No, no és només que Franco el dictador ens imposés la monarquia per dret de conquesta, és el que representa, la “unitat universal espanyola i privilegis per dret d’espermatozou”.

Mentre que les monarquies europees vivien en el faust més vergonyós i executaven infinitat de guerres, Europa patia misèria i malalties. La monarquia francesa és foragitada al segle XVIII, l’imperi austrohongarès desapareix després de la primera guerra mundial, la monarquia italiana és expulsada en referèndum al 1947, Grècia ho fa al 1975, Rússia extermina als tsars després de la seva revolució proletària i Espanya proclama la República el 1931 i fa fora als borbons.

Avui partim del fet que la democràcia parteix de la base inqüestionable que la sobirania resideix en els pobles, per mitjà de llur voluntat per triar els seus representants per governar i fer-ho durant un temps.

Actualment, les monarquies existents a Europa són referents per mantenir “unitats territorials” i permetre els romàntics de classe alta pensar que encara dominen l’univers. Certament, la seva utilitat social és merament decorativa i la gestió política dels països europeus correspon, sense cap dubte, als Parlaments democràticament escollits.

L’Estat espanyol és una monarquia per la gràcia de Franco i d’una constitució elaborada sense procés constituent. Els diferents pobles que conformen la península no van tenir opció ha decidir altra cosa que no fos beneït pels guanyadors de la guerra civil. Cal que no oblidem que en termes espanyols i democràtics, la monarquia borbònica va ser foragitada de la península i, de forma escrupolosament democràtica.

A dia d’avui, la monarquia espanyola és una rèmora del passat sense sentit. No governa, no indulta, la seva funció és absolutament figurativa, tot i que se li adjudica el ser cap de l’Estat sense continguts i cap de les forces armades, que deu ser per quan entrem en guerra amb “l’enemic”. El pitjor, però, és la successió, mai serà per dret democràtic, ho serà per dret d’esperma.

La ciutadania paga impostos i compleix la llei i això dóna drets i, el més important, és el de triar qui ha de governar. El temps de transició s’ha acabat. Som a Europa i Catalunya té tot el dret a decidir si vol estar amb la monarquia espanyola, o construir la República catalana. Si Espanya vol ser i continuar monàrquica, no ha de ser el nostre problema. Catalunya i els seus representants han de saludar a les institucions estrangeres per formalitat i cortesia protocol·lària, però ho hem de fer de país a país. Mentrestant el rei i la monarquia espanyola, s’accepti com part fonamental de les institucions catalanes, acceptem i beneïm l’opacitat de la mateixa institució i, una institució que no dóna comptes, que amaga el seu treball a la ciutadania, no pot ser mai democràtica.

Per últim, el cost de mantenir aquesta institució, que es redueix  exclusivament a una família, utilitzat d’altra forma, ens permetria reduir l’atur o pagar 600 euros a més de 1200 aturats per mes i any. Mantenir una institució, que si féssim un referèndum hauria de plegar veles, és a dia d’avui  de països tercermundistes.

No cal donar un cop de mà a una institució que no hem triat, no cal donar-li legitimitat quan no la té, no cal mantenir-la i sobretot cal reafirmar el nostre republicanisme i dir-ho clar; República és sinònim de democràcia, monarquia de foscor i privilegis.