Aquest cap de setmana té lloc la Festa de la ratafia a la capital de La Selva, Santa Coloma de Farners. S’hi ha barrejat la campanya electoral i el dissabte hi han fet cap diversos líders polítics nacionals: Joan Carretero, Oriol Junqueres, Artur Mas, etc.

La Festa està molt consolidada -porta ja 30 anys-, llàstima que, al meu gust, la ratafia és un producte d'escassa categoria i interès. Certament hi ha qui la pretén convertir en una mena de beguda nacional, però ja es veu que no té cap possibilitat al costat de begudes que tenen aquest atribut, com ara, el whisky per a Escòcia. El símil amb la beguda el podríem traslladar metàforicament amb els processos polítics de les nacions respectives: Escòcia i Catalunya. Els resultats de la comparació són desatrosos per a nosaltres.

Escòcia compta amb un partit independentista amb majoria al Parlament escocès, decidit a convocar un referèndum els resultats del qual Anglaterra està disposada a acceptar. En canvi, a Catalunya estem molt lluny d'això. Malgrat la bona acceptació ciutadana de la independència (ja hi ha unes quantes enquestes que la situen com a opció majoritària, hi ha hagut 800.000 vots afirmatius en un exemplar procés de consultes populars, etc.), CiU, la federació de partits que compta amb més suport, presenta al Congrés espanyol un cap de llista que, tot aspirant a integrar-se al govern del PP, manifesta de forma directa que ell votaria en contra de la independència del seu país.

La proposta nuclear de CiU passa per una (enèsima) tèrbola i inacabable proposta d'una cosa que anomenen "pacte fiscal", ben lluny del procés clar i directe d’alliberament nacional que funciona a Escòcia. Què volen que els digui? La meva tria entre independència o autonomia, entre SNP o CiU, és semblant a triar entre whisky o ratafia. Ara mateix, me'n vaig a prendre un bon vas de whisky. Salut!

*Text dedicat a tots els ratafiaries de Santa Coloma de Farners i del país, amb el prec que em sàpiguen perdonar