Aquells qui estan contra la independència ho fan defensant dues estabilitats. La primera, la defensen obertament, tot i que saben que ens perjudica i per tant, ens enganyen. La segona, només la defensen entre els de confiança (i ens enganyen encara més).

La primera estabilitat que defensen és la d'Espanya. Argumenten que si Catalunya s'independitza d'Espanya, aquesta no ens ho deixarà fer, que hi haurà moltes reaccions contra Catalunya i inestabilitat a Espanya, que l'economia empitjorarà... Tot i així, molts ho saben però no ho admeten, i és que si a Espanya hi ha estabilitat, Catalunya va malament. Per què? Perquè Espanya s'aprofita de Catalunya (i de tots els Països Catalans) i si no l'ha acabada de destruir és perquè vol acabar-la d'espoliar. D'exemples, se'n poden donar molts. Un és que Espanya ens espolia molts diners però n'inverteix poquíssims en infraestructures, i ara encara serà més greu amb la retallada de despesa en infraestructures aprovada pel Ministeri de foment; en canvi, un cop independents, invertirem tants diners com calgui en infraestructures. Un altre és que Espanya no reconeix les seleccions esportives catalanes, arribant a extorsionar estats llatinoamericans i altres perquè no reconeguessin la selecció catalana de patinatge; en canvi, un cop independents, se'ns reconeixeran automàticament les seleccions esportives catalanes. Un altre és que ens assetgen la llengua, com quan el Mariano Rajoy va anar a extorsionar les grans productores de Hollywood perquè no doblessin les pel·lícules al català; en canvi, un cop independents, només tindrem el català com a llengua oficial, no hi haurà interferències d'altres llengües (a nivell de poder) ni d'altres estats i el català recobrarà la salut. Un altre és que els jubilats catalans van perdent poder adquisitiu perquè les pensions s'apugen cada any segons l'IPC, però a tot Espanya segons l'IPC de mitjana espanyol, que sempre és més baix que el català; en canvi, un cop independents, als jubilats catalans se'ls apujarà la pensió segons l'IPC català i no perdran poder adquisitiu, i és més, com que Espanya no ens espoliarà se'ls podrà augmentar la pensió. I molts altres casos que no cal explicar perquè amb aquests ja n'hi ha prou.

La segona estabilitat que defensen és la de les seves poltrones. Practiquen la política de les dues cc , que vol dir càrrecs i calés . Els polítics regionalistes o pseudoindependentistes (i ja no dic els espanyolistes), dins d'Espanya, es perpetuen en el poder i van cobrant molts i molts diners. Tenen càrrecs dins el sistema espanyol pels quals cobren molt i s'hi mantenen tant com poden. Els regionalistes ho van demostrar governant durant més de vint anys. Ara ho han demostrat els pseudoindependentistes mantenint el tripartit tant sí com no, claudicant contínuament -clar que els regionalistes claudicaven contínuament amb Espanya.

Així doncs, si un partit polític és independentista de debò s'ha d'arriscar per declarar la independència i no vendre's als interessos creats, a l'estatus quo. Si no pot declarar la independència, es queda a l'oposició, no entra pas a un govern per seguir dins d'Espanya. I es queda a l'oposició i compleix el que diu i espera unes eleccions següents per obtenir majoria i formar govern per declarar la independència.