de Figueres, ex afiliat a ERC, aixoplugat a CDC rebé amb disgust  la declaració parlamentària favorable a la consulta del 9/N, disgust que viu amalgamat amb una irresistible atracció pel poder que emana del Govern espanyol.

L'altre obituari prematur més famós s’ha produït aquest mes d’agost. No és cap persona sinó que és la voluntat del poble català. Segons la premsa més salvatge de Madrid (i també alguna de no tan salvatge), els catalans ja s’han atipat de reivindicar la seva llibertat, tot s’ha refredat. Ara, de cop, els catalans ja tornen a voler seguir a Espanya per viure en una llustrosa comunitat autònoma. 

Dues notícies, dos fets de total actualitat, que des d’aquí no podem ni jutjar, ni aclarir, ni justificar. Dos casos que estan centrant l’actualitat informativa i que com un alt mur no ens deixen veure més enllà.
 
Tot va ser iniciar-se el conflicte de Gaza, que obria tots els telenotícies, i oblidar-nos de sobte, tots plegats, de la guerra de Síria i de l’estat islàmic de l’ISIL i el seu autoproclamat califat.

Ahir, a Madrid, el president Mas va exercir, de facto, de president de la República Catalana. Fa poques setmanes, i perdonin l'autocita, vaig escriure en aquest digital: "L’èpica Mas sorprèn per la seva senzillesa. S’ha fet fort, el president, abraçat a la causa de la democràcia. I aquesta fortalesa, el situa avui molt per damunt de la majoria dels polítics catalans."

El cap de setmana de l’11, 12 i 13 de juliol, el diari El Punt Avui  celebra a Girona les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat, aquest any amb més activitats que mai. 

La República de Catalunya tindrà les seves forces d’autodefensa. Això és una obvietat que no cal ni dubtar-ne. En primer lloc, perquè serà una exigència de la comunitat internacional. No podem esperar cap mena de suport internacional, si no estem disposats a aportar la nostra part en la interdependència dels nostres veïns i aliats.

Nosaltres, tots, absolutament tots, que no ens han pagat un ral per ensenyar-nos la llengua pròpia, comuna, vehicular, la de tots. Hem suplert tot el que no ha fet l’Estat. I un dia es demostrarà científicament que els catalans ens vam inventar el món virtual per esmenar el que no ens dóna la realitat. Quant val tot això?

En un dels últims plens de l’Ajuntament de Girona, un dels consistoris que precisament tenen fama d’independentistes, vaig fer una sèrie de preguntes en matèria lingüística. Res de l’altre món, coses bastant elementals. Per exemple, que les plaques dels guals siguin totes en català.