Ha de deixar de ser l’objectiu per ser, senzillament i única, l’eina. Una eina per utilitzar per uns fins o uns objectius. Quins? El benestar i la prosperitat. No trobeu que són termes més agradables, gens excloents i gens radicals? Feu-ne la prova. Amb gent que conegueu (o atureu pel carrer; vosaltres mateixos) els demaneu si volen la independència. Per sort, cada dia són més. I llavors pregunteu si volen més benestar i prosperitat. Estic segur que el percentatge de gent que vol més benestar i prosperitat, és major que el que desitja la independència. Possiblement cada dia són un més a prop l’un de l’altre però, avui, el cert, és que disten.

Tanmateix, trobo que algú del PSC hauria de trobar un moment per asseure's amb Carme Chacon i explicar-li per què mai de la vida podrà ser presidenta d'Espanya, el seu país. Trobo que Miquel Iceta, que és un home intel·ligent i persuasiu, seria la persona més indicada. Iceta hauria d'explicar a Chacón que mai de la vida prodrà ser presidenta d'Espanya, per molta il·lusió que li faci i per molt que s'hi esforci. I no ho podrà ser perquè els espanyols la veuen com a catalana.

El 20-N continuarem constatant l’eterna seqüela de la malaltia postfranquista del poble català. Però en paral·lel, l’independentisme reprendrà el vol. Dependrà del coratge d’Oriol Junqueras, de si és capaç de confrontar i desfer-se dels detritus interns del seu partit, perquè l’independentisme polític no es torni a estavellar fracassades les expectatives creades vuit anys enrere. I Reagrupament, amb el Doctor al capdavant, ja fan tot el possible per ajudar-lo.

Per això no calen ni referèndums ni res, es negocia amb el govern de Madrid la independència fiscal tant aviat com surti escollit en nou govern espanyol, i si no s’arriba a acord, el 31 de desembre el Parlament català invalida l’estatut i posa en vigor de nou les Constitucions Catalanes a partir de l’1 de gener de 2012 a tot el territori de l’antic Principat de Catalunya, incloent la franja i la Catalunya del nord i les Balears.

Els resultats però, ara són els que són. La nostra proposta política, tot i que engrescadora i esperem que de llarg recorregut, encara està molt lluny de poder aplegar el conjunt de les catalanes i els catalans que en els últims baròmetres d’opinió diuen que votarien que sí en un referèndum d’autodeterminació (entre el 45% i el 48%) i aquest és un problema que nosaltres hem de resoldre.

Ara bé, el temps de l’entesa amb Espanya en els termes de negociació convergents s’està acabant. Ara cal que nosaltres continuem sumant. El 2014 és a la cantonada, no aprofitar la nova embranzida seria un greu error, ara és hora de la política amb majúscules, cal oferir a CiU el suport per governar amb generositat i cal treballar de forma incansable per la gran unitat de tots els independentistes. CiU ha de triar, o nosaltres o el PP, i els hi hem de posar fàcil perquè la tria sigui la de país, ni de centre ni d’esquerres ni de dretes, de país i prou.

Som un col·lectiu de persones que estimem el país, que volem ser útils per fer-lo avançar amb resolució cap a la independència perquè considerem que és l'única sortida digna i profitosa per Catalunya. Tenim un lideratge fort, de vàlua reconeguda fins i tot per aquells que no voldrien haver-la de reconèixer. Som capaços de sumar, som gent de paraula, som gent de fiar, som gent preparada i treballadora. Som tot això i ho hem demostrat.

Escoltava a la seu de CiU crits d’Independència!; per altra banda, només hi vaig poder veure una estelada. A fora, igualment, crits d’independència. Al Twitter  llegia un tweet que deia “Crits d'independència a la sortida de Duran al Majèstic. Déu, perdona'ls, no saben què han votat.” I, certament, no ho entenc. No entenc com la gent pot haver votat en Duran que és un antiindependentista declarat.

Hi ha gent que diu que a Madrid no se’ns hi ha perdut res, i és al contrari, a Madrid ho hem perdut tot. El president Macià ja ho sabia i per això era parlamentari a Madrid. Qualsevol observador internacional que li expliquem que la independència es majoritària segons les enquestes, acte seguit ens preguntarà, molt bé, però quants diputats independentistes teniu? Per tenir ressò internacional i teixir relacions amb altres estats, cal que estem a Madrid, no per fer negocis, sinó per expressar la nostra voluntat de marxar.

Som un dels països europeus amb menys inversió per càpita per finançar la sanitat, però la sostenibilitat és l’excusa de les retallades del govern autonòmic. Es tanquen plantes d’hospitals, es retallen salaris, mentre es cobren per sota de cost serveis prestats, o no disminueixen de manera significativa càrrecs intermedis. La gestió ha de ser eficient, amb total transparència de les inversions fetes amb recursos públics. Només quan els recursos s’optimitzin es pot parlar d’altres sistemes de finançament. Mentrestant seria bo per a la nostra salut que retalléssim el forrellat que tanca el nostre pensament.