Final d’etapa, primer pas d’un cicle, hem nascut, Reagrupament ha nascut, el nostre projecte ha vist la llum i Catalunya n’ha estat testimoni. Començar va ser un acte de reafirmació personal de patriotisme i de dignitat. Com que viure és lluitar, Reagrupament s’enfronta amb pocs mesos de vida a la seva primera prova, les eleccions del 28 de novembre del 2010 i el país ens observa. Lluny d’obtenir els resultats esperats, quedem fora del Parlament de Catalunya, però per a 40.000 catalans, som motiu d’admiració, pel nostre compromís , voluntarisme i tenacitat.

Passada la primera prova, alguns van dubtar, però el país de vegades és una mica poruc i sempre poc arriscat i volia més proves, volia estar més segur, qui sou?, a què veniu i d’on veniu?, seguireu? sou aventurers o de veritat sou gent de qui ens en puguem refiar? Demostra-ho!!! I entre els dubtes d’alguns es va sentir una veu clara: tenim corda i força, projecte de país i prou voluntat de servei. Arriba la primavera i hem d’anar als ajuntaments, allà on es pugui treballar per la llibertat del país volem ser-hi hem de ser-hi. I un 22 de maig del 2011 rebem el primer senyal, potser minso perquè, quan t’ho estimes, tot et sembla poc, però la primera carícia la recordes sempre, i Catalunya ens fa una primera carícia, regidors a capitals de comarca, més de 50 representants municipals i fins i tot un regidor a Girona... i, no menys important, ens retrobem amb companys de viatge de totes les formacions polítiques del món independentista, bona gent, gent patriota que avantposa Catalunya i els seus interessos a qüestions partidistes.

Passa l’estiu i s’acosta la tardor, i unes noves eleccions que no són les nostres o que no volem que ho siguin però ho son, i com que viure és lluitar, tornem a fer un exercici de generositat, de valor, entrega i voluntat de servei, i què vol Catalunya de nosaltres?, quin paper ens hi ha guardat? I altra vegada la veu clara enmig d’alguns dubtes i d’alguns dubtosos: cal anar-hi, hem de seguir treballant per consolidar la feina que vam començar a les municipals, hem de sumar per ampliar i enfortir l’espai independentista. La nit del 20 de novembre, Catalunya ens torna a parlar i ens dicta una sentència particular. Sumar amb generositat i tenir un discurs clar i contundent sobre la independència fa possible trencar una tendència a la baixa que feia menys de dos mesos deixava Catalunya sense un sol diputat independentista a Madrid.

Companys, la feina ha estat titànica, però la primera pedra està posada, Reagrupament ha nascut, i com que viure és lluitar, Reagrupament creixerà. Tenim el que cal per ser útils a Catalunya, perquè Catalunya i els catalans han parlat i ens han donat vida per existir, i vots, i seguir lluitant, perquè tenim el lideratge que ens cal, una veu clara que ha marcat el camí, algú que coneix l’anima del país i que surt molt reforçat d’aquest procés. I perquè tenim un equip cohesionat, capaç i entregat que serà capaç de tot. En definitiva tenim una estrella, la que portem amb orgull i amb humilitat, l’estrella Reagrupada, que diu que hem fet realitat l’impossible que ha estat posar en els fonaments la primera pedra de la Catedral de la llibertat que volem construir.