Als espanyols els ha anat molt bé amb els submisos catalans. S'equivoca de mig a mig Peces-Barba amb les seves xenòfobes declaracions (recordem que no li sembla tan greu bombardejar Barcelona com Gernika o com els atemptats d'ETA). Deixant ara de banda la xenofòbia contra els catalans, als espanyols realment no els hauria anat millor amb Portugal. El PIB de Portugal ronda els 170.000 milions €, el de Catalunya 200.000 milions €. Espanya arramba de Catalunya cada any un 10% del nostre PIB; lògicament, amb un PIB més petit, el resultat és menor o, en tot cas, per assolir el mateix resultat hauria calgut incrementar l'espoli econòmic, cosa que sempre té alguns costos, per exemple, militars.

A més, els catalans som gent ben estranya. Les darreres enquestes assenyalen que la majoria volem la independència i que hi votaríem a favor en un referèndum. En canvi, totes les eleccions són dominades pels partits unionistes àmpliament. Deixant de banda si és o no representativa, en la darrera enquesta del CEO, les més de 2.000 persones que la van contestar troben normal donar suport a la independència de Catalunya i alhora fer guanyador de les properes eleccions Duran i Lleida, el qual s'hi ha manifestat en contra per activa i per passiva. Escolti'm, senyora, si vostè ha votat que sí en la consulta independentista o ho faria en un referèndum, no té cap ni peus que voti un senyor que no para de dir que ell votaria que no.

Em temo que els portuguesos no es deixarien fer tot els que ens hem deixat o ens deixem fer els catalans. Potser són més valents o potser no tenen a sobre 300 anys de repressió i humiliacions. L'any 74 els portuguesos van liquidar la dictadura a cop de clavell i, en canvi, a nosaltres el dictador se'ns va morir al llit. Els portuguesos van organitzar un estat democràtic, mentre aquí vam acceptar l'hereu Borbó triat pel dictador com a successor i vam encarregar una Constitució a una colla que, a més de l'ínclit Peces-Barba, incloïa un ministre de Franco.

A Catalunya les manifestacions del pare de la Constitución han generat certa reacció; però no passarà res i no li passarà res a ell. En països civilitzats, afirmacions d'aquesta mena reben la sanció jurídica o moral. Fa quatre dies, el dissenyador de moda John Galliano fou detingut a París per insults antisemites i declarar que estimava Adolf Hitler, cosa que fou enregistrada en vídeo. A més d'una condemna i una multa, la casa Christian Dior el va fer fora, tot i que Galliano se'n va retractar i al·legava que estava ebri. Ben al contrari, el senyor Peces-Barba, que estava ben serè quan va dir el que va dir, en lloc del descrèdit moral i intel·lectual que mereix, pujarà a l'Olimp espanyol dels que menyspreen els catalans, al costat de personatges d'esquerra i de dreta: de Rodríguez Ibarra a José Bono, de José María Aznar a Millán Astray i "Viva la Muerte!"