Aquest 20 de novembre hem fet un pas endavant en el camí de la sobirania. Fa escassament dos o tres mesos les perspectives eren negres. Les enquestes afirmaven que l’independentisme no seria present a les Corts espanyoles, ja que, malgrat el que digui avui l’exsecretari general d’ERC, tots els sondejos coincidien a atorgar a Esquerra entre 0 i 1 diputats, més aviat zero, tot s’ha de dir. Ni tan sols sabíem si després del congrés d’aquest partit i de les seves primàries per elegir el cap de llista en aquestes comicis, ERC voldria girar full a l’etapa del tripartit i apostar per la via de la unitat independentista o si s’imposarien els partidaris de l’harakiri col·lectiu de l’“esquerra catalanista” supeditada als interessos de l’esquerra espanyola. Feliçment, les coses van anar per on havien d’anar i això ha fet possible que els dramàtics pronòstics de les enquestes no s’hagin complert.

Avui, al Congrés dels Diputats, la coalició entre ERC, Reagrupament i Catalunya Sí tindrà tres diputats (tot i que restem pendents del recompte final de Girona), els mateixos que hi tenia Esquerra, la qual cosa es pot considerar un èxit en les actuals circumstàncies. Hem d’assenyalar que normalment les eleccions espanyoles no són les millors per prendre el pols a l’electorat independentista, que tendeix a desmobilitzar-se; no obstant això, la coalició independentista d’ERC-RCat-Catalunya Sí ha assolit ara més vots (prop de 245.000, més de 256.000 en el conjunt dels Països Catalans), que els que va obtenir Esquerra en solitari en les passades eleccions al Parlament de Catalunya (218.000), habitualment molt més propícies per a les tesis independentistes. Aquesta dada ens ha de fer ser optimistes pel que fa als resultats que podria obtenir aquesta suma de forces en els pròxims comicis al Parlament de Catalunya d’aquí a tres anys si les coses avancen en la bona direcció, cosa que hem d’assegurar entre tots.

Per altra banda, i tornant a les eleccions espanyoles, també cal destacar que al Congrés dels Diputats hi haurà més forces sobiranistes, més diputats independentistes, més presència de formacions partidàries de l’autodeterminació,  com per exemple Amaiur, el BNG, Compromís… amb les quals és imprescindible que fem front comú.

Sabem que ens queda encara molt camí per recórrer, molts obstacles a superar. Caldrà insistir encara més en el procés de la unitat independentista, que és el que la gent ens reclama, caldrà que ERC –i també tots plegats– aprofundeixi en la qüestió de la regeneració democràtica. Caldrà treballar de valent per fer prosperar aquesta coalició que acabem de crear i que tan bones perspectives té; una coalició que ens ha permès descobrir el gran tàndem que formen Oriol Junqueras i Joan Carretero, i un gran candidat que ha anat cada vegada a més durant la campanya, Alfred Bosch. Gent honesta, gent combativa, gent que no s’arronsarà davant les adversitats i que no està en el món de la política per viure’n sinó per servir uns ideals, un país.

Els resultats però, ara són els que són. La nostra proposta política, tot i que engrescadora i esperem que de llarg recorregut, encara està molt lluny de poder aplegar el conjunt de les catalanes i els catalans que en els últims baròmetres d’opinió diuen que votarien que sí en un referèndum d’autodeterminació (entre el 45% i el 48%) i aquest és un problema que nosaltres hem de resoldre. No pot ser que no siguem capaços de construir un projecte politicoelectoral prou seductor que eviti que molts votants independentistes acabin optant, en forma de vot útil mal entès, per altres formacions polítiques que no són independentistes o que com a mínim no tenen la independència de la nostra nació com una de les seves prioritats.

Com deia fa pocs dies el president de Reagrupament, Joan Carretero, en aquestes eleccions hem posat la primera pedra en el camí del nostre alliberament nacional. Ara tan sols ens resta agrair l’esforç que han fet tots els nostres associats durant la campanya electoral, felicitar-nos per la bona sintonia que hi ha hagut amb la gent d’ERC, amb les personalitats que s’han integrat a la plataforma Catalunya Sí i que han aportat el seu nom a aquest projecte compartit. Ara hem de sumar i sumar, i un cop hàgim sumat, continuar sumant, perquè aquest és el camí que ens portarà a la llibertat nacional, a l’Estat propi.

Carles Bonaventura i Cabanes
Coordinador de la Regió de Girona de Reagrupament Independentista