Finalment el Braveheart conseller Mas-Colell, transformat en el William Wallace de la nació catalana, s’ha plantat. L’home de comptes clars, a qui no agrada l'enginyeria comptable  es troba aclaparat pels deutes. Perquè el “desembre congelat” acumula tants ajornaments que, com una bomba de rellotgeria, li explotarà el 31 entre les campanades.

INDIGNAT: El conseller Mas-Colell ha estat al darrera i sostenia les declaracions de “Vendetta” del govern Mas, del dia 13. Car el no pagament dels 760 milions impliquen deixar indefensa la Generalitat davant “els mercats”. Una situació “molt greu” i “sense precedents en democràcia”. Mas-Colell, indignat com els de la Plaça Catalunya, ha interposat un recurs “contenciós-administratiu” contra l’Estat i ha amenaçat de denunciar-lo per deslleialtat a les autoritats europees. És més, la Generalitat no comptabilitzarà com a dèficit propi els 760 milions, que quedarà com un “descobert” sense determinar. I espera que Europa també “s’indigni” i ho denunciï a Mariano Rajoy.

TANCAMENT DE CAIXES: Però Mas-Colell no en té prou. Deu dies després, ha anunciat que iniciava “un tancament de caixes transitori” consistent en no abonar o retardar el pagament de l’IRPF de l’octubre i amenaça amb una acció similar amb els impostos dels funcionaris, els quals s’han revoltat contra Mas-Colell perquè els ha descomptat de la nòmina de desembre, aquests impostos, i els ha obligat despòticament a fer una bestreta sense el seu consentiment, ni preavís.

CRISI: La situació financera dels organismes públics ens portarà a la pobresa. Perquè només generen despesa. No produeixen res. Merkel, els mercats i tothom els exigeix contenció. Però on retallar? Curiosament Andalusia, el top  del funcionari, convoca 2.000 noves places de funcionaris. Mentre el Govern amenaça retirar complements salarials i reduir els horaris dels interins per tal de quadrar els comptes del 12. Allí glòria i rauxa. Aquí misèria i contenció. Per què? Perquè el Govern fa una política poruga amb els forts i despòtica amb els febles. I els treballadors són l’últim graó de la cadena.

RUPTURA: Tothom sap que l’Estat no pagarà els 760 milions i “el tancament de caixes” serà només un símbol. Tanmateix per primera vegada CiU anuncia plantar-se. TV3 posava en “primer temps” un documental sobre Òmnium on Muriel Casals preconitzava “el tancament de caixes” en el full de ruta. Són indicis de fum. Però el fum també indica. Perquè els treballadors públics poden assumir la seva part, però  Espanya ha de pagar. Les polítiques suaus i envellutades no porten enlloc i convé emprendre noves vies, més radicals, contra un Madrid que “ens roba”.

El Braveheart conseller Mas-Colell s’erigeix en el William Wallace de la nació catalana. El motiu importa, però no tant. Finalment CiU ha descobert la bona via i comença a treballar amb coherència. Únicament dient Adéu i plantant-nos aconseguirem que la nació entera pugui recuperar-se de la crisi i esdevenir un país pròsper i europeu.