Dathan i el dèficit fiscal acceptable

Miquel Manubens
Miquel Manubens
Associat a Reagrupament

Tornem a estar tots plegats amb la mosca al nas pels enganys i perversions del llenguatge usades tothora pels nostres polítics; per nostres entenem els catalanistes, als altres ja fa centenars d’anys que els donem per mentiders.

Però em sobta com gent amb estudis confon l'actual dèficit fiscal de ser una comunitat autònoma espanyola [CAE] amb el veritable benefici de ser independents. L'actual dèficit fiscal, xifrat en 16.000 M€  (8,4 per cent del PIB català) es refereix només als impostos corresponents a l'IVA i a l'IRPF d'empreses amb seu social a Catalunya. Mancaria afegir el corresponent a la Seguretat Social, uns 3.000 M€ més de res...

Però l'IVA i l'IRPF de Telefónica, Vodafone, El Corte Inglés, Endesa, els bancs, grans constructores, i la resta de l'IBEX35, ni els veiem. Aquestes empreses representen un 40 per cent del PIB espanyol (1.062.591 M€) i el 25 per cent de la seva facturació la fan a Catalunya, és a dir 9.500 M€ d'IVA que marxen a Madrid. Si dites empreses fessinl a seva facturació a Catalunya amb un NIF català, aquests milions es quedarien aquí. (I també l'IRPF del seus treballadors a Catalunya, i el seu Impost de Societats). Com veieu, del dèficit d'una Catalunya autònoma a la recaptació de la Catalunya independent, hi va més del doble del reclamat!

I ara ens parlen de pactes fiscals, de concerts, i de totes les fórmules foranes que els vénen al cap, i quan l’exministre Caamaño diu que no tenim dret a decidir, els nostres polítics callen com a morts. I quan Caamaño afirma —del punt de vista espanyol poca cosa tindríem a dir— que el «big bang » constitucional començà allà amb la Pepa.  Però no és pas així pensant en català perquè nosaltres, quan ells feien la Pepa , ja teníem més de cinc-cents anys de Constitucions a l'esquena.

I cercant quin pot ser el balanç fiscal acceptable si continuéssim sent una CAE, constato que aquest mai no hauria de ser deficitari, per la senzilla raó que nosaltres vivim a l'istme de la península i, per tant, tots els serveis han de passar per casa nostra, cosa que ha de fer, per força, que sempre tinguéssim superàvit si continuéssim utilitzant els criteris de com compten actualment. No pot ser que qui viu a la porteria pagui les escomeses de tots els serveis; al contrari, les molèsties del trànsit dels veïns li han de ser compensades.

I com aquesta (o qualsevol altra) és una negociació impossible amb els espanyols, és l'hora que el nostre president s’adoni que ha de deixar de fer el paper de Dathan (interpretat per en Edward G. Robinson a Els Deu manaments ) de fuetejar la pròpia gent fent-li la feina al faraó madrileny, i ha d’iniciar el viatge a Ítaca, que en el seu cas és prou curt: de la Plaça de Sant Jaume a la Ciutadella, deixar-se de pactes fiscals i d'altres ginys forans a negociar, i instar el Parlament del Parc que proclami la vigència de les Constitucions catalanes i explicar a tota Europa que hem triat el camí de la Devolució.

I tenim pressa, molta pressa. Portem ja trenta-cinc anys al desert. Proclamar la vigència de les Constitucions catalanes és arribar a Ítaca el més ràpid possible i «deixar de perdre el temps». El nostre Moisès o comença a caminar o acabarà esdevenint aquell Moisès de Mel Brooks, qui després de negociar amb els déus (madrilenys) li cauen les taules de la Llei a terra, i s'esmicolen.

917 lectures | 24 vots - valoració 9.63 | 4 comentaris
  • Actualment 9.63 de 10 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
Valoració: 9.63/10 (24 vots)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Comentaris (4)

Molt agraït
Amic Boi, adona't que estem en un fòrum públic, i que els que aquí escrivim ho fem amb la intenció d'atraure gent cap a la nostra associació. Jo no soc de lletres, dissortadament, i intento sempre aportar dades històriques o numèriques que compensin la meva mancança.
Atribuir-nos el paper del Jutge Dredd que feia de policia, fiscal, jutge i botxí alhora penso que es un paper que no es correspon en una associació democràtica. Tampoc mai s'aconsegueix que algú t'estimi insultant la seva família, i això es quelcom que hem patit en les nostres carns amb una altra formació auto anomenada independentista..
El teu "gairebé l'encertes" em sembla molt desafortunat, però no menys que titllar de traïdors altres catalans, que ens agradi o no, son la força amb mes militants i amb mes vots del país, i per tant, res podrem aconseguir sense ells, i molt menys contra ells.
Per tant aquí hi han dues alternatives, copsar amb tot el respecte possible les mancances d'altres formacions, i deixar les nostres portes obertes als seus desencisats, o encastellar-nos en la puresa virginal esperant el miracle o el suïcidi col.lectiu del dia final. Jo prefereixo portes i finestres ben obertes. Salut.
Bon article
Com sempre bon article i bones dades per anar escampant.
Sobre els "nostres polítics" jo sempre he pensat que hauran de tornar a passar per les urnes i que els enganys no poden ser eterns.
A nosaltres ens toca escampar a tort i a dret aquest concepte de Devolució, que és la via més fàcil cap a la independència.
Joaquim Cabanas
Doncs patirem
Es descoratjador arribar a creure que ciu és inamovible, uns traïdors, uns venuts. I ho és perquè si això és així l'alliberament de Catalunya és impossible, hem perdut qualsevol possibilitat, i no cal que perdem un moment més en treballar per recuperar la sobirania. Vull pensar, bé n'estic convençut, que aquest canvi és possible, i de fet s'està produint, ni tan ràpid com voldríem, ni tan lent com pot semblar. Però no el faran sols, en el canvi que estan fent hi tenim molt a veure, nosaltres i d'altres organitzacions, no tot és mèrit nostre, però algun si. Es molt fàcil i divertit blasmar allò que no agrada, però si pretenem complicitat, no se si és la millor opció. Venuts? potser. Corruptes? com tots. Interessats? evidentment, és política. Tinguem clar que la generalitat i TOTES les administracions, diputacions, consells comarcals, ajuntaments, etc. SON estat espanyol, i l'estat espanyol es fonamenta en la corrupció i la compra de voluntats. Son les regles del joc, ens agradi o no, i qui hi vol jugar las ha d'acatar. No els disculpo, però s'han d'entendre les coses com són. Per això parlem de regeneració democràtica si no, no caldria.
Gairebé l'encertes
Company, en Mas ho sap, com també sap que no hi haurà concert, ni caixa, ni clau. Esperar que siguin els de CiU els que facin el pas, crec que és esperar molt. Mitjans en tenen per conscienciar, denunciar i fer proselitisme de motius també. Ells, els dirigents de CiU, conformats per una "classe molt especial catalana", són així, amics de Felip V, de Primo de Rivera o de Franco tant s'hi val. No cal gastar ni un minut demanant al "Gran Timoner" que condueixi la nau a Ítaca, amb ells estem sempre embarrancats. Amb la resta totalment d'acord.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Quin paper jugarà Felip VI en el procés sobiranista català?
 Exactament el mateix que el seu pare: serà un destorb
 Serà una peça clau perquè es pugui celebrar el referèndum el 9N14
 Tot i què reconeix la força del procés, dificultarà qualsevol tipus d'assoliment
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Barcelona
VOLEM VOTAR, DEMANA-HO A L'ONU

Parada informativa. Mercat de les Corts. 

Travessera de Les Corts, 215

Barcelona