Sóc soci de l’associació Reagrupament des de la seva fundació. Li he estat fidel malgrat les moltes vicissituds. Fenomenalment per dues raons. Per la fórmula. Crec que ens cal una organització transversal, unitària, d’aplegament. També pel líder. Estimava a Joan Carretero abans de Reagrupament.  Quan militava al grupuscle PRC i posàvem totes les cireres a un cabdill. Jo també vaig trucar repetidament a la Rut Carandell per aconseguir una reunió que impulsés el que fou l’associació.

TEMPS NOUS: A la fórmula li ha sortit un competidor, l’Assemblea Nacional Catalana. També en sóc soci. L’Assemblea és molt menys glamourosa que Reagrupament. Ara per ara, tot és organització. Allí, es donen poques llicències als flaixos periodístics i ningú batalla per l’estrellat. A l’A N C no hi ha cos, ni figura, tot és cervell, essència pura. L’A N C es desviu per la capil·laritat i l’extensió territorial, elabora estatuts, reglaments, iniciatives a realitzar, etc. És allò distint a l’acostumat en política. Molt de pensament i poca acció. La qual cosa sorprèn. Perquè els adeptes es volen allistar i descobreixen que han de discutir.  

IMPERATIUS: A l'inici, Reagrupament pretenia el mateix que l’A N C. Però Reagrupament era una associació que impulsava un moviment en vistes a les eleccions. La fórmula no ha funcionat. Perquè un moviment és de bon desqualificar i desarmar si competeix contra CiU o contra el PSC per la Generalitat. La prova tots l’hem patit. L’experiència de les eleccions ens ha transformat el projecte sense voler-ho. Hem esdevingut un partit per imperatiu real. L’A N C no pretén ser cap alternativa, es vanta de la transversalitat social i política i mai provarà de ser una plataforma electoral.

POST CATALANISME: L’A N C és un dels desllorigadors que ens traurà del Catalanisme i construirà el Post Catalanisme. El primer apostava per un Estat espanyol, tenia cura de l’encaix i de les relacions amb Espanya. El Post Catalanisme fa jurament de no provar-ho mai més. El primer assumia la legalitat amb l’esperança de superar-la. El Post Catalanisme va decidit a rompre-la i exerceix d’Estat, ara mateix. El primer vivia a Espanya. El Post Catalanisme viu a Europa. L’A N C impulsarà aquesta dinàmica amb accions de gran extensió i intensitat. De manera que el camí transcorregut sigui d’autodeterminació i sense retorn.

NOUS OBJECTIUS: Reagrupament s’ha de situar. Ha de sortir de l’armari i deixar de ser entre peix i carn. Si opta per l’únic possible i esdevé un partit, aleshores no s’ha de conformar al Catalanisme. Va néixer pel gran format i ha de pretendre’l. El joc de les eleccions és el joc del passat i de l’acomodament professional. Les eleccions són un final. El mentrestant és el què compta. Reagrupament ha de combatre diàriament a favor de la transversalitat política. Ha d’impulsar un front nacional que sostingui l’A N C i l’ajudi a materialitzar la Ruptura. Ha de propulsar l’autodeterminació i la Sobirania com el repte quotidià dels catalans.

El capital de Reagrupament és Joan Carretero. El líder i Reagrupament  poden fer una travessa madura i decidida. Una “llarga marxa” pel territori per a difondre la bona nova de la Ruptura en el marc europeu, des d’ara fins les pròximes eleccions. Amb missatges nous i engrescadors Reagrupament lluirà i es farà estimar.