Els pobles lliures poden imaginar el seu futur pròxim i poden planificar quina ha de ser la preparació dels seus joves perquè puguin viure aquest futur amb perspectives d'èxit personal i professional per contribuir, així, al benefici col·lectiu. Tothom sap la importància que l'escola té per a la formació dels joves i per al futur d'un país. És per això que nosaltres hauríem de poder planificar quina és l'escola que ens convé per poder assolir els objectius que ens proposem aconseguir com a poble. Però no ho podem fer perquè no som lliures.

L'Estat espanyol estableix un currículum obligatori per a tot l'Estat i, cada vegada més, intenta reduir la capacitat que li queda a la Generalitat per aplicar les seves polítiques educatives. Aquest control, amb l'objectiu unificador que caracteritza els estats colonials, afecta els continguts educatius i té com a màxima expressió l'obsessió per imposar el castellà com a única llengua important de l'estat. Avui, i per acabar els articles que he dedicat a parlar de les conseqüències lingüístiques de la sentència del Tribunal Constitucional, us parlaré de l'argumentació de la sentència pel que fa a l'ensenyament obligatori i a la llengua castellana.

L'Estat té la facultat de vetllar pel respecte dels drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i, en particular “el de recibir enseñanza en la lengua oficial del Estado, pues no cabe olvidar que el deber constitucional de conocer el castellano presupone la satisfacción del derecho de los ciudadanos a conocerlo a través de las enseñanzas recibidas en los estudios básicos”. Ja ho veieu. L'Estat ha de vetllar pels deures constitucionals... És curiós. Quan convé, la Constitució (la seva) és intocable, però, vés per on, si el PSOE i el PP amb la col·laboració com sempre del PSC, es posen d'acord, res no és impossible. Sobretot es posen ràpidament d'acord per limitar la nostra minsa capacitat d'autogovern.

Els últims mesos polítics, opinadors, mestres i professors han escrit molt sobre la presència del català en el nostre sistema educatiu i la necessitat de preservar la metodologia d'immersió per assegurar que tots els joves escolaritzats a Catalunya, sigui quina sigui la seva llengua d'origen, coneguin el català i s'hi puguin expressar, oralment i per escrit correctament, tant en les seves relacions personals com professionals. No insistiré avui en aquest tema. Segur, seguríssim que, malauradament, ens donaran motius per tornar-ne a parlar. Voldria cridar l'atenció sobre la realitat que viu, avui, el nostre sistema educatiu i la gravetat del fet que, tot i ser conscients de la situació, no som lliures per canviar-la.

Els últims estudis d'avaluació dels sistemes educatius a Europa ens diuen que, a Catalunya, tenim un 30% de fracàs escolar, constaten que, en matèria educativa, estem a la cua, no només dels països avançats d'Europa, sinó també de les altres comunitats de l'estat espanyol. Catalunya, que fins fa poc, havia estat capdavantera en renovació pedagògica, un model europeu a seguir, no se'n surt. Com en molts altres temes, hem dissimulat el fracàs, en nom de l'equitat hem tolerat la mediocritat i gairebé hem criminalitzat l'excel·lència. Hem de passar de dissimular el fracàs, a resoldre'l.

“És el que hi ha”, diuen. Aquesta frase és el paradigma de la submissió. És la constatació de la renúncia a lluitar per canviar qualsevol cosa. És un parany per limitar-nos la capacitat de qüestionament i d'acció.

Reagrupament ja va fer l'esforç col·lectiu de conèixer i de debatre per redactar el document per al nostre futur lliure. Hem d'insistir en aquesta tasca. Hem de buscar complicitats amb el món empresarial i econòmic. Per tirar endavant el país amb èxit hem de comptar amb joves preparats i enèrgics, hem de millorar i molt, el nostre sistema educatiu i les nostres universitats. Hem de veure la realitat com una suma de les interaccions de tots plegats, per tant, plena de possibilitats. Hem de convèncer més gent, molta més gent per tenir més força.

Tenim una llengua en perill, un sistema educatiu en caiguda lliure, un país que fa aigües. Aquesta és la realitat. La nostra responsabilitat és treballar per canviar-la.