En un dia com avui, ara fa tot just 5 anys, vaig tornar de Fresno (EUA) cap a casa amb els meus companys de la Federació Catalana de Patinatge amb la sensació que havíem perdut una batalla però no pas la guerra. Quedava enrere el lamentable episodi viscut en el congrés de la Federació Internacional (FIRS) el 26 de novembre de 2004 en el què es va decidir no ratificar l’admissió provisional de Catalunya concedida 8 mesos abans pel Comitè Central a Miami.

L’anomenada Assemblea del caos va estar presidida per la vulneració sistemàtica de totes les regles del joc democràtic amb la participació activa de les autoritats esportives del govern espanyol i de la Federació Espanyola de Patinatge.

Un cop acabada la reunió, dels 47 delegats que es van donar cita a Fresno, alguns van manifestar la seva reprovació i malestar per no haver pogut emetre el sufragi en secret i per l’ús de mètodes intimidatoris i coactius dels representants espanyols.

Els delegats de Xile, Mèxic, Alemanya o Colòmbia van confessar haver rebut pressions de les autoritats esportives del seu país per emetre un vot contrari a la ratificació de Catalunya dins l’ens internacional.

El president de la Federació  Colombiana, Carlos Orlando Ferreira, va rebre aquesta indicació  de Coldeporte per carta un mes abans del Congrés:  

“hemos recibido la solicitud del Consejo Superior de Deportes de España, para contar con el apoyo de Colòmbia, a través de su Federación Nacional de Patinaje en el sentido de votar negativamente a la petición de la Federación Catalana para ser reconocida como ente independiente de la Federación Española y tener asiento y voto ante la FIRS”.  

L’any seguent, després que el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport donés la raó a la Federació Catalana i obligués a repetir l’assemblea a Roma, van continuar les amenaces a delegats de federacions afilides a la FIRS.

A l’aeroport Charles de Gaulle de París, els presidents de les federacions de patinatge d’Honduras i de El Salvador van ser retinguts per dos agents dels serveis secrets de l’Estat espanyol mentre es disposaven a agafar el vol cap Roma.

Diana Nolasco, la delegada d’Hondures, encara recorda com un dels dos agents la va intimidar "Ya sabemos que va a eso de los catalanes. Usted no va a poder entrar y sepa que los catalanes no tienen derecho a tener una federación".  

L'episodi de Fresno i els posteriors fets del congrés extraordinari de Roma demostren que l’Estat espanyol no tolera ni està disposat a acceptar la presència internacional de les seleccions esportives catalanes en competicions oficials.

Fins i tot, ens volen negar la participació de les seleccions catalanes de patinatge i d’hoquei patins en els campionats de l’Amèrica del Sud, on mai ens enfrontarem a Espanya. 

Digue’m-ho clar: només ens volen al món com a espanyols.

Siguem conscients que el govern de l’Estat espanyol no es desviarà ni un mil·límetre del seu posicionament hostil i bel·ligerant a la representació pròpia de l’esport català.  

Fet i fet, no ens donen cap altra més sortida que marxar d’aquest Estat que no ens accepta tal com som.

Estem en el millor moment de la nostra història per decidir què volem ser. Però cal ser valents i no deixar-nos endur per les amenaces d’un Estat que no accepta la pluralitat i que voldria esborrar-nos del mapa com a nació.

Si els catalans decidim democràticament constituir-nos en un nou Estat de la Unió Europea, ningú ens podrà negar el nostre legítim dret a tenir veu pròpia al món. 

Comentaris (7)