Avui, encara que no ho sembli, un dels majors problemes econòmics que tenen les empreses i les botigues és el del cost dels lloguers. Si us n'adoneu, la major part de botigues tancades corresponen a edificacions noves. Són minoria les empreses o botigues que tanquen tenint el local en propietat. Els lloguers dels locals són molt cars perquè encara estan al nivell de la bombolla immobiliària. I això ho ha provocat l’alça excessiva dels preus dels habitatges.

Reproduïm l'article de Montserrat Tudela que vam publicar aquí mateix el 10 de novembre del 2010. L'autora hi explicava les seves impressions després d'haver assistit a  l'estrena del documental 'Fora de joc', el qual  ha estat emès  recentment  per Televisió de Catalunya.

Alex Salmond, sense cap mena de dubte, s’està convertint en el referent del pensament -i de l’acció- independentista europeu. Des del govern, es compromet a portar a terme un referèndum per la independència abans del 2016. Fa feredat comprovar la distància còsmica, sideral, entre el senyor Salmond i el senyor Artur Mas, un personatge que diu votar per la independència, en la consulta de Barcelona, però que ho fa d’amagat.

L’estratègia ha de ser patriòtica, gairebé sense demanar res a canvi, si ho fem així, el cost polític segur que hi serà, els espanyols a casa nostra en faran bon ús, però haurem estacat una gran pedra com a fonament per assolir el que tot patriota vol: la independència de Catalunya.

Al Principat el 2011 se'n va amb més d'un 20% de desocupació i centenars de milers de catalans vivint per sota del llindar de probresa: vídues amb pensions de misèria, famílies senceres sense cap ingrés, moltes empreses que no se'n sortiran i una enorme incertesa general davant un 2012 que es presenta ple d'incògnites.

Curiosament Andalusia, el top  del funcionari, convoca 2.000 noves places de funcionaris. Mentre el Govern amenaça retirar complements salarials i reduir els horaris dels interins per tal de quadrar els comptes del 12. Allí glòria i rauxa. Aquí misèria i contenció. Per què? Perquè el Govern fa una política poruga amb els forts i despòtica amb els febles. I els treballadors són l’últim graó de la cadena.

Es donaria la paradoxa que uns modestos turistes, un grup d’estudiants, per exemple, clients d’un senzill hotel d’una estrella paguessin la taxa i no la paguessin grans estrelles mundials del món de l’espectacle, de l’esport o de les finances, que estiuegen en grans mansions en racons molt exclusius de gran luxe o jubilats milionaris del centre d’Europa que vénen a hivernar entre nosaltres per jugar al golf i viuen en xalets d’urbanitzacions d’elit.

És de vital importància que articulem un comitè de seguiment de la coalició que, a més de ser representatiu de les forces de la coalició, serveixi per a coordinar les accions a fer, el programa a desplegar i els objectius a atènyer. En els propers dies el presentarem públicament.

La nit del 20 de novembre, Catalunya ens torna a parlar i ens dicta una sentència particular. Sumar amb generositat i tenir un discurs clar i contundent sobre la independència fa possible trencar una tendència a la baixa que feia menys de dos mesos deixava Catalunya sense un sol diputat independentista a Madrid.