Què fer a Madrid? Continua essent la reflexió i el debat entre els independentistes. Fins la lectura del Constitucional, l’esquerra catalana convivia amb dues fidelitats nacionals, perquè l’esquerra confiava en el “principi de ciutadania” o el respecte per les majories i es llegia la Constitució del 78, amb ulls de l’Espanya plural.

A mi m’agradaria saber quina és aquesta obra de govern, ja que no es veu per enlloc que 23 anys de govern de CiU, i gairebé 8 anys de govern tripartit, hagin donat res de positiu a Catalunya. Les polítiques del peix al cove i del patriotisme social, no han aportat res de positiu per Catalunya, i la crisi econòmica ens està abocant a la buidor d’un país que pateix un gran dèficit d’infraestructures aeroportuàries, portuàries, ferroviàries, carreteres, autovies... que aportarien desenvolupament econòmic per a les nostres empreses.

Sovint penso en el futur i si mai arribo a tenir fills. Això em porta a pensar en el fet que alguns dels meus amics ja disposen de descendència i en el que els hi podran dir d’aquí a uns anys. Alguns ja haureu endevinat per on van els trets. Aquells que ja sou pares o esteu a punt de ser-ne, imagineu-vos, tal com van les coses, el futur dels vostres fills. Si el visualitzeu com el visualitzo jo (força negre si on podem créixer com a estat), què respondreu als vostres fills el dia que us demanin: “què vas fer per a mi i pel meu país”?

Peces Barba només és la punta. A casa nostra tenim els de CiU, els Roca de torn que van rebutjar el concert econòmic i que van combregar amb el Títol 8è de la Constitució espanyola. L’exèrcit és el garant de la unitat indissoluble d’Espanya, Peces Barba, Roca i d’altres compartien sense fisures el nou projecte espanyol.

A Catalunya les manifestacions del pare de la Constitución han generat certa reacció; però no passarà res i no li passarà res a ell. En països civilitzats, afirmacions d'aquesta mena reben la sanció jurídica o moral. Fa quatre dies, el dissenyador de moda John Galliano fou detingut a París per insults antisemites i declarar que estimava Adolf Hitler. A més d'una condemna i una multa, la casa Christian Dior el va fer fora, tot i que Galliano se'n va retractar i al·legava que estava ebri.

No sembla que sigui des d’una situació malaltissa, d’ocupació, espoli, dependència i misèria que es pot fer neteja de les males pràctiques, oi? Reagrupament demostra que la tenacitat, honestedat i lucidesa és imparable per més mordasses que rebi dels Goliat de torn per reduir-lo a la marginalitat; Reagrupament demostra que són els David de les causes justes els qui, per més febles que semblin, sempre acaben tirant del carro de les grans fites històriques.

Espero que molta de la gent de CiU reflexioni i vegi la inutilitat d’anar a Madrid amb un cap de llista que l'única ambició que té és ser influent a Madrid, i tots sabem que en trèiem d’aquestes “grans influències” a Madrid, ABSOLUTAMENT RES. Aquesta mateixa setmana hem sabut gràcies al conseller Mas Colell que l’estatut que van aprovar Zapatero i Mas a Madrid juntament amb el sistema de finançament que el govern català va acceptar no ha aportat a Catalunya ni un sol euro addicional, l’espoli fiscal continua.

També és important saber que no anar a votar, votar en blanc o similars afavoreix els grans partits (PP i PSOE) i perjudica els petits. Ni votar en blanc ni posar missatges estranys dins el sobre té cap repercussió, no us enganyeu, el percentatge de gent que ho fa és massa petit i no transcendeix més enllà dels pobres veïns que estan a la mesa electoral i persones del partit que hi hagi als col·legis.

La sobirania no s’aconseguirà ni des de l’esquerra, ni des de la dreta. L’esquerra catalana que teòricament lluita pels drets, no té cabuda en la Constitució, els drets sempre seran espanyols. La dreta tampoc. El peix al cove, substitut de la política dels drets, serà sempre una transferència d’un estat sobirà.

L’agost del 2010 uns “presuntos independentistes” divideixen l’única proposta amb l’objectiu clar de proclamar la independència, i ho fan creant una proposta “política”: Laporta, Tena i Bertran en són els promotors i, amb un full Din A4, fan una crida a donar suport a la seva proposta; nova, pels promotors sense organització, i amb els mateixos objectius que Reagrupament.