Opinió

Ni 33 pujols faran trontollar les ànsies de llibertat dels catalans

Per fi els “demòcrates espanyols”, nets com una patena, han trobat la baula que connecta Artur Mas i la corrupció. S’anomena Jordi Pujol i Soley. Ser el seu segon durant algunes legislatures a Catalunya i delfí, els dóna la clau per obrir el “darrer armari”. L’objectiu espanyol és lligar corrupció i misèria intel·lectual, desprestigiant a tort i a dret. La independència és la tapadora per amagar els vicis i malifetes dels catalans. Ja ho van intentar amb el dossier apòcrif sorgit des de les clavegueres dels ministeris d’Hisenda i Interior a les darreres eleccions acusant directament el president. Ara, amb la autoinculpació d’un delicte fiscal per part de Jordi Pujo, unionistes, espanyolistes i anticatalans es freguen les mans. Com si el procés i la consulta sortís de les cabòries i dèries de l’autonomista Jordi Pujol.

Jordi Pujol mai no ha estat independentista. Ni ara, quan altres autonomistes han evolucionat i per fi s'han adonat que amb Espanya no hi ha res a fer, Pujol ha fet definició ideològica nova. Fer-ho seria anar directament contra la seva essència de pàtria, Espanya. No cal recordar el seu rol i la seva participació en l’elaboració de la Constitució espanyola, amb Miquel Roca, on s’explicita que només existeix un poble, l’espanyol i una sola nació, Espanya. Aquest és Jordi Pujol, el que aposta per fer de Catalunya la millor regió espanyola a major gloria dels seus i la seva casta, espanyola, és clar.

El van nomenar "espanyol de l’any". Governs espanyols d’esquerres i de dretes van pactar amb ell per la governabilitat de l’Estat espanyol. Incomplir amb Catalunya mai no va ser un problema per fer-ho.

Ara, els seus, els que l’han utilitzat, aquells amb els quals practicava la sardineta al cove, el tornen a utilitzar. Igual és el seu darrer servei a Espanya. Ara, però, la utilització és sense sardina i amb una part de raó. El que se’ns havia venut com la millor forma de construir Catalunya, en el fons no era res més que el que és l’Espanya corrupta. Cap diferència, Catalunya i Espanya són de moment el mateix. Baixa qualitat democràtica i corrupció i corrupteles a dojo. És per això que els catalans hem dit prou.

Els espanyols ara però pretenen fer passar bou per bèstia grossa i són ells els que volen transformar Jordi Pujol en un potencial independentista abans i ara en un de radical. L’objectiu és clar: contaminar el procés, amb proves o sense, per mitjà de cada una de les “figures rellevants” de la Catalunya postfranquista que van entomar l'herència de la dictadura amb un pacte vergonyós de silenci.

38 lectures | 3 vots - valoració 7 | 0 comentaris
Cop d’Estat a la legitimitat democràtica

El govern espanyol i tots els seus acòlits s’emplenen la boca de legalitat; “que cal el compliment de la llei”, ens diuen. Alguns dels seus “voceros” afirmen que tot el que s’està fent des de Catalunya és il·legal, alguns fins i tot parlen que el que es prepara a Catalunya és un cop d’Estat –no hi ha com l’opinió dels especialistes per parlar d’aquests temes. Realment el que estem fent des de Catalunya, des de molts àmbits, és una autèntica revolució enfront d'un Estat al qual la fina de capa de vernís democràtic ja fa temps que se li està espellofant.

92 lectures | 2 vots - valoració 10 | 0 comentaris
Voluntat de Victòria

Els catalans estem convocats el proper dia 11 de setembre a construir una «V» de VOTAR. Hi ha moltes paraules que comencen amb «V»: Vacil·lar, valentia, vàlid, valor, vassall, vell, vèncer, vendre, veraç, vergonyós, vertebrar, vexació, viatge, victòria, vinclar, violar, vitalitat, via, voler, voluntat, vomitiu,  votar. A partir d'aquesta tria us proposo un joc. És perquè estem a l'últim dia del mes d'agost i encara ens podem permetre una estona de lleure.  El setembre se'ns presenta sense treva.

