Votar un ministre. Això és el que faran aquells que el proper dia 20 introdueixin a l’urna una papereta amb el logo de CiU. Votar l’ambició d’un individu que vol de totes totes acabar la seva carrera politica amb un càrrec que llueixi. Ser ministre, espanyol. O, penso que poc probable, President del Congrés de Diputats, i en conseqüència de les Corts Generals, i en conseqüència, número 3 en la jerarquia de l’estat.

És a això al que aspirem els catalans i les catalanes? A triar un ministre? Amb la situació en la que ens trobem… amb més d’un milió d’aturats, amb centenars o milers de desnonaments, amb famílies i empreses que fan fallida, persones que viuen a la pobresa o que no arriben a final de mes? Amb una catalanofòbia rampant, que ja surt sense cap pudor a les televisions espanyoles? I els polítics del règim amagant el cap sota l’ala… o dins d’un forat.

És ara el moment de triar un ministre? Ara que es carregaran per terra, mar i aire, la immersió lingüística. Que es carregaran TV3. Que, segons sembla, torna el desplegament massiu de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional? Ara? Ara que l’exèrcit espanyol es passeja impúdicament per la carretera de les Aigües a la Serra de Collserola, marcant paquet i armes?

Ara que s’han carregat les caixes d’estalvi, que més d’hora que tard seran absorbides la immensa majoria pel Banco Santander o el BBVA? Ara? I què us penseu que farà un ministre català en un govern espanyol i ultra-espanyolista? Què us penseu que farà? Bàsicament treballar pels seus amiguets, que són el 0.001 dels seus votants. I segur que encara manca alguns zeros més.

La força de Catalunya? I un bé negre!

Cal deixar de ser rarets . Si s’és independentista, és a dir, si vols la llibertat de la teva nació, s’ha de treballar per aconseguir-la, i no per governar l’estat que t’oprimeix i t’insulta. Tenim dignitat? Volem decidir?

La normalitat és acumular el màxim de força per la independència , que ajudi a que Catalunya decideixi democràticament que vol ser lliure. Que vol ser normal. I això s’està començant a construir amb la candidatura independentista transversal que a la circumscripció de Barcelona encapçalen l’Independent Alfred Bosch al congrés, i el reagrupat Moisès Broggi al Senat. O pels més veterans, la Llista BB.

Votar per la Llibertat de Catalunya i la seva Independència. O votar un aspirant a ministre espanyol.

Senzillament, per als independentistes, no hi ha color.