M’he passat mesos parlant de la unitat i ara, quan s’acosten les eleccions,defenso que cal deixar de parlar-ne. Ara ja no m’interessen gaire les disquisicions sobre la unitat. Les coses que hagin de succeir, succeiran. Parlar d’unitat i culpar-nos els uns als altres, no és útil.

Això no vol dir que jo no tingui molt clara l’opinió sobre el que ha passat i les raons que ens han portat a aquesta situació. S’ha dividit el vot i molts dels que ara haurien de treballar per aconseguir vots independentistes es dediquessin a intentar desfer aquesta divisió. Mentre, el temps s’esgota. Un míssil a la línia de flotació de l’independentisme. No caiguem en el parany.

No sé si el temps posarà les coses al seu lloc i aclarirà les coses als que ara dubten, però això serà, en tort cas, després de les eleccions. Ho deixo per als historiadors i els analistes polítics. Ara, durant aquests dos mesos justos que queden per a les eleccions, m’interessa molt més treballar de la forma més eficaç possible per aconseguir la independència de Catalunya. Cada minut que ara passés dedicat a aconseguir el que considero inviable seria un minut perdut en la tasca prioritària, aconseguir el màxim de diputats independentistes al Parlament de Catalunya.

Per això, ara no faig altra cosa que encoratjar a tothom a difondre el projecte de Reagrupament: Independència, regeneració política i treball. Darrere hi ha un programa sòlid, que comparteixo totalment.

L’autèntica feina que hem de fer totes i cadascuna de les persones que compartim el projecte, l’única tasca prioritària, és veure com cada dia podem convèncer una persona més i fer-la treballar per tal que ella convenci més persones.

Em deia un amic, que parlin de tu encara que sigui malament. Vivim en una societat en la qual si no hi ets als mitjans de comunicació no existeixes.

Quan els mitjans de comunicació t’ignoren el que cal fer és dissenyar les millors estratègies per arribar a tothom de forma alternativa i aplicar-les amb intel·ligència i constància. Reagrupament ho està fent. El territori està farcit d’actes, cada dia un munt, però aquests actes no són suficient si els que hi assisteixen ja estan convençuts. La tasca que ens toca fer és aconseguir que cada acte compti amb persones que encara no coneixen el projecte, que no n’estan convençudes. Penseu que si cadascú de vosaltres aconsegueix un parell de persones noves i ho feu tan bé que aquestes n'aconsegueixen dues més, etc. el resultat electoral que obtindrem serà aclaparador.

L’èxit no depèn ara de cants a la unitat, depèn de la nostra feina, de la de tots nosaltres. Us ho dic amb tota la modèstia d’un nouvingut al projecte. Si volem, ho podem fer! Si sumem, guanyem!