Ha arribat Nadal, un dia que procurarem passar en família i durant el qual segurament trobarem un moment per fer balanç de com ens ha anat l'any que ara s'acaba.

Al Principat el 2011 se'n va amb més d'un 20% de desocupació i centenars de milers de catalans vivint per sota del llindar de probresa: vídues amb pensions de misèria, famílies senceres sense cap ingrés, moltes empreses que no se'n sortiran i una enorme incertesa general davant un 2012 que es presenta ple d'incògnites.

La Generalitat de Catalunya no té recursos per endegar les mesures pal·liatives i d'estímul que el país necessita. Tampoc no té el poder polític imprescindible per tirar endavant les reformes que cal per esdevenir competitius en el concert econòmic mundial. Per no tenir, no té ni diners per pagar el seus empleats i proveïdors.

Davant del saqueig espanyol que ens enfonsa en la misèria, el govern d'Artur Mas només sap respondre escanyant encara més la societat catalana. Ara els catalans ja patim un doble espoli fiscal i moral: el de l'ocupant i el dels seus col·laboradors.

En lloc de defensar el país, Artur Mas col·labora amb els nostres botxins retallant i eliminant sous, ajuts i prestacions. Catalunya ha passat de tenir un president de la Generalitat espanyol i inepte, a tenir-ne un que, en lloc de plantar cara a la potència colonial, en legitima el pillatge.

Davant les agressions brutals i continuades que pateixen la nostra economia i la nostra identitat, un govern que no es revolta és un govern còmplice.

Aquesta dissortada pàtria, que ens estimem no perquè sigui especialment bonica sinó perquè és la nostra i no en tenim cap altra, no es mereix aquest malviure ni els covards que la menen. Què diria l'Avi Macià, si aixequés el cap i veiés aquesta indignitat? Què dirien els patriotes catalans represaliats, exiliats, torturats i morts amb les armes a les mans, defensant el futur d'aquesta nació? Cada cop que Artur Mas acota el cap, els ofèn greument i ofèn la memòria dels nostres pares, avis i besavis.