CAUSA : SI A LA INDEPENDENCIA

http://www.facebook.com/#/group.php?gid=226165814304

Sort que ens queda Reagrupament. Si no, això seria insuportable.

Fa uns mesos el tripartit, ens va vendre les excel•lències de un nou sistema de finançament que segons ells apaigavava de forma eficaç la discriminació financera a que estava sotmesa la nostra autonomia envers de la resta.
Les negociacions varen ser llargues, difícils, cruentes, trencant-se de tant en tant per donar una certa emoció als resultats i escenificant una manca de entesa entre ells per arribar l’acord.

Fins que no van tindre al poble català disposat per esgotament polític i social a acceptar lo inacceptable, no varen fer públic els resultats de les negociacions. Uns resultats més que discutibles, però que els van permetre justificar el procés i donar xifres més o menys creïbles en funció dels coneixement econòmics i fiscals de cadascú.

Ara, toca viure el desenllaç del Estatut de AUTONOMIA de Catalunya.
Tots els partits amb representació Parlamentaria, estan especulant amb la sentencia del TC, amb matisos, però tots defensant l’uniat d’Espanya.
Una Espanya que no reconeix les diferent nacionalitat existents en els seus dominis, que esta dividida administrativament amb “autonomies” i que exerceix una clara política centralista, més de imposar que de convenç-se.

Els ciutadans de Catalunya tenim el dret de decidir, si continuar sent una autonomia mes amb els mateixos politics professionals que tenim ara o exercim el dret a l’autodeterminació que ens pot donar (si el poble vol), la sobirania de la nostre nació i convertir-nos en un estat més de la UE.

Actualment el nostre Parlament aposta decididament per l’autonomisme i com va fer amb el finançament, decidirà juntament amb Espanya quant fe públic la sentencia del TC, per vendre’ns seguidament els “èxits” d’aquest nou Estatut (que potser som una “nació”, que podrem parlar català entre nosaltres i poca cosa més). Uns minsos resultats per convencé als catalans que el millor es continuar sent espanyols de segona.

La decisió ultima per el futur de Catalunya recau indubtablement amb la societat civil, i com sempre la societat civil, digne, valenta i audaç, te d’encapçalar els moviments per el dret a decidir i per el dret a l’autodeterminació del poble català, perquè no el volen assumir els nostres politics apoltronats i ben pagats.

NO A UN SIMPLE ESTATUT D’AUTONOMIA, VOLEM EXERCIR EL DRET RECONEGUT INTERNACIONALMENT D’AUTODETERMINACIÓ QUE TENIM ELS POBLES I NACIONS SENSE ESTAT.

Endavant Llagostera, pàtria d'Isabel Vilà, heroina catalana del Foc de la Bisbal, dirigent sindical, exiliada republicana i mestra laica a Sabadell: les dones, la gran esperança del futur.

Doncs si,es allò que se'n diu un abort.Però aquesta colla encara son capaços de fer-li el boca a boca.Si el TC,no tomba l'estatutet,els senyoritus que tenim instalats a la política,li fotaran uns filets aquest feto-malayo d'estatutet,i ala!!!,a viure!.Si no si posa remei aquesta colla de mandangue-los,no els fot fora ni cristu!!!.

Apa-li,salut!

Maria

Que portin els tancs d'una puta vegada.Ens els cruspirem a tots!!!

També podria ser que aprovessin l´estatutet aquest de joguina per fer un favor als del PSC-PSOE, i llavors molta gent s´hagi d´empassar una matxacada mediàtica de "triomf" i "ho hem aconseguit!" del PSÑ.

Si hi haguessin més collons i ovaris, ja s´hauria d´haver reaccionat ANYS ENRERA quan no van acceptar l´Estatut que va sortir del Parlament d´aquest mig país que es diu Catalunya.

Que fotin el que vulguin a Madrid , jo vaig votar que "NO !", i no defensaré mai una cosa tant ridícula, patètica i de pidolaires.

NOSALTRES ens mereixem molt més.
Hem d´optar a molt més.
Però ens ho hem de saber guanyar. Serem capaços ? ....

INDEPENDÈNCIA I DEMOCRÀCIA.

Si senyor... a què esperem? es penós veure com s'en riuen de nosaltres els Espanyols, ens matem entre nosaltres per un plat de llenties i una cadira amb càrrec i no som capaços de veure el mes important. Som incapaços d'unir-nos... Polítics, sectors empresarials i societat civil, etc... per un objectiu comú. La llibertat del nostre país. El nostre enemic no és a l'altra banda del Ebre, el nostre enemic som nosaltres mateixos. És indignant veure com som incapaços de sobreposar l'interès general a l'interès partidista i egocentrista de tots.

Com a Català estic indignat, visc en un país de fireta, ja estic fart de que m'alcin la camisa cada dia. A tots s’ens omple la boca que som una nació i l’únic que som és una fila de Catalans un davant de l’altre buscant la millor finestreta. Tant difícil es anar tots a una i dir...Ja ni ha prou!!! SENYORS D’ESPANYA, ADÉU, MEN VAIG AMB LA MUSICA I EL TALONARI CAP UN ALTRE LLOC.

Entre tots fareu que dimiteixi. Els uns que si "El peix al cove"...Els altres ens col.loquen el primer tripartit, amb l'excusa de reformar l'estatut. Donant la presidència a un partit espanyolista. (¿TRAÏCIÓ?). Els de mes enllà ens deien "Fets i no paraules"... Fot-li que es de Reus, ja tenim el segon tripartit aquí i de fets i paraules res de res. I els del final de tot: "Si tu no hi vas ells tornen"... fent referencia al PP. Si els del PP no han tornat, però entre tots també heu aconseguit que marxi Jo.

Adéu Catalunya?

L'única esperança que hem queda és Reagrupament. Alliberació nacional per comprar un cove mes gran i sense forats, res de reformar l'Estatut, Constitució Catalana i regeneració democràtica. Sobretot amb fets i no paraules "ells" ja no caldrà que tornin. Jo ho tinc clar Reagrupament es el camí, sols falta que entre tots vulguem agafar-lo.

El que ha passat a Catalunya té un pareal·lelisme absolut amb el que ha passat a Euskady, només salvant les especificitats. Aquí en Carod i Esquerra es van prestar conscient o incosnscientment al pla, no com E.E que la van ilegalitzar. L'espanyolisme rampant - aqui potser més dissimulat, els Ferran i Zaragoza han quedat a segona línia - es volia fer amb la Generalitat per convertir-nos en "region de Espanya". I si no eus remeto a l'Estatutet, la misèria finançada (o no, ja ho veurem) i el desmantallament de TV3 i Cat.Radio per Majó i companyia. Voleu més probes ?

Voldria saber també què hi han dit els srs. Casals i Bonaventura.

Muy sencillo. Agustin Doñate.
Soy un emigrante que vive en CATALUNYA y que agradece las oportunidades que me han ofrecido la sociedad catalana para desarrollar una vida digna con mi familia dentro de la honrradez y el trabajo que he realizado en ésta mi querida Tierra. Mi mensaje es muy claro,la única salvación o salida digna que tenemos para salvar ésta batalla continua de insultos y vejaciones desde el pais vecino,es autodeterminarnos economicamente y socialmente. Exsiste algo tan sencillo como que si yo tengo un vecino o un colectivo que me cae tan mal y que son unos indeseables como ellos opinan de nosotros cuanto mas lejos los tenga mucho mejor, pero en éste caso es al contrario,NO TE TRAGO PERO TE NECESITO. República, justicia social y autodeterminación.

gracies AGUSTIN DOÑATE per les teves paraules.