Durant aquestes visites vaig conèixer una persona extremament educada i d’una immensa humanitat. Ferm en les seves conviccions, sabia escoltar el parer del seu interlocutor i expressava la seva opinió tot respectant l’opinió d’altri. Malgrat la seva avançada edat gaudia d’una memòria excepcional. Recordava fil per randa fets viscuts durant la guerra incivil amb la precisió pròpia del gran cirurgià que havia estat, dates, noms, fets... Un altre tret que tinc ben present era la seva vitalitat.
Molts són els interessats a fer creure o creure’s que la voluntat de molta gent per ser independent de l’Estat espanyol no és més que una rabieta o un estat passatger que no pot arrelar de cap manera. Molts dels que estan convençuts d’aquestes afirmacions, o són gent que viuen fora de Catalunya o bé són gent que no ha format part mai d’un moviment social, per tant és comprensible la seva ignorància.
President de Reagrupament
Aquests partits catalans només estan amoïnats per les repercussions mediàtiques i, per tant, electorals d’allò que van transmetent i filtrant a l’opinió pública i tots els seus moviments cerquen, en exclusiva, la rendibilitat electoral a curt termini i, alhora, arraconar els partits rivals.
Claretià
Hi ha algunes condicions bàsiques perquè una situació social de compartició es pugui considerar solidaritat. Cal, per exemple, que la solidaritat sigui voluntària, que sigui raonable i que sigui transparent. I res d'això no ho trobem en el repartiment econòmic entre les autonomies d'Espanya.
Associat a Reagrupament
La dificultat més grossa, paradoxalment, la podem tenir dins de casa. Vénen moments difícils, l’Estat espanyol no ha jugat ni mai jugarà net, ells saben que, sense Catalunya, Espanya deixarà d’existir i també les castes funcionarials de l’Estat i les seves servituds oligarques. Ells volen trencar la federació, nosaltres no, però hem de fer fora com sigui i al preu que sigui el Duran i Lleida.
Associat a Reagrupament
Els espanyols pretenen que sigui la Unió Europea qui els tregui les castanyes del foc, és a dir, que neutralitzi l'embranzida independentista de Catalunya. Són conscients que el projecte espanyol per ell sol està totalment deslegitimat i que no atrau més que aquells que en viuen (èlites financeres, empresarials, mediàtiques, àdhuc eqüestres).
Associada a Reagrupament
“Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Associat a Reagrupament
El molt lloable interès de voler sumar al PSC pot estar provocant tensions innecessàries. Perquè la resposta del PSC en boca del seu portaveu Jaume Collboni, avui al Telenotícies, és fer una crida als federalistes o confederalistes que hi ha a CIU i ICV, fins i tot ell mateix dubta al moment de dir-ho com si no sabés ben bé què volen dir aquests dos termes. Aquesta crida no deixa de ser una crida a l’abandonament i a la traïció. És la mateixa crida que Alícia Sánchez Camacho va fer fa uns dies als tretze diputats d’Unió.
Associat a Reagrupament
Al final no ens quedarà cap altra sortida que fer una "Declaració Unilateral de Independència". La DUI que Reagrupament pregona fa més de quatre anys. Els governs espanyols, amb la seva intransigència, menyspreus, intolerància i ofec econòmic, no ens deixaran altra sortida que declarar la independència al Parlament. Ara el que estem fent es cremar etapes (necessàries) que ens vagin carregant de raons i suports internacionals, per quan arribi el moment del "caixa o faixa"...
Claretià
Ens dol constatar que aquesta «unitat / uniformitat» s'aconsegueix a força de laminar una minoria cultural, la nostra, a la qual se li nega l'estatut de tal. S'aconsegueix a força d'excloure els que no s'ajusten a la matriu oficial, els diferents. Temps hi va haver, i no gaire llunyans, en què algú es va atrevir a parlar d'una «Espanya plural». Avui dia, aquesta afirmació sona a herètica. És més. Des de fa unes setmanes, el PP ens està recordant insistentment que «Catalunya és plural». Espanya, no.
