|
|
Articles d'Opinió - Estratègia
|
|
|
Reagrupament i l'exemple de la mata de jonc |
|
|
|
|
| Gerard Furest |
| Associat a Reagrupament |
Si haguéssim de parlar d’un dels trets
definitoris dels catalans, ja des de temps ben remots, aquest és la
facilitat per la desunió. Desunió que s’ha fet famosa els darrers
segles en episodis infausts en major o menor grau i que ens han dut on
som ara: Compromís de Casp, Guerra de Successió, Guerra Civil, reforma de l’Estatut, plataformes sobiranistes, entre molts altres casos.
D’aquella pols, aquest llot, com bé diu
la sentència castellana. Desunió que ha creat estirabots autoburlescos
per tots coneguts, com aquell que diu que “un català, i dues
escissions” o “tres catalans i quatre partits”. Estirabots humorístics,
però que no per això deixen de ser dramàtics i lamentables.
Precisament per tal de posar fi a la desunió ideològica entre independentistes, o a la caiguda en el desànim de molts patriotes que lliscaven cap a un abstencionisme anorreador, va néixer l’associació de caire polític Reagrupament, que té com a pedra angular cercar la unitat necessària (encara que transitòria) entre gent d’ideologies i tarannàs diversos per tal d’assolir un Estat Català que ens converteixi en un poble normal, que visqui sense angoixes ni neurosis la seva identitat nacional.
Aquests darrers dies, reflexionant sobre l’essència del mot Reagrupament, que dóna nom a l’associació a la qual pertanyem amb orgull i moltes esperances dipositades, m’ha vingut al cap un conegut “exemple” de la literatura medieval. Els exemples, que ja utilitzava un llunyà Ramon Llull, eren textos que s’intercalaven en el discurs narratiu amb una finalitat moralitzant i que tenia connexió amb el discurs general. Així doncs, podien ser històries inserides dins d’una història de més calat, o simples incisos filosòfics, però tot sense perdre mai la seva finalitat didàctica.
I és així com arribem al record de l’arxifamós exemple de la mata de jonc, del cronista medieval Ramon Muntaner, que ja estava preocupat per l’endèmica desunió dels catalans, bé fos a nivell dels regnes que conformaven la Corona Catalanoaragonesa, bé fos a nivell estamental. Deia Ramon Muntaner, en el seu exemple metafòric escrit en bell catalanesc:
I si algú em demana: «En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?», jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i , si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota una minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.
Amb la qual cosa queda clar, i de manera molt gràfica, que, anant cada jonc (o català) per separat, és més fàcil desarrelar-lo. Però, estant tots ben junts i relligats, tots i cadascun al servei del col·lectiu, són forts i quasi invencibles. Saviesa antiga, sovint menystinguda, però ben actual, que ha de ser senya i guia de l’associació Reagrupament per tal de dur a bon port el seu ambiciós projecte col·lectiu d’alliberament nacional.
Que ens serveixi l’exemple muntanerià per tal de tirar endavant i enfondir les arrels al país. Ancorant-les en una unitat que no sigui despersonalitzadora, però en què un desinteressat esperit de servei col·lectiu faci que el moviment sigui indeturable i inarrencable de la terra que vol servir.
 |
|
|
|
Enquestes
|
Això és el que hem de tenir molt clar tots plegats!!!. Molt bo Gerard.