La sentència del Constitucional marca un punt i final a la Sobirania. Dura Lex sed Lex , serà dura, però és llei. Aleshores?

PROSCRITS: Fins al Constitucional, el neguit dels catalans per obtenir el reconeixement de la sobirania s’havia fet aprofitant totes les idoneïtats legals. Llegíem l’autonomia “entre línies”. Ara, la sentència reclou la sobirania a les llars i als cors, fora de la llei.

SOBIRANIA: Si dura Lex sed Lex , la sobirania no s’aconseguirà ni des de l’esquerra, ni des de la dreta. L’esquerra catalana que teòricament lluita pels drets, no té cabuda en la Constitució, els drets sempre seran espanyols. La dreta tampoc. El peix al cove, substitut de la política dels drets, serà sempre una transferència d’un estat sobirà.

LEGITIMITATS: Amb la sobirania proscrita, la política o “art del possible”, haurà de sospesar les circumstàncies i aprofitar totes les oportunitats, les espanyoles, és clar. Però totes subjecten a la llei. Així que, per arribar on preteníem, haurem de construir una nova legitimitat. La qual, com tot dret, s’haurà d’arrabassar.

ESTRATÈGIES: Les institucions i les facultats poden ser un llast legal o un avantatge còmplice. Aquí rau l’estratègia d’uns i altres. Quina part de col·laboració? Quina de transgressió? Aquests seran els nous barems de mesura política. D’ara endavant, el “nacionalisme” haurà de ser “independentista”. Haurà de preveure la part d’alegalitat que inclou en el seu programa de govern.

MADRID: Entre les “proclames incendiàries” i el “plat de llenties” hi ha la Ruptura. Les primeres són estratègies sotmeses a la dura Lex sed Lex . L’una protesta i l’altra es sotmet. La Ruptura en canvi sap del llast legal i dels avantatges còmplices. Té els inconvenients i els avantatges preparats i llestos. Perquè vol que la sobirania surti de l’àmbit del “fora de la llei” al reconeixement internacional.

POLÍTICA: En tota lluita, cada part cerca prendre la davantera sobre els contrincants. Per això, quan aquesta sap què vol, considera el que els altres pensen i poden (fins i tot, allò que opinen sobre el seu joc) amb la finalitat de neutralitzar l'oponent i vèncer-lo. President Mas: I la part d’alegalitat del programa?