Seria del tot fals afirmar que la Batalla de Montjuïc fou de les poques guanyades pels catalans. És molt estesa en la nostra societat l'opinió que els catalans sempre hem perdut totes les batalles, la qual cosa pot fer somriure escoltada en converses de cafè, però es converteix en desmotivant quan hom l’escolta dita per algun polític professional.

El nostre combat ha de motivar la resta de combatents, hem d'aconseguir sumar esforços amb tothom que vulgui i comparteixi els nostres objectius, teixint aliances, teixint complicitats. Si d'altres volen fer mèrits, i obtenir glòria; que se'ls quedin! Nosaltres no cerquem reconeixement ni alabances. Si les mereixem ja arribaran, no les necessitem, la nostra decisió és ferma, la nostra decisió és a ultrança. Llibertat o res.

“Tengo por el primer negocio de todos, hoy, la reducción de Cataluña a la obdiencia de Vuestra Magestad. El primer negocio y el mayor es allanar a Cataluña…”  Són paraules històricament atribuïdes al Comte Duc de Olivares el 24 d’agost de 1640 que adreça a Felip IV de Castella com a primer ministre o favorit.

El portaveu del sindicat SAP-UGT, Valentí Anadón, ha impulsat una campanya perquè els Mossos d'Esquadra facin servir el castellà com a llengua prioritària, tant en les seves comunicacions internes com en la seva relació amb els ciutadans de Catalunya. La mesura, avalada també per Antoni Castejón (CCOO-SME) (...)

Entre nosaltres ha nascut un nou tipus d'estratègia. Es tracta d'una estratègia política ben singular i ben diferent: “l'estratègia del pantaló”. Consisteix a descordar-se el cinturó i els botons que subjecten els pantalons, abaixar-se'ls i abaixar-se també els calçotets. Comprendran que no podem entrar en detalls, però ja s'imaginen com acaba. Amb l'estratègia del pantaló es tracta de fer un gest gratuïtament, pel qual no es demana cap contrapartida concreta immediata (a diferència del peix al cove), però sí que s'espera que aquesta arribi més endavant.

Espanya ja no en té prou amb l’espoli anyal, ara necessita no pagar ni els soferts contribuents. La propera pot ser de traca i mocador, per exemple, parar totes les obres públiques, no executar cap traspàs de competències i, per últim, impedir que la Generalitat pugui fer altra cosa que no sigui reduir despesa i retallar el benestar social. Sortir de la crisi ho farà Espanya, això sí, sempre amb els nostres diners.

Benvolguts,

Malauradament, hem rebut una comunicació del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg declarant inadmissible la demanda que, contra la sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya, havíem presentat ara farà gairebé un any, el passat dia 14 de gener de 2011.

Com explicar a algú que no conegui la realitat del meu país la situació de la meva estimada Catalunya. Això és el que intentaré, amb l'esperança d'aconseguir-ho. No és fàcil, parteixo del supòsit que aquell qui m'escolta no en sap res dels darrers tres-cents anys, en els quals l'estat d'una nació estrangera, emparat en el “dret de conquesta” -curiosa manera d'anomenar el sotmetiment d'un poble per la força de les armes– no ha estalviat esforços en repressió, terror, desinformació i construcció d'una falsa identitat espanyola per tal d'esborrar la memòria de qui vam ser els catalans i de tot el que vàrem fer i construir.

Penso que el que realment caldria tancar és la delegació de la Generalitat a Madrid. O si més no, redimensionar-la com el que realment hauria de ser: una delegació de nivell mitjà, les despeses de la qual, dit sigui de passada, haurien d'estar plenament controlades, començant per la del seu màxim responsable, que, vés quina casualitat, és un altre alt responsable del mateix partit del senyor Duran i Lleida

Si després de les darreres declaracions i intencions del PP, el govern de Catalunya no pren la iniciativa, podem afirmar que el govern de CiU no representa a  Catalunya, només representa Espanya.