2011, som aquí per la gràcia humana. Totes les previsions indiquen que el gran crac el tenim a la cantonada. El desastre no seran 5.000.000 d’aturats, el desastre serà no poder fer front a les pensions i donar l’esquena als aturats, els afortunats amb feina aniran fent, però justet.

Sempre són els mateixos, ara toca PP, demà PSOE, el resultat social tant s’hi val, són els “mercats” els que marquen creixement, estancament o recessió. Cap proposta nova, sols apuntalament del sistema, i el que falla és el propi sistema. Els que volen i viuen de l’Estat, són autoprotectors dels seus interessos i faran i diran el que calgui per mantenir-ho i, no és només governar a Euskadi o fer una reforma exprés de la seva Constitució, és la gran farsa, antidemocràtica per cert, on sustenten las seves misèries i els seus objectius compartits.

Sabem el que representen i volen, tant el PP com el PSOE, Espanya, aquesta és la seva màxima, aquests no enganyen, altra cosa són els enganyats, els que accepten la crisi sense opinar, els que avui tenen casa i demà no, els que són foragitats de la feina per motius varis, deslocalitzacions, ERO, pocs beneficis, els que no saben la quantitat ingent de recursos que han dilapidat. Avui tant el PSOE com el PP són culpables, demà innocents, tant s’hi val els GAL, els Gürtel, els BOE, els Filesa, tornaran a guanyar, ara uns altres, en el fons els mateixos. Mateixes polítiques fiscals, mateixes polítiques socials, mateixes polítiques inversores. Només uns petits matisos són la diferencia.

Els del PP i el PSOE no enganyen, però menteixen, el demà no tindrà res a veure amb el que diuen ara.

Duran i Lleida no menteix però enganya i ho fa allà on fa més mal, al cor dels catalans. No menteix quan diu que no vol la independència de Catalunya, és cert; no menteix quan diu que vol un govern d’unitat nacional espanyol, és cert; no menteix quan diu que vol ser Ministre, és cert; no menteix, però alhora ens enganya, ens parla del dret a decidir, decidir què? O quan ens diu primer concert econòmic i ara pacte fiscal ens enganya, i ho fa amb consciencia, sense dignitat. Ara, per fi, ens diu el que vol, l’últim trajecte i, si pot ser, de Ministre.

Chacón és encara pitjor, si això és possible: Ministra dilapidadora, solidària amb els fabricants d’armes, els treballadors són els utilitzats. Si algú pot mentir sense vergonya, aquests són els “socialistes catalans”, ara sí, ara saben com arreglar la crisi i si, com sembla ser, no guanyen, altre cop la por, la por a la dreta, als independentistes, als demòcrates, als catalans. Aquests menteixen, però tenen por i se n’estan de dir-ho, ells són nacionalistes espanyols, contraris a qualsevol dret que no sigui l’espanyol. Per a ells el poble català no existeix.

Les “propostes polítiques” del PP, del PSOE i de CiU, són el discurs de l'anar passant, els seus programes són incomplets per ells mateixos, enganyen l’electorat, tot i que, pel que sembla, fer-ho els dóna bon resultat, els espanyols i algun català els continuen votant.

Uns voldran reinstaurar el centralisme més ranci i xovinista, amb una escola, una llengua i una nació: Espanya. D’altres hi volen ser i es vendran sa mare per un plat de llenties, tant els fa si Catalunya desapareix, la seva aposta continua sent la del 78. Per últim, els pitjors, els que han possibilitat la tornada a la pitjor Espanya, els que treballen per a ells, mai per a la ciutadania. En la intimitat diran que hem guanyat: la dreta acabarà la feina que nosaltres vàrem començar, que és portar la bona nova de l’espanyolisme a Catalunya, exactament com van fer al País Valencià. Finalment i després de tres segles diran: ho hem aconseguit “Una Espanya Gran i Lliure”.

Dependrà de tots i cadascun de nosaltres que no sigui així, hem de transformar-nos en activistes per la República catalana, hem d’exigir als que van votar SÍ a la independència que ho tornin a fer, hem d’anar a buscar el vot, davant l’onada espanyolista que ve. Ens hi juguem el nostre futur, ara toca República catalana.