Les previsions s’han complert, a l’Estat espanyol la dreta pura i dura ha guanyat, a Catalunya la dreta espanyola no, ho ha fet la “nostra” i així ho hem de reconèixer. Ni 24 hores ha trigat el PP a manifestar-se, ara ho farà tot de cop. La Sra. Camacho i sense embuts ha dit: “el que toca ara és crear llocs de treball, després ja repartirem”, al “PP no li calen suports per governar, a CiU nosaltres sí que li fem falta”, la Cospedal ho arrodoneix, en el programa del PP no s'hi preveu cap Concert ni Pacte fiscal per a Catalunya.

Si fem un exercici de realisme, l’analítica política la deixem per als professionals, podrem comprovar que, a nivell de l’Estat espanyol els del PP han guanyat i amb majoria absoluta, res a dir, els espanyols tenen tot el dret a triar els seus governants, només faltaria. Una altra cosa és el xoc d’interessos, Espanya necessita els recursos provinents de Catalunya i Catalunya només se’n sortirà si disposa dels seus recursos. Això és un fet i gairebé tothom a Catalunya hi està d’acord.

Si tenim em compte que ara estem immersos en una crisi d’incerta solució, disposar de recursos aviat és convertirà en garantia de supervivència, tant política com econòmica. Per tant, el PP que disposarà de tots els recursos, pocs o molts, en farà ús i, només en cediria per obligació política. El govern de  CiU no rebrà ni els 1.450 milions d’euros, ni rebrà cap concessió en infraestructures, ni hi haurà un nou pacte fiscal, abans concert, per la senzilla raó que no hi han diners, amanit amb el fet que CiU ja no determina absolutament res, el PP té majoria absoluta. Mentrestant els dirigents del PSOE riuen; el PP espanyolitzarà els territoris díscols i es menjarà els marrons en termes econòmics, el ressorgir socialista serà amb una Espanya total, cal recordar un exemple proper, el País Valencià.

La coalició ERC, Reagrupament i Catalunya Sí hem aguantat dignament, venir d'on veníem no era precisament engrescador per a ningú, ara bé, sóc dels que penso que l’arribada a port és a tocar, després haurem de descarregar les mercaderies. ERC ha pagat un bon preu per la seva deriva “esquerranista”, alguns han après que treballar per la justícia social no implica cap renúncia de país, d’altres senzillament han de canviar d’aires.

Sembla que ha CiU totes li ponen, en Mas ho deia: “tres de tres. Cap cost per retallar serveis, cap cost per la crisi, cap cost per tenir un cap de llista espanyol, cal reconèixer que ho han fet bé, ells han capitalitzat la manifestació i les consultes, dir el contrari és d’imbècil. Ara bé, el temps de l’entesa amb Espanya en els termes de negociació convergents s’està acabant. Ara cal que nosaltres continuem sumant. El 2014 és a la cantonada, no aprofitar la nova embranzida seria un greu error, ara és hora de la política amb majúscules, cal oferir a CiU el suport per governar amb generositat i cal treballar de forma incansable per la gran unitat de tots els independentistes. CiU ha de triar, o nosaltres o el PP, i els hi hem de posar fàcil perquè la tria sigui la de país, ni de centre ni d’esquerres ni de dretes, de país i prou.

La manifestació, i més de 800.000 vots per la independència i només tres diputats, és com per reflexionar i molt. CiU ha aconseguit, ens agradi o no, ser un pol atractiu per als independentistes i, nosaltres no, ras i curt. Cal que ens esforcem molt més en la elaboració de les estratègies, nosaltres hem construït sense voler-ho un “nou líder independentista”: Duran i Lleida. Sí, és dur, però per construir bé hem de saber fer uns bons fonaments i el formigó per als fonaments es fa amb diferents àrids i ciment i de moment nosaltres, a dia d’avui, tot just tenim el ciment.