Article de Rut Carandell al setmanari ELTEMPS.
En aquestes eleccions internes, Esquerra Republicana de Catalunya s’hi juga el futur. La militància haurà de triar entre la renovació o la continuïtat. La candidatura de Reagrupament.Cat és l’única renovadora; els altres tres candidats a la secretaria general fa entre 9 i 20 anys que són a l’executiva, mentre que cap de nosaltres no hi ha estat mai. El problema que té ERC és de credibilitat, coherència i il·lusió. Per a recuperar-les calen noves idees i noves persones. Els altres candidats han decidit plegats actuacions que la militància ha rebutjat o que mai no li han consultat: el no-assemblearisme, el nul polític a l’estatut, el canvi de logotip d’ERC, el segon tripartit...
Ara cal un projecte nou que transformi ERC d’un partit del segle XX a un partit del segle XXI. Necessitem un partit gran i fort per ser majoritari i avançar cap a la plena sobirania dels Països Catalans. Ens cal un partit obert i il·lusionador: hi fa falta tothom qui vulgui treballar per la independència. ERC ha de ser el referent de bones pràctiques de govern i de fermesa. Un partit de govern que pacti només amb altres forces si això vol dir avançar nacionalment i mai a qualsevol preu.
Proposem de recuperar els principis republicans de l’ètica, la meritocràcia, l’austeritat, la transparència i l’eficàcia en tota l’acció del partit. Per a fer-ho presentem un programa molt seriós de renovació interna i d’organització eficient. Els principis rectors que ens impulsen són: la radicalitat democràtica, el funcionament en xarxa i la comunicació, aprofitant els recursos tecnològics, els coneixements de la militància per fer propostes programàtiques i que les persones més ben formades i amb mèrits tinguin responsabilitats de gestió; la rotació de càrrecs i la limitació de mandats; la separació de la dedicació als càrrecs interns del partit i a la dedicació pública; la potenciació dels mecanismes de garanties de la militància; la igualtat de gènere; la formació interna; el règim d’incompatibilitats, i l’elecció directa dels càrrecs.
Ara mateix les sectorials no funcionen. Les hem d’activar perquè són l’eina de desenvolupament del pensament del partit, de les seves propostes programàtiques i de la participació dels militants.
La presidència i la secretaria general, en la nostra proposta, vetllen pel màxim objectiu del nostre país (la independència), pel bon funcionament del partit i perquè l’actuació de tots els membres d’ERC a les institucions sigui eficient, rigorosa, austera i a l’alçada de la responsabilitat adquirida davant els ciutadans. Aquest és el nostre compromís.
Comparteixo totalment la brillant exposició de la Ruth. Té tota la raó quan manifesta, ímplicitament, que l'actual direcció no ha aprofitat correctament els recursos humans del nostre partit. Com poden demanar col·laboració als militants que creuen i volen viure dintre de l'ideari del nostre partit, si ells actuen totalment d'esquenes a l'esmentat ideari? Per aixó no demanen ni col·laboració, ni participació a les sectorials. Han montat un univers autista ì només miren cap el seu ombligo enlloc de mirar cap el interés dels catalans, defensan-nos de les insidies d'aquesta gent tant ufana i tan suberba del PSOE i el petitet psc.