122 lectures | 9 vots - valoració 9.56 | 0 comentaris
Pere Soler
Pere Soler
Associat a Reagrupament

Espanya és un lloc on hi ha gent que ha estat a la presó per robar tres gallines o coses de similar valor econòmic. Ara ens podríem retrotreure a l’enemic públic “número u” “el Lute” que va començar la seva carrera delictiva robant tres gallines i que amb el temps va tenir "aterrida" a la gent durant els darrers anys de la dictadura franquista.

76 lectures | 1 vots - valoració 10 | 0 comentaris
Tarragon@, amor meu 2

El 12 de maig de 1995, Nou Diari , l’intent socialista de diari local per cert de curta vida; em va publicar un article amb motiu de les eleccions municipals, que vaig títolar “Tarragon@, amor meu”.

Aviat seran les properes, les del 2015 i ja han passat vint anys des de llavors.

287 lectures | 9 vots - valoració 9.78 | 1 comentaris
Jaume Vallcorba, in memoriam

Benvolgut lector: Si no ha llegit cap llibre de Quaderns Crema, no perdi el temps llegint aquestes ratlles en memòria del Dr. Jaume Vallcorba que avui ens ha deixat. Facin-me cas, si us plau. Tanmateix, els prego que corrin a fer-se a mans un títol de Quaderns Crema.

648 lectures | 21 vots - valoració 9.38 | 1 comentaris
Teories

En la novel·la “Un escàndol a Bohèmia” Sir Arthur Conan Doyle va posar en boca de Sherlock Holmes aquesta frase proposant un procediment lògic: És un error capital teoritzar abans de tenir dades. Sense adonar-se'n, hom comença a girar les dades per ajustar-les a les teories, en lloc de girar les teories per ajustar-les als fets.

Durant la tardor passada hi va haver un cert enrenou a partir del fet que Joana Ortega va suggerir que la consulta es podia fer l'octubre o el novembre de 2014.

187 lectures | 6 vots - valoració 8.5 | 0 comentaris
Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

La Constitució i que la sobirania resideix en el poble espanyol és la màxima dels nacionalistes espanyols per dir-nos que els catalans no tenim el dret democràtic al vot per decidir el nostre futur. El govern espanyol defensa el seu no al dret d’autodeterminació,  d’acord una legalitat que nosaltres, els catalans del 1978 amb dret a vot, vàrem legitimar. El que no diuen els nacionalistes espanyols és que, si és va poder fer un pacte al 1978, per què al 2014 no se’n pot fer un altre? En democràcia, les majories determinen noves realitats si ho proposen i són escollides mitjançant unes eleccions lliures i democràtiques.

416 lectures | 4 vots - valoració 10 | 0 comentaris
Cristians pel Dret a Decidir

Quina és la postura dels cristians davant del Dret a Decidir o del procés sobiranista? La resposta seria que entre els cristians hi podem trobar tantes postures com trobem en la societat civil. I ¿en quina proporció? Doncs, en la mateixa proporció que en la societat; atès que la comunitat cristiana es construeix a partir de les mateixes persones que formen la societat i amb els seus mateixos parers. I també hauríem de precisar que el terme cristià engloba no només la seva immensa majoria: el catòlics; sinó també els protestants (molt diversificats), els ortodoxos i els anglicans, nascuts o residents entre nosaltres.

Ara bé, la gran massa que apareix com a imatge pública dels cristians solen ser sempre els catòlics, pel seu caràcter majoritari, més antic entre nosaltres i més jeràrquic. Per això, el que emergeix més en la imatge pública dels cristians sempre és l'opinió dels bisbes catòlics o dels seus líders.

A principis d'aquest any 2014, el 23 de gener, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va fer una interessant conferència-col·loqui dins del cicle Moment Zero, coorganitzat pel diari "El Punt-Avui", l'entitat Moment Zero i el Born Centre Cultural, on es va posicionar ben clarament a favor de que "tota nació té dret a decidir el seu futur". I no ho va fer pas des d'una postura política o partidista, sinó des del punt de vista ètic, tot defensant que es respecti el joc democràtic i la laïcitat positiva. Això es va produir en una sessió a dins d'un cicle de jornades que analitzen sectorialment la situació que viu ara el nostre país i els reptes als quals s'enfronta en aquest moment.

L'abat de Montserrat ho va fer aleshores des del punt de vista de l'Església catalana i va recordar que els nostres bisbes de Catalunya, en el document conjunt titulat "Les Arrels Cristianes de Catalunya", publicat el desembre de 1985, ja van reconèixer "la realitat nacional de Catalunya". Per tant, fent un exercici de lògica clara i diàfana, Soler va dir que "si Catalunya és una nació, tota nació té dret a decidir el seu futur", i -si és així- "el poble de Catalunya té dret a ser consultat". Deixant ben clar que "no estem davant d'una qüestió partidista o d'una batalla estrictament política, sinó que estem davant d'una qüestió ètica". Tant és així que no és comprèn gens la posició que manté el govern espanyol, "atesa la seriositat del procés", per això -deia ell- ara "el que caldria és establir ponts de diàleg".

Passats ja més de 25 anys d'aquell document de l'episcopat català, "Les Arrels Cristianes de Catalunya", fa ben poc els nostres bisbes van tornar a reafirmar-se en la totalitat del seu contingut, fent-ne públic un altre, titulat "Al Servei del nostre Poble", publicat el gener del 2011, i on deixen ben clar que totes les postures polítiques que hi ha al nostre país són ben "legítimes" i que l'església catalana sempre estarà al costat del que decideixi el nostre poble.

No està gens malament que al final del trajecte d'aquest procés sobiranista ens trobem amb una Església que ens espera a l'estació del final del trajecte i que reconeix el que decideixi el poble, però alguns cristians també trobem a faltar en aquest moment una Església que no sols ens rep al final d'un procés sinó que sap també acompanyar-nos a dins del tren d'aquest procés, que il·lumini, que guiï, que assenyali els punts ètics i morals que s'han de tenir en compte.

Per això, agraeixo molt l'esperit agosarat de l'abat de Montserrat quan va assenyalar en aquest col·loqui que ell creu que "és important que el procés es visqui amb serenor i pau, i que no hi hagi crispació ni agressivitat, fet que faria perdre credibilitat". Si recordem aquest últim document dels bisbes de Catalunya, allà també s'hi defensava "la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que reconeguin amb paciència la pau i la justícia".

Aquestes paraules contrasten i desentonen molt amb les repetides declaracions del nou secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, José Maria Gil Tamayo, en les quals considerava "inadmissible i immoral" la consulta per a la independència de Catalunya. En aquest punt, l'abat Soler no va tenir cap recança a reconèixer que "la posició dels bisbes de Catalunya no ha estat compresa en els documents de la Conferència Episcopal Espanyola, que han anat repetint (any rere any) sense matisos, la defensa de la unitat d'Espanya com un bé moral que, segons afirmen, implica l'obligació de tenir-ne cura i de mantenir-la". Com també, va assenyalar l'abat, hi ha un gran i profund desacord amb el to dels mitjans de comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola, l'antiga COPE i la nova 13TV. Sobre aquests mitjans -va dir- no és que hagin de tancar, sinó que s'ha de procurar la "conversió" vers unes postures molt més respectuoses amb el que pensin els altres i, si això no dóna resultat, "anar més enllà".

Sobre el supòsit que Catalunya esdevingués un nou estat i preguntat sobre la preocupació de què faria aleshores la Santa Seu, l'abat Soler va tranquil·litzar l'auditori tot dient que "la pràctica normal del Vaticà si hi ha un estat és reconèixer-lo i establir-hi relacions diplomàtiques", mentre que va assegurar que el papa Francesc està perfectament al corrent de tot el que succeeix a Catalunya i no pel que li poden dir els altres des d'Espanya, sinó directament des de Catalunya. Això ho hem vist ben clar quan el papa va ser entrevistat pel corresponsal de "La Vanguardia", Henrique Cymerman, el passat divendres 13 de juny. El papa Francesc deia que "cal estudiar cas per cas. Escòcia, la Padània, Catalunya". I que "la secessió d'un país s'ha d'agafar amb pinces". No es va mullar, però va ser respectuós (o diplomàtic).

Però tot fa pensar que, en la visita conjunta de la totalitat dels bisbes catalans que van fer a Roma (el passat més de març, amb motiu de la famosa "visita ad limina" dels bisbes espanyols), el papa Francesc els va assegurar a ells que la Santa Seu sempre seguiria els passos dels bisbes del lloc. Això només ho pot dir un home, Jorge Mario Bergoglio, que recorda com ell va ser bisbe de Buenos Aires i que aleshores ell i només ell sabia el que passava a l'Argentina i el que més li convenia al seu país i a la seva Església. Més que la diplomàcia vaticana.

Per acabar, l'Església catòlica en la seva doctrina té molt clar que els drets dels pobles són tan importants i respectables com els drets individuals de les persones (d'on dimanen), per això, en teoria defensa el dret a decidir i el dret sobirà; però, després, en la pràctica, la política conservadora i l'espanyolisme ranci dels bisbes espanyols i l'excessiva prudència dels bisbes catalans ens deixa per sempre abandonats, mentre esperem arribar a l'estació final i que se'ns reconegui.

640 lectures | 3 vots - valoració 10 | 0 comentaris
Ramona Vergés
Ramona Vergés
Associada a Reagrupament

Senyors, la sanitat pública està en perill en la mateixa magnitud que ho està el país. Sense independència política no hi haurà més recursos ni per a la salut, ni per a l’educació ni per a res. Si volem serveis públics de qualitat cal tenir un estat que els protegeixi. Els catalans no el tenim, però només de nosaltres depèn que això canviï.

324 lectures | 10 vots - valoració 9.7 | 0 comentaris

L'enquesta

La V de la Diada superarà en nombre de participants a la mobilització de la Via Catalana de l'any passat?
 Sí. Els catalans saben que l'èxit de mobilització serà la garantia que votaran el proper 9 de novembre
 No. S'ha desgastat l'il·lusió de l'any passat
 No importa, perquè això no voldrà dir que es pugui celebrar el referèndum
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Barcelona
VETLLA DE L'ONZE AL FOSSAR DE LES MORERES
Rut Carandell i Marc Viñolas

Dia 10 de setembre

22:00h Vetlla de l'Onze al Fossar de les Moreres  
Acte polític al Fossar de les Moreres amb parlaments de Rut Carandell i Marc Viñolas

ÚLTIM DIA PER L'ENVIAMENT D'ARTICLES AL III PREMI MEMORIAL JORDI GOMIS AL MILLOR ARTICLE SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Més informació aquí. 

Sant Boi de Llobregat
OFRENA FLORAL A LA TOMBA DE RAFAEL CASANOVA
Amb la presència de Joan Carretero i parlament de Vicenç Julià.

Acte dia 11 de Setembre

08:00 h Ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova  
Esglèsia de Sant Baldiri (Sant Boi de Llobregat)

Amb la presència de Joan Carretero i parlament de Vicenç Julià.

Barcelona
VOLEM VOTAR, DEMANA-HO A L'ONU

Parada informativa. Urquinaona. 

Davant Ronda Sant Pere, 44, de 9 a 13h.

Barcelona

Barcelona
OFRENA FLORAL AL MONUMENT DE RAFAEL CASANOVA

Dia 11 de Setembre

10:00 h Ofrena floral al monument de Rafael Casanova  
Punt de concentració a la Ronda de Sant Pere / Bruc

Barcelona
HOMENATGE AL GENERAL MORAGUES
Rut Carandell i Francisco García

13:00 h Homenatge al General Moragues  
Pla de Palau  a càrrec de Rut Carandell i Francisco García

Barcelona
DINAR I ACTE POLÍTIC REAGRUPAMENT 11 DE SETEMBRE
Joan Carretero i Ignasi Planas

13:00 h Dinar i acte polític  
Acte polític a càrrec de Joan Carretero  i Ignasi Planas
Pla de Palau

Menú : Amanida, fideuà, macedònia de fruita, pa i aigua
Preu : 10 euros
Cal inscripció prèvia mitjançant el següent formulari d'inscripció al dinar

Pagament per transferència al compte 21003031832200604441 indicant el codi DINAR11S, nom i cognoms, i el número de menús que s’encomanen. 

No oblideu portar el resguard per recollir el dinar.  Només en cas que sobrin places, es podrà adquirir el tiquet del menú en el mateix lloc del dinar.

CONCENTRACIÒ DE REAGRUPAMENT PER ANAR A LA V

15.30 h CONCENTRACIÒ DE REAGRUPAMENT PER ANAR A LA V  - Pla de Palau

Barcelona
PARTICIPACIÓ DE REAGRUPAMENT A LA V, TRAM 62

17:14 h  PARTICIPACIÓ DE REAGRUPAMENT A LA V, Tram 62  

Gran Via - Entre Roger de Llúria i Bruc

IMPORTANT: fer la inscripció prèvia al mateix formulari del dinar