Dels quatre àmbits electorals en que participem els catalans actualment (municipal, autonòmic, espanyol i europeu) l’espanyol és el que més decideix en la política de Catalunya. Esperem que algun dia Catalunya es governarà per mitjà d’institucions catalanes . Hi tenim tot el dret i no hi renunciem, però avui per avui, sense estat, la política catalana està jugant a categoria regional i les grans decisions es prenen a fora del nostre país.

I què hem de fer per pujar a primera divisió? Doncs guanyar, cada dia i a cada ocasió . Aquestes eleccions són el primer partit important i ens hi juguem la permanència. Si no traiem un bon resultat encara podem baixar de categoria. Per pujar hem de guanyar aquest i els que vindran darrere: concert econòmic, ensenyament en català, crisi, llei electoral, … referèndum per la independència.

Entre les 20 candidatures que concorren n’hi ha una d’independentista, dues d’autonomistes, i totes les altres són alienes a l’especificitat catalana, algunes declaradament uniformitzadores. Tant si anem a votar com si no hi anem, 47 diputats sortiran elegits entre les 4 províncies catalanes i seran els nostres representants legítims davant de tot el món. Seria absurd amagar-nos i deixar que tots els escons siguin ocupats per persones que ens ignoren. Els independentistes ho tenim ben clar: votar per l’única candidatura independentista  ERC-RI-Catalunya sí.

Perquè la nostra arma és la democràcia i els vots, i per això tots aquells que us diguin que no cal votar, que ara no toca, que si posaré paper de colors al sobre, que no són les nostres eleccions… tots els que us diguin això, tingueu el convenciment que no treballen per la nostra llibertat, sinó que directament treballen per als que ens volen submisos ara i sempre -Rut Carandell-

El dia 20 ens hi juguem molt. No és un dia per a platja o muntanya ni per quedar-se a casa si plou. És el dia d’anar a votar perquè els polítics elegits siguin persones que ens coneguin, ens entenguin i estiguin amb nosaltres.