(Tremp, 14-05-2008). El museu comarcal de Tremp es va quedar petit per acollir a les 90 persones, entre militants i simpatitzants, que van anar a escoltar al metge ceretà. I és que Carretero jugava a casa. I es va notar en tot moment. Tant pel que fa a la multitudinària assistència, com pels aplaudiments que va aconseguir arrencar al llarg de tota la nit. El doctor Carretero va començar dient que per al Reagrupament, prioritzar l’eix nacional no significa pactar amb Convergència per fer ministre a Madrid al senyor Duran. A Catalunya, va continuar, ara mateix no es pot fer cap política, ni de dretes ni d’esquerres, només es pot fer gestió i a més a més deficitària.  Va continuar dient que duran la República ERC era un partit que sumava. Unia al seu projecte un gran número de persones diferents pel que fa a la concepció social que calia donar-li al projecte polític, però amb un horitzó nacional molt clar. Això va permetre que en pocs mesos la ERC embrionària de la II República comencés a guanyar eleccions. Ara, a l’igual que en aquella època, toca tornar a ampliar el ventall de gent que milita i vota ERC. Pel que fa a l’eix nacional, que l’ex alcalde de Puigcerdà considera prioritari, va dir que Catalunya serà Estat o no serà res. A Europa, va dir, només hi ha l’Europa dels estats i dels ciutadans, entremig no hi ha res. ERC ha de ser el partit abanderat de la construcció d’un Estat.

Al llarg de la xerrada es va referir, com ja ho havia fet en actes anteriors que ERC ha de ser el partit referent de l’austeritat i l’aire fresc. Cosa que ara no passa, segons l’ex conseller de governació. En poc temps, va continuar, ERC ha batut els records d’assessors al govern de la Generalitat i número d’informes encarregats. A altres països, va dir, per encarregar informes a parents, amics i saludats, la gent dimiteix. Ara mateix ERC està fent exactament igual, moltes de les coses que havia criticat, quan es trobava a l’oposició. Carretero va recordar que en un acte anterior una persona assistent li va preguntar textualment: “quina serà la primera mesura que pendreu quan guanyeu?” i va respondre que seria obligar al president de la diputació de Girona a abaixar-se un 40% el sou, en referència al primer decret que va signar Enric Vilert, quan va prendre possessió del càrrec. L’aspirant a presidir ERC va proposar que, si el partit està al govern, ni el president ni el secretari general hi siguin. Els càrrecs cal que es limitin a dos mandats de quatre anys i en aquesta mateixa línia va dir que li agradaria que això es fes extensiu als ajuntaments, a les diputacions, etc. Aquesta mesura la proposava, segons va fer esment, per limitar i diluir la petita casta de polítics que hi ha actualment a Catalunya, que tenen un desconeixement tan gran de la societat i de la realitat, que moltes vegades fan lleis que no son aplicables a la realitat del dia a dia. Tot seguit va demanar un canvi en la manera de fer dels polítics, perquè a la política hi ha d’haver gent “normal”, que hi dediqui els millors anys de la seva vida, però que també sàpiga tornar a la vida “civil”, un cop passada aquesta etapa.

A continuació va parlar d’infraestructures per dir que el tren que porta a Tremp des de Lleida, és més del segle XIX que no pas de principis del segle XXI. A l’igual, va dir, que el que arriba a Puigcerdà. “Quan hi arriba”. Va puntualitzar. També va criticar la manca d’agilitat del govern de la Generalitat per solucionar aquests i altres temes, com per exemple el de les deslocalitzacions. I va comentar que no es referia a les deslocalitzacions en països estrangers, sinó les d’aquells empresaris de Lleida que han hagut de marxar cap a l’Aragó, cansats de tota mena de traves administratives que se’ls posen aquí per muntar un empresa.

Finalment va recordar als assistents que l’endemà d’haver aprovat el nou estatut al parlament de Catalunya, el president Montilla va anunciar una bateria d’esmenes per portar-lo ja ben retallat cap a Madrid.

679 lectures | 2 comentaris	Enviar