Vivim un temps fascinant perquè fascinant és la possibilitat que tenim de canviar el curs de la història. Analitzar el que tenim és trist, un 20% d’ aturats, un 20% de pobres, 20.000 milions a l’any d’espoli fiscal, malbaratament de diners públics; en definitiva, un país en fallida econòmica. Tenim també una fugida de talent. I tenim el pitjor dels mals, la colonització mental.

Ens cal canviar aquesta situació de decadència per no desaparèixer com a nació, ens cal canviar per viure milllor.

Podem fer el país que vulguem, regulat amb lleis democràtiques, políticament capdavanter, innovador, econòmicament fort, socialment just. Per això només ens cal perdre la por. Tenim la por enganxada a la pell, integrada al genoma des de fa 300 anys. Podem canviar la por per un projecte de país. Ens convidem a imaginar-nos com farem el nou Estat.

Jo m’imagino la sanitat que vull. Pública, amb el servei a la salut garantit per a tothom. Amb excel·lència en assistència, docència i recerca. Sostenible.

Som un dels països europeus amb menys inversió per càpita per finançar la sanitat, però la sostenibilitat és l’excusa de les retallades del govern autonòmic. Es tanquen plantes d’hospitals, es retallen salaris, mentre es cobren per sota de cost serveis prestats, o no disminueixen de manera significativa càrrecs intermedis.

La gestió ha de ser eficient, amb total transparència de les inversions fetes amb recursos públics. Només quan els recursos s’optimitzin es pot parlar d’altres sistemes de finançament. Mentrestant seria bo per a la nostra salut que retalléssim el forrellat que tanca el nostre pensament.