El dia de Nadal de l’any 800, el Papa Lleó III va coronar Carlemany com a emperador august, fet que significava recuperar el títol d’emperador romà. Òbviament l’imperi bizantí no n’acceptà la proclamació, i l’imperi oriental seguí en solitari el seu camí fins a l’apocalíptic final del 1453 a mans dels turcs. D’altra banda, el somni de Carlemany es fongué com la neu sota el sol, ja que els seus successors foren incapaços de gestionar l’imperi, i acabà dividit, i donà pas al llarg període del feudalisme.

En tot cas, no és el nostre interès fer un repàs històric de l’alta edat mitjana. En la situació crítica que viu la Unió Europea, que en certa manera és la reencarnació del somni de Carlemany, cal destacar la sorprenent semblança entre el mapa de l’imperi carolingi i l’Europa econòmicament sòlida que fa de locomotora del pesat tren europeu. L’aliança francoalemanya, no endebades, recupera el cor del funcionament carolingi. Els francs, com a poble germànic, lideraren la construcció de l’imperi, i situaren la capital a Aquisgrà (la moderna Aachen), que a prop del Rin representa el pont entre el les dues ribes del món francogermànic. D’altra banda, els territoris inclosos dins l’imperi carolingi arreplega el bo i millor de l’actual primera velocitat europea: Països Baixos, Luxemburg, Flandes, Àustria, Suïssa, Piemont, Llombardia, Vèneto, Toscana i Catalunya. Exceptuant els nòrdics, que en aquella època estaven per civilitzar, i els britànics, que ja llavors funcionaven a un altre ritme, el bo i millor d’Europa estava inclòs dins l’Imperi Carolingi, que defensava amb marques militars els límits del seu món. Crec que Europa està condemnada a tenir dues velocitats, i que l’antic món carolingi esdevindrà la primera i potent velocitat europea. Caldria fer reflexionar el president Sarkozy i a la cancellera Merkel, i fer-los entendre de la bondat d’incloure Catalunya (La Marca Hispànica) en la primera velocitat. Confiem que el proper any sigui el principi de l’alliberament; cal recordar que un any després de la proclamació de Carlemany com a emperador, Lluís el Piadós, el seu fill, alliberava Barcelona del domini dels sarraïns. Esperem que la història es repeteixi.

Dia de Nadal del 2011