Els d’Esquerra Republicana de Catalunya aquí, esmenes a la totalitat, els de Madrid (ERC-Reagrupament-Catalunya Sí) preguntant pels privilegis dels borbons, els de SI treballant i presentant uns pressupostos alternatius, ells en diuen els de la independència. Els mateixos, als ajuntaments, embogits, uns per fer majories, d’altres per sortir del forat econòmic i uns quants intentant fer actes i propostes patriòtiques (uns fent mocions per la independència, d’altres un carrer per a l’Heribert i d’altres intentant  posar al seu lloc el franquista-feixista d’en Fraga). Mentrestant CiU amb el PP.

No penso fer cap menció del que fan i faran els botiflers dels “millors”,  no em mereixen cap mena d´interès. El que sí que és irrellevant és el paper dels del PP i PSOE, i ho és per la senzilla raó que volen una Espanya uninacional i prou, no cal donar-hi més voltes. Els d’Iniciativa sense tenir la mateixa posició difícilment seran aliats per aconseguir la independència de Catalunya.

El discurs social dels espanyols i d’algun despistat independentista és, davant la independència, cohesió social i, per acabar-ho d’adobar, d’altres diuen que o som d’esquerres o res.

Certament el panorama per fer de Catalunya un nou Estat dins d’Europa no és gens afalagador, els que ho volem sí o sí, som minoria. Aquesta és la patètica realitat i per acabar-ho de farcir, no paren d’aparèixer els agorers, afegint dificultats al procés, que podríem associar-los directament a la CIA espanyola sense por a equivocar-nos.

Ara podem fer més del mateix i instaurar el dia de la Marmota per sempre o “començar a treballar de debò”, definint estratègies, compartint tàctiques, fent coixí econòmic per al 2014 i sobretot preparant d’una vegada l’alternativa política per encetar el procés cap a la independència.

Si ERC, Solidaritat, Reagrupament, l’Assemblea de Catalunya, Òmnium, Plataforma pel dret a decidir i tota la resta d’organitzacions petites o grans, no som capaços de fer una alternativa solida i creïble, voldrà dir que tenim el que ens mereixem i Catalunya tindrà el mateix futur que Espanya.

Podem pidolar, podem donar suport, podem pactar millores i traspassos, podem donar les gràcies si al final Catalunya rep el deute que té Espanya amb Catalunya, podem eliminar les delegacions a l'estranger, podem retallar la despesa per retallar el deute, però res d’això ens conduirà a la independència. Ara tot això és anecdòtic, només serveix per aprofundir i consolidar “l’autonomia” catalana i denunciar els fets i actituds del govern de torn espanyol, ho portem fent ja fa uns quants anys i res, i ara que anem a pitjor amb la majoria absoluta del PP, algú pot pensar que canviarà quelcom?

Ara cal construir i fer la nova opció política per plantar cara als espanyols. Ara cal deixar de col·laborar amb la transició espanyola. Si oferim una proposta creïble, unitària i de país tenim possibilitats, ni de dretes ni d’esquerres, de país! La manifestació, Arenys, les consultes, tot ens indica que podem i ho hem de fer, sinó serem tan “botiflers” com els unionistes. Altrament haurem fet tard i possiblement per sempre.

Si no som capaços de fer la proposta adequada per guanyar, el que sí que podem fer és consolidar definitivament el dia de la Marmota. Podem celebrar cada any l’11 de setembre, amb un parell de manifestacions a l’any i crear una o dues formacions politiques noves, això sí amb il·lusió.