És cert, ara no ens en recordem, però els Decrets de Nova Planta del 1714 signats pel Borbó Felip V -i molts dels nostres polítics no ho saben a dia d’avui- encara són vigents. Tanmateix com que la sentèencia del Tribunal Constitucional espanyol respecte l’Estatut català va ser l’any passat. exactament el dia 28 de juny, i semblava que l’havien desada al bagul dels mals endreços, doncs no, i ara no han passat 3 segles, tot just un any i Espanya ha tornat a parlar, amagar el cap com els estruços no ha servit de res, l’Estatut de la sentència és el vigent, com abans.

Fa temps en parlava d’una ofensiva per terra, mar i aire que l’Estat espanyol i amb una planificació militar estava i està executant a casa nostra. No és només l’espoli, la desinversió en infraestructures, i la manca de bilateralitat, és L’ESPANYOLITZACIÓ I CASTELLANITZACIÓ que els successius governs espanyols porten a terme a Catalunya.

El Tribunal Constitucional espanyol, a més de no reconèixer el poble català com subjecte de dret, d'on ha d’emanar tota la legalitat, es carrega un article, el 97, en la seva totalitat, deixant Catalunya sense cap possibilitat de legislar en termes jurídics, ras i curt. Els nostres representants polítics han acceptat, de fet, la sentència, i Catalunya ara ja no té capacitat jurídica per rebutjar cap agressió de fora.

Ara, la consellera Rigau, que deu pensar que la majoria de catalans som imbecils, ens diu que recorrerà contra aquesta “sentència”, el que no diu és que la sentència ja es va fer l’any passat. Ara el que se’ns ha dit és: “cumplan ustedes la sentencia”, només falta el “coño”. La veu oficial de CiU i del Govern de la colònia, en Duran, ja ha parlat; hem d’esgotar totes les vies i descarto la insubmissió. La resta de forces s’han posicionat i com sempre han passat la pilota a la societat civil, uns demanant als mestres que practiquin la insubmissió, d’altres dient que ara faran propostes de llei per blindar la immersió lingüística, tot plegat fastigós.

Ells no portaven en els seus programes trencar el seu pacte constitucional del 1978, però amb nocturnitat i traïdoria l’han trencat, ells són la “raó” i la “justícia”, ells són Espanya, la resta, collonades. No és un tema menor modificar una Constitució sigui d'on sigui, les constitucions marquen les regles de joc. Aquí però, les regles las marquen els nacionalistes espanyols, com diu Quico Sallés a Nació Digital, “volen guerra”, declarar-la ja fa molt anys que ens la van declarar, i diu “la interlocutòria és una declaració de guerra. No valen excuses, ni pactes, ni entesos, ni acords, ni manifestacions, ni simples retrets o amenaces. No hi ha marxa enrere, ningú pot abaixar-se els pantalons. Ens ho juguem tot. És hora de fer complir noves ordres, noves lleis. Qui pacti amb els nostres enemics serà considerat un traïdor, qui resisteixi, un heroi. La frontera entre uns i altres no pot ser difusa. Arravatada, sometent i resistència. La confrontació amb Espanya és inevitable, una realitat dura i vil. Abandonar la lluita és abandonar-nos a nosaltres mateixos.” Espanya vol la victòria final i la vol total, no amb una submissió, amb transformació, ens volen espanyols i prou.

Sabem que tenim un govern de la colònia pactista de mena, que de moment i davant de totes les adversitats posen simultàniament les galtes i a fe de Déu que les deuen de tenir ben vermelles, però tot té un límit i Espanya acaba de sobrepassar el límit, tocar la nostra llengua i el nostre model és l’atac més directe que hom pugui fer a qualsevol país, per tant demano a aquest govern la dissolució del Parlament català i convocar noves eleccions, ens cal la legitimació del poble per proclamar la independència, ja n'hi ha prou, ells no ens volen i nosaltres tampoc, així de clar.

Recordatori: “La Constitución española”:

Art. 1 apartado 2º “La soberania nacional reside en el pueblo español del que emanan los poderes del Estado”.

Art. 2 La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles y reconoce y garantiza el derecho a la Autonomia de las Nacionalidades i Regiones españolas.

Un dels pares d’aquesta infame Constitució és Miquel Roca, mandatari de les forces catalanistes del moment. Jo també vaig votar no a aquesta constitució.