Què fer a Madrid? Continua essent la reflexió i el debat entre els independentistes. Fins la lectura del Constitucional, l’esquerra catalana convivia amb dues fidelitats nacionals, perquè l’esquerra confiava en el “principi de ciutadania” o el respecte per les majories i es llegia la Constitució del 78, amb ulls de l’Espanya plural.

ÀNIMES: L’esquerra catalana esperava que Espanya comprendria l’ànima catalana i defensaria “els drets dels pobles” dins el seu territori. A Catalunya, l’ànima espanyola dels “altres” catalans, esdevenia, en aquest context, profundament democràtica i respectuosa amb les nacionalitats. Però “l’Espanya plural” ha estat una il·lusió i la “conllevancia” ha servit només entre catalans.

CIUTADANIA: També s’ha confós “principi de ciutadania” o el respecte per les majories. Aquí, la ciutadania es cenyia a l’àmbit dels Països Catalans o bé a la Catalunya estricta (un debat intens) i la Sobirania era una qüestió dels catalans. Els espanyols l’havien de respectar. Però, els espanyols, tant en el franquisme com en la democràcia, són jacobins. El “principi de ciutadania” català no lliga amb ells. Una paradoxa de la qual l’esquerra catalana s’ha adonat amb l’Estatut. 

COSTUMS: Les inèrcies i els hàbits continuen encaminant una discussió que ha canviat radicalment. El president Montilla encara té un llenguatge del tipus “siendo catalanes y catalanistas, seguimos creyendo y trabajando por un proyecto común de todos los pueblos de España” (a propòsit de l’últim Peces Barba). I l’alcalde de Lleida i candidat a la secretaria general del PSC, Àngel Ros, ha reconegut a RAC1 2/11/11 que “costarà vendre federalisme” al PSOE “tant estant al govern com a l’oposició”, ja que “es tracta d’un discurs que demana molta pedagogia”.

LÍNIES VERMELLES: D’ara endavant, l’esquerra catalana pensa proposar més Legalitat? Menys Sobirania? Més PSOE? La qüestió és de profunditat. Perquè a Madrid s’ha de “debatre” una cosa més que la “pedagogia” de Ros o la “fe i compromís” de Montilla. L’esquerra no es pot amagar darrera de pactes de segon nivell i ignorar la Sobirania catalana. D’ara endavant, la governabilitat d’Espanya s’ha de condicionar al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i el dret a l’Autodeterminació.

IDEALS: L’esquerra s’ha d’adonar que la Constitució ha enviat al “fora de la llei” la Nació i de retruc els ha fulminat a ells mateixos. Perquè l’esquerra s’atorga la defensa dels drets de la dona, del treballador, de l’ecologia, de l’immigrant, etc. i la custòdia els drets dels pobles, del Sàhara, de Palestina,... i s’anorrearà si, amb tants principis, no posa en preeminència, els drets republicans de ciutadania i sobirania, nuclears en el seu ideari.

SARGIR: L’hora no és per atiar brossa entre partits. Convé un acord nacional. ERC-Reagrupament, PSC i EU han de replantejar amb profunditat els seus objectius. Ja es fa, però no suficientment. Perquè la prioritat està encara en el dia a dia i es deixen per més endavant les qüestions transcendentals. Madrid pot sevir per aquest debat. Allí hi ha tots els escenaris i tots els enfocaments. Anar a Madrid i amb força ha d’ajudar a sargir l'esparrac de l’Estatut i bastir l’Adéu a Espanya. És possible fer República en el “Reino”?