Sabeu com es domestiquen els elefants asiàtics? Doncs, de petits, se’ls lliga per una pota a un arbre amb una cadena prima, que no poden trencar. Aquesta operació es repeteix dia darrera dia, fins que relacionen la cadena amb la incapacitat de deslliurar-se’n. Quan creixen i la seva força monumental els permetria trencar la cadena o emportar-se l’arbre, no se’n saben capaços. El costum de la impotència se’ls ha arrelat de tal manera, que ja no creuen en si mateixos ni en la seva puixança. 

Aleshores els domadors se n’aprofiten: els fan treballar durament; els utilitzen en els circs per distreure la gent; els munten perquè els transportin; els engalanen perquè facin força patxoca i treure’n bones propines dels turistes. Els domadors els canvien els costums, els omplen el cos de parafernàlies. Ja ni semblen elefants.

Els elefants van fent, treballen, mengen, dormen, es banyen tot jugant una mica amb l’aigua... no saben que són explotats, que varen ser lliures i potents i que foren conquerits amb força i males arts, ells van fent. Alguns, a vegades, es revolten una mica, s’escapen, barrinen, sembla que recordin el seu passat orgullós i lliure. Però sempre tornen a l’aixopluc i a deixar-se encalçar amb la cadeneta, ja que els instints gregaris i la por a la llibertat, els fan seguir als elefants “d’ordre i com cal” (que, de fet, són els mes domesticats, reben doble ranxo, treballen menys i “es fan” amb els que manen) i aleshores, aquests elefants col·laboracionistes els tornen a conduir,  enganyats, al jou.  

Els elefants asiàtics han oblidat que és la llibertat. No saben que al continent africà n’hi ha milers que no han pogut ser domesticats mai. Potser si ho sabessin n’aprendrien i trencarien definitivament les cadenetes ridícules, cercant nous horitzons per a ells i els seus fills.

Aquesta història m’ha fet pensar en el que ens passa als catalans. Molts tampoc no són conscients de la feblesa de la cadeneta que duen al turmell. Altres volen fer-nos creure que la portem pel nostre bé. Alguns volen utilitzar-la pel seu propi profit... Però nosaltres, a diferència dels elefants,  cada cop som més els que ja l’hem clissada,  i que sabem que n’hi ha d’altres que se n’han deslliurat i n’estan ben contents. Per què seguir, doncs, lligats al jou? Quants catalans estem disposats a trencar la cadeneta mentidera?

Elefants...dic, catalans que volem ser lliures! No ens deixem tornar a posar el jou amb vanes paraules, falses promeses o enganys oportunistes. Plantem cara als saberuts “d’ordre i com cal” del nostre Parlament. A les properes eleccions entrem-hi barrinant amb força tot proclamant el nostre passat altiu i el nostre present delerós de llibertat.