Cohesió, paraula màgica per entretenir; uns la utilitzen per justificar posicions conservadores, d’altres per unir l’aigua i l’oli i, finalment tenim els partidaris de la cohesió total, o és “total” o difícilment conduirem el país a quotes de benestar comparables a les que tenen països com Suècia o la resta dels d'Escandinàvia.  

Quina barreja que ens fa CiU, no podem fer el pas cap a la independència, ja que posaríem em perill la cohesió social. Ara bé, tenir una societat amb més de 630.000 aturats, ser la comunitat autònoma amb més pobres de l’Estat no descohesiona, tenir salaris amb una relació d’1 a 20, sembla ser que tampoc descohesiona, que més de 100.000 autònoms hagin plegat tampoc, i no parlem de la pagesia. Per a ells l’únic que descohesiona són les qüestions identitàries i de país.

La cohesió econòmica no funciona perquè és falsa, en el nostre món no existeix, per molt que l’ascensor social aparentment ens indiqui el contrari. Com pot viure un o una jubilada de 94 anys amb 350 euros de pensió? Aquest és el cas de la meva tieta. La cohesió que ens ha estat imposada és la que permet a l’Estat controlar els assalariats i funcionaris fins l’últim euro, no pas els benestants i molts empresaris, cohesió que permet pagar a hisenda religiosament el que menys té i escapolir-se'n el que més té (per exemple, els clubs de futbol).

CiU ens cohesiona des de fa molts anys, però ens ha cohesionat sempre amb els espanyols i, ho ha fet econòmicament amb la solidaritat imposada i acceptada. CiU mai no ha volgut fugir d’Espanya, només han afinat les estratègies per mantenir-se al poder i a fe de Déu que ho fan bé.

Però no només CiU ens parla de cohesió, els de la Esquerra també. Aquests accepten una part del discurs de mercat, salaris i benestar és el seu full de ruta, les qüestions identitàries no compten o compten molt poc. Ara bé, la cohesió la plantegen en termes espanyols, és per això que defensen uns l’espoli i els altres la solidaritat interterritorial. En el fons és defensa un model d’Estat, això sí l’espanyol.

Qualsevol país amb Estat, treballa amb major o menor èxit per la cohesió social. Sens dubte fer-ho és de justícia, ara bé com ho podem fer nosaltres, sense capacitat econòmica i amb un espoli permanent? No es pot fer cap tipus de cohesió social sense diners, hospitals, escoles, carreteres. Tot això té un preu i, la societat és cohesiona precisament a partir de la societat del benestar i dels seus continguts, la resta collonades.

Catalunya té una cohesió selectiva, o el que és el mateix de classe, i no només ideològica, també identitària, el que vol ser espanyol ho serà ara i demà i el que no vol ser-ho exactament el mateix, uns són l’oli i els altres l’aigua. És d’una evidència palmària, Catalunya hores d’ara disposa de diferents estadis de cohesió, l’espanyol i el català, l’únic que hem de fer és decidir-nos per quin d’ells optem.

Actualment, a l’Estat espanyol, els únics que cohesionen són els castellans i ho fan amb la seva llengua, econòmicament no perquè no poden, nosaltres els catalans ho fem amb la feina i els diners, tot i que de continuar així, la “cohesió econòmica” catalana s’acabarà aviat.

Mentrestant no decidim, que només volem cohesionar en termes catalans, no tenim res a pelar, els espanyols a casa nostra ho continuaran sent i els estrangers també. És una fal·làcia pretendre cohesionar sense els mitjans d’Estat, només cohesionen els que tenen capacitat per fer-ho. Espanya no parla en lloc de cohesió social, només ho fem a Catalunya, talment com si fóssim culpables de ser diferents. Aquí practiquem la cohesió, però bàsicament per integrar-nos a un país que mai no ha de ser el nostre.

Espanya fa la seva cohesió, es carrega l’Estatut, la immersió lingüística, imposa el castellà, ens espolia, no inverteix a casa nostra, decideix quan i com hem connectar-nos al món. Aquesta és la veritable cohesió i la fan perquè poden, perquè són Estat.