El portaveu del sindicat SAP-UGT, Valentí Anadón, ha impulsat una campanya perquè els Mossos d'Esquadra facin servir el castellà com a llengua prioritària, tant en les seves comunicacions internes com en la seva relació amb els ciutadans de Catalunya. La mesura, avalada també per Antoni Castejón (CCOO-SME), pretén plantar cara a la Generalitat per aturar les rebaixes de sou i de condicions laborals que el Govern tira endavant sense consens amb els treballadors.

El senyor Anadón, treballador públic de la Generalitat, el sou del qual paguem entre tots, proposa utilitzar el castellà “de manera preferent en lloc del català” per denunciar que Interior “es preocupa més per la imatge que pel que realment és important” i, per reblar el clau, insisteix al periodista del diari ARA que faci constar que ha declarat en castellà.

És a dir, els mossos que donin suport a aquesta iniciativa, consideraran que la llengua de relació a Catalunya queda reduïda a una qüestió d'imatge. Francament insultant. Si la llengua del nostre país esdevé moneda de canvi en les negociacions sindicals és que no tenim país i ens hem convertit en una comunitat de “fireta”, arruïnada i sense cap capacitat de reacció. Serà una evidència que fins ara no hem fet res més que jugar a “soldadets de plom”.

Em consta que els mossos han tingut ocasió, a través d'unes quantes desenes d'hores de classes de Coneixement de Catalunya, de conèixer la nostra realitat nacional, la nostra cultura i la importància del català com a element d'identitat i de cohesió social. No poden, per tant, adduir desconeixement. Crec que la resposta a aquesta proposta ha de ser contundent. Espero que el senyor Puig, responsable d'Interior, recordarà quines són les obligacions d'un treballador públic de la Generalitat de Catalunya i quines poden ser les conseqüències quan, no només no es compleixen aquestes obligacions, sinó que s'abandera un desafiament amb la llengua del país com a protagonista del pols amb l'administració.

Esperem, també, la resposta contundent dels partits polítics, del partit que governa la Generalitat i dels que estan a l'oposició i de la societat en general. A viure agenollats no s'hi arriba d'un dia per l'altre. S'hi arriba després d'entomar, mirant cap a l'altra banda, agressió darrera d'agressió i acceptant renúncia darrera renúncia. O reaccionem o disposem-nos a assistir a un vodevil nacional amb final tràgic.

Teresa Casals
Comissió de Llengua i Educació