La relació de Catalunya i Espanya segueix essent la mateixa que quan han imperat absolutismes a Espanya, amb diferent aspecte: espoliar-nos, no deixar-nos desenvolupar com seria el nostre destí, el destí natural de qualsevol poble. I, si continuem així, ens anirem empobrint i fins i tot es pot acabar Catalunya amb una certa pressa.

La unió amb Espanya no només és una rèmora, sinó que ens porta a la ruïna. Quan em va venir a veure el bon amic Alfred Bosch per demanar-me de formar part de la candidatura pel Senat vaig acceptar perquè sempre he estat interessat per la política i perquè la situació actual és especialment delicada a causa dels problemes greus que tenim actualment. La sentència del Tribunal Constitucional de l’any passat va ser una condemna a l’extinció institucional del nostre poble.

I vaig creure que jo podia fer alguna cosa per a unir tots els independentistes que estan escampats i que no aconsegueixen aglutinar-se per aconseguir el gran objectiu. I ho vaig fer per defensar la meva nació, per traslladar a les institucions l’anhel de llibertat, majoritari a la societat catalana, com han demostrat les consultes per l’autodeterminació, que, a més, han ajudat a augmentar el coneixement sobre el conflicte dins i fora de Catalunya.

El país ens necessita a tots els que vulguem ser lliures.

Cal que tots els que estimem el país ens impliquem en la resolució d’aquesta dominació d’Espanya.

I jo ho he fet.

Dr. Moisès Broggi