Última hora: CiU recolza el Decret Llei del govern espanyol que modifica i incrementa uns quants impostos, un d’important és l’IRPF que situarà Catalunya en la comunitat espanyola que el tindrà més alt. Mentrestant el conseller d’Economia, Andreu Mas- Colell, manifestava que això no faria més que incrementar l’espoli (els càlculs més agosarats parlen d’un increment a l’espoli de 1.100 milions d’euros a l’any), el Sr. Duran i tot el grup, en ares a la responsabilitat espanyola hi voten a favor. La traducció és prou evident, CiU està d’acord amb l’espoli que practica Espanya vers Catalunya.

He defensat, i ho he fet des de la més escrupolosa convicció analítica, que la sortida i preparació del full de ruta per la transició nacional, necessitava un suport per part d’ERC i SI als pressupostos i fer-ho sense demanar res a canvi,  per patriotisme. La resta de forces no parlamentàries també.

Ara bé, el suport de CiU en solitari al increment d’impostos més l’acord dels pressupostos catalans amb el PP estableixen, de fet, la necessitat de fer un gir de 180º a la proposta de suport.

Ja no calen hores d’ara més arguments. El govern espanyol de torn no compleix mai amb Catalunya i, posats a fer, no compleixen ni amb ells mateixos (pujada d’impostos quan en tota la campanya electoral es vantaven que ells mai no els apujarien). Ara bé, tant se val, els espanyols continuen fent costat als corruptes i als nous rics. L’Espanya de pandereta i picardia no vol canviar, s’agrada tal com és, i lluitarà amb la intensitat que calgui per defensar-ho.

El temps dels diferents governs d’en Pujol no han impedit arribar on som ara i Convergència ara ha comès el mateix error i pot conduir Catalunya al mateix lloc, al no-res. Aquest fet produirà un efecte devastador sobre la fe i economia del país.

El compromís programàtic del Govern de Mas comença a tenir un temps de caducitat, els esdeveniments són els que són. Dret a decidir, sense decidir res, tot ho fa Madrid, transició nacional sense sobirania catalana, més la incapacitat legislativa, que no sigui retallar, conduiran, si la claredat en el compliment del programa no existeix (independència fiscal), a ser i fer el mateix que fan els de Madrid, mentir.

El govern del Sr. Mas té un problema: el deute i la manca de liquiditat estan a punt de portar a la Generalitat al locaut empresarial i, com que l’únic que pot ajudar és l’Estat espanyol, que és l’empresa matriu, aquests ho faran posant les seves condicions; re-centralització de competències, eliminació de la immersió lingüística, eliminació de les “ambaixades catalanes”, control pressupostari per part del govern espanyol,  govern estable amb el PP a les diputacions, consells comarcals i governs municipals on CiU i PP sumin, renúncia a les seleccions catalanes i acceptació del corredor central com a prioritari. Finalment cal recordar Barnils i el seu article, “Roma no paga traïdors”. CiU sembla que no en va tenir prou amb la lliçó del Majestic.

CDC, ha triat, i ho ha fet clar i català, Espanya. El seu Congrés “és potser” la darrera oportunitat de Convergència i, si no dóna la resposta adequada i de país, que ha de passar per explicar-li a l’Estat espanyol que l’objectiu polític, amb la màxima “lleialtat possible” amb Espanya, és, en un termini raonable aconseguir la independència de Catalunya. Altrament voldrà dir que Convergència vol ser i estar amb Espanya, ara i sempre, per molt que cridin a estratègies inconfessables.

A partir d’aquest moment, cap possibilitat de fer polítiques de país amb CiU, la resposta només pot ser la denúncia permanent dels dirigents de CiU. El govern dels “millors” ja no té cap justificació per voler continuar sent part d’Espanya i si ells volen de ben segur que els seus votants no. Per tant, preparem les properes eleccions al Parlament català i, fem-ho sumant, d’una vegada. Catalunya no es pot permetre 30 anys més dins la “Constitución española”. Ara la qüestió és; CAIXA O FAIXA.

Boi Fusté

11 de Gener del 2012