CIU i PSC són els grans rivals en les conteses electorals i trobar-los algun punt d’encontre pot semblar una insensatesa. Però, tots dos necessiten “repensar Espanya”. I a tots dos se’ls fa difícil perquè la Constitució els ha barrat les idees. El comú que els agermana és, objectivament, la seva “manca d’idees”.

CiU: És veritat que Mas ha posat la consigna “primer, la crisi” i fa via baixant sous als funcionaris i amb retallades nacionals i socials. Però els altres números, els d’Espanya, no els surten. El pacte fiscal: Poden posar-lo al calaix? Només perquè ha passat allò que les enquestes ja deien? Només perquè Rajoy els ha dit que res de res? El carrer i les bases brama “independència”. S’ha creat una expectativa i ara no es pensa complir? El “primer, la crisi” és primer, de quin segon? No serà primer Espanya?

PSC: Es veritat també que el PSC fa aigües per tots costats. La margarida té tots els pètals: Socialdemocràcia?, 15M?, drets nacionals?, ecologisme?, grup a part al Congrés?, etc. i no saben quin prendre. Ells, que fa trenta anys que repensen Espanya, ara no tenen cap projecte espanyol a oferir. Per què no el pensen català? Com hauria de ser Catalunya (ella sola)? Existeix Catalunya, pel PSC? Pot tenir un Estat propi? L’Autodeterminació és també un pètal?

MENTRESTANT: CiU i el PSC no tenen idees. Espanya els ha desubicat. Però tenen encara “ponderació” i “sentit de realitat”. Toquen de peus a terra. Porten tants anys en els governs que, si “presenten un sofà” també guanyarà, la qual cosa els dóna un respir. Esperen que el PP els proporcioni la munició per anar fent la viu viu. Un discurs per tapar els forats i les vies d’aigua que els ocasioni Madrid. La política és el seu “modus vivendi” i Duran n’és un bon exemple.

ALESHORES?: Poden funcionar sense idees. Però no indefinidament. Hi ha alguna cosa més que Espanya? Per ara, no saben ni contesten. Però, si pretenen alguna cosa més, aleshores què? Quin model? Quin ideari? Aquests partits no es cansen de repetir que són catalanistes. Sobretot quan estan a la defensiva de Madrid. Però la seva Espanya no és viable. L’Autonomisme ha mort. Espanya els ha plantat. Els ho ha dit amb una Sentència Constitucional i els ha enviat la nació al “fora de la llei”.

Així doncs, No haurien de plantar-se, ells també? Tant els consta de comprendre? Són mesells? Sortir de la crisi no té més prioritat que sortir d’Espanya. Qualsevol solució serà un gran revulsiu, tant si volem, com no. Perquè per a sortir (del que sigui) haurem de trencar plats i no serà fàcil. Aleshores, Per què no plantar-se? Per què ser subalterns? Per què una via de “petites solucions”? Merkel reconverteix Europa de dalt a baix. No l’importa desmuntar governs i països en ares de les noves necessitats. Per tant, no els hauríem d’exhortar a iniciar campanyes nacionals de mobilització i de consciència? No els hauríem d’exhortar a que diguin seriosament:  Adéu Espanya